Què té a veure el pintor Théodore Géricault amb la ciència actual? Què fosques connexions relacionen al geni del Romanticisme francès amb el mètode científic? Per què els seus retrats han influït en el desenvolupament de la neurologia moderna? Què ha sobreviscut d'aquelles investigacions de l'època post-napoleònica?
Javier S. Burgos desgranarà un dels setze relats de el llibre de "Geografía de la locura" (West Indies, 2020), recuperant un succés que ens retrotrau a un moment en què ciència i la història s'entrellacen per intentar comprendre l'essència de nostre cervell, i de com aquest degenera en el procés irreversible de malaltia. I és en aquest instant, quan s'incuba l'embrió de la psiquiatria que ha arribat fins als nostres dies, en un procés que intenta assolir la comprensió de l'òrgan que ens fa humans, i la seua exploració a través de l'art, mitjançant la realització d'un experiment primigeni que va explorar per primer cop els secrets de l'evolució de la bogeria, i que recupera gran part de les preguntes essencials de com evoluciona la malaltia, i la capacitat que intuïm tenir per interferir en aquest recorregut que conclou amb la demència i la mort.
Al número de febrer de 2021 de The Lancet Neurology Burgos identifica un retrat perdut de Géricoult "Retrat d'un home. Homo melancholicus" pertanyent a una sèrie d'obres encarregades pel psiquiatra Étienne-Jean Georget per retratar deu dels seus pacients. Fins ara només es coneixien cinc d'aquests retrats, pertanyents a diferents museus d'Europa i Estats Units.
Després de la xerrada de Javier S. Burgos, s'obrirà un debat sobre el llibre "Geografía de la locura" amb la participació de Javier Buceta, Isabel Fariñas i Juli Peretó. L'activitat es podrà seguir en línia a través de l'enllaç:
Javier S. Burgos Muñoz (Port de Sagunt, València, 1971) és llicenciat en Ciències Biològiques -especialitat Bioquímica- per la Universitat de València i doctor en Ciències -especialitat Biologia Molecular- per la Universitat Autònoma de Madrid. Ha estat professor i investigador a diverses universitats i centres de recerca d'excel·lència. Ha desenvolupat la seua carrera científica en el camp de l'etiologia de la malaltia d'Alzheimer i en el desenvolupament de nous fàrmacs contra la neurodegeneració. Ha dirigit tres tesis doctorals (una d'elles amb Premi Extraordinari de Doctorat de la Universitat Autònoma de Madrid), ha publicat una cinquantena d'articles científics indexats i figura com a inventor en deu patents transferides. En l'àmbit de la gestió i l'alta direcció, ha estat Director Científic i Director General de l'empresa biotecnològica Neuron Biopharma. Posteriorment ha estat Director Gerent de la Fundació per a la Investigació Biosanitària d'Andalusia Oriental (FIBAO) i de l'Institut de Recerca Biosanitària de Granada i de l'Institut d'Investigació Sanitària La Fe. Actualment és el director general de Recerca i Alta Inspecció Sanitària de la Comunitat Valenciana. En la seua faceta de divulgació científica, col·labora escrivint textos sobre ciència i impartint xerrades en plataformes com Naukas, Jot Down o Desgranant Ciència, entre d'altres. En 2019 va guanyar el premi de periodisme amateur Jot Down - Formentor, i el 2020 va obtenir el primer premi Jot Down de ficció científica. El seu primer llibre és “Geografía de la locura” (West Indies, 2020).
