SpaceWorms
Grup d'investigació: Virologia Evolutiva i de Sistemes
Per tant, les futures missions espacials de llarga durada hauran de tindre en compte els efectes potencials de la microgravetat en el curs de les possibles infeccions que afecten als astronautes, així com la mesura en què els canvis associats a la fisiologia de l’hoste podria repercutir en l’evolució i virulència del patogen.
En aquesta proposta suggerim utilitzar el nematode Caenorhabditis elegans, un organisme que ja s’utilitza en la investigació espacial, com hoste per a estudiar els efectes que la microgravetat pot tenir en la progressió de les infeccions virals. C. elegans és un nematode mil·limètric amb un cicle curt de vida i la majoria dels gens tenen homòlegs amb gens humans, cosa que el converteix en un sistema ideal per a estudiar la patogènesi, ja que els resultats poden extrapolar-se als humans o a altres hostes animals. El descobriment del primer virus que infecta de forma natural a C. elegans (Orsay nodavirus, OrV) ha convertir al nematode en un model emergent en l’estudi de la infecció i immunitat per virus. Es sap que la microgravetat simulada (SMG) indueix anys intestinal en C. elegans i que el OrV es replica en les cèl·lules intestinals del nematode. Per tant, pareix concebible que la microgravetat tinga un efecte en la progressió de la infecció pel OrV. Açò tindria conseqüències rellevants en la patogènesi del virus, condicionant els resultats de la infecció i evolució de la virulència.
Santiago Elena (CSIC, I2SysBio)
