DER2016-77947-R

L'objectiu general del projecte consisteix a analitzar les manifestacions més notòries de Justícia penal preventiva en relació amb els delictes de desordres públics i de terrorisme; en concret, en el plànol nacional, a la llum de les últimes reformes legals en la matèria (L'1/2015 i HO 2/2015 de modificació del CP, EL 13/2015 de reforma de la LECrim i HO 4/2015 de protecció de la seguretat ciutadana), però així mateix en atenció a paràmetres internacionals, la qual cosa abasta tant la normativa de la UE com l'experiència legislativa i l'intens debat científic existent referent a açò en el dret comparat i, en particular, en els àmbits angloamericà, francès i alemany.

Des d'aquesta perspectiva, només les mesures que es vénen aprovant en els últims temps en el panorama nacional i internacional en la batalla contra el terrorisme obrin ja un camp de reflexió i de problemes a tractar bastant considerable; per descomptat pel que fa al Dret penal i processal però també a altres disciplines com la Criminologia, el Dret constitucional o la Filosofia i la Història del Dret. Al seu torn, el notable augment dels moviments de protesta ciutadana arran de la crisi econòmica i social ha provocat una reacció legislativa de rearmament punitiu, tant en l'àmbit estrictament penal com en el del Dret administratiu sancionador, que afecta sobretot a les infraccions de desordres públics. Sobre aquesta base cal plantejar-se, entre altres qüestions, si no estem assistint a una desvirtuació del concepte democràtic d'ordre públic. En els dos àmbits delictius objecte de la recerca (terrorisme i desordres públics) s'adverteix, doncs, un acusat avançament de la línia de defensa penal que entronca amb les tendències polític-criminals contemporànies a nivell internacional i que es concreta en la promoció de delictes de perill abstracte i en la tipificació de conductes merament preparatòries que s'acompanyen de sancions en general molt severes. Tot açò planteja greus tensions amb els principis garantistes inherents al nostre marc polític-constitucional i posa en risc l'exercici legítim de drets en els quals es fonamenta el model d'Estat democràtic (particularment de la llibertat d'expressió, i del dret de reunió i manifestació).

El projecte s'orienta, per tant, a l'anàlisi de problemes que constitueixen un repte essencial en el context polític-social actual i l'interès del qual s’incrementa a partir de les profundes i recents reformes legals que ha sigut objecte la matèria. A tal fi, es compta amb un grup de recerca ampli (23 membres), amb alt nivell de dedicació i experiència investigadora prèvia en les diverses matèries implicades, i amb un marcat caràcter interdisciplinar i interuniversitari (ho integren professors de les Universitats de València, Barcelona,  La Laguna, New York University, Université de Paris-Est Créteil i del Max-Planck-Institut für ausländisches und internationales Strafrecht). A la labor acadèmica s'afig la perspectiva pràctica, donada la participació d'una àmplia xarxa de professionals del Dret (dos Magistrats, tres Fiscals, el Director d'un establiment penitenciari, una Directora General de Justícia, un Guàrdia Civil i una lletrada de l'Oficina d'atenció a la víctima del delicte), i el suport d'entitats directament relacionades amb l’objecte d'estudi. D'aquesta forma es pretén afavorir, a més de la discussió, l'aplicació i difusió dels resultats de la recerca, que està dirigida a oferir propostes de millora concretes que redunden en una aplicació més eficaç i garantista del Dret en matèria de delictes terroristes i de desordres públics.

Alberto Alonso Rimo

Ministerio de Economía y Competitividad (DER2016-77947-R)

• AGE - Reptes