Projecte SAYS-AMV

Projecte SAYS-AMV: Sostenibilitat ambiental i social en espais metropolitans: el cas de l'Àrea Metropolitana de València

El projecte d'investigació "Sostenibilitat ambiental i social en espais metropolitans: el cas de l'Àrea Metropolitana de València" (referència CSO2010-20481- subprograma 6E06) finançat pel Ministeri d'Economia i Competitivitat (Pla Nacional I + D + I 2008-2011) .

PERÍODE: 2011-2014

Antecedents del projecte

L'estudi de la mobilitat quotidiana fins ara havia estat poc explorat a Espanya a causa, entre altres motius, a l'escassetat de la informació estadística rellevant. La delimitació nacional d'àrees funcionals basades en les dades de mobilitat residència-treball és important per a les administracions públiques, ja que és un instrument bàsic per al disseny, posada en marxa i monitorització de les polítiques públiques en matèries com el mercat de treball, les polítiques de desenvolupament regional i industrial o l'estadística. A més, les àrees funcionals delimitades amb criteris anàlegs als utilitzats en altres països possibilita la comparació internacional de fenòmens d'àmbit local i regional, tal com han assenyalat diversos organismes com l'OCDE o la Comissió Europea.

Els estudis de l'equip sobre aquests temes s'han aplicat procediments comparables amb els d'altres països, s'ha avaluat la seva adequació a la realitat espanyola i s'ha aprofundit en l'anàlisi de la mobilitat quotidiana per raons laborals, a més de produir delimitacions d'àrees funcionals de caràcter diferent, adaptat a diversos fins científics i de polítiques públiques (mercats locals de treball, àrees urbanes, àrees metropolitanes). El desenvolupament de la investigació efectuada fins ara ha permès també identificar algunes de les línies d'investigació futura més rellevants en els diversos aspectes analitzats; en particular la necessitat de millorar les tècniques i mètodes d'anàlisi d'aquestes dades, en particular amb l'ús de SIG, el análissi de nova informació resultat de diverses enquestes realitzades per organismes públics sobre temes de mobilitat i els resultats no s'han explotat totalment des del punt de vista territorial, l'heterogeneïtat de la població pel que fa a la seva relació amb la mobilitat obligada, el que podria explicar almenys parcialment certs fenòmens d'exclusió, etc. El més important és la constatació de la necessitat d'incorporar la naturalesa supramunicipal dels fenòmens socials i mediambientals en el discurs actual d'àmbits com ara el planejament, la governança o la discussió sobre la sostenibilitat. el que podria explicar almenys parcialment certs fenòmens d'exclusió, etc. El més important és la constatació de la necessitat d'incorporar la naturalesa supramunicipal dels fenòmens socials i mediambientals en el discurs actual d'àmbits com ara el planejament, la governança o la discussió sobre la sostenibilitat. el que podria explicar almenys parcialment certs fenòmens d'exclusió, etc. El més important és la constatació de la necessitat d'incorporar la naturalesa supramunicipal dels fenòmens socials i mediambientals en el discurs actual d'àmbits com ara el planejament, la governança o la discussió sobre la sostenibilitat.

El projecte que ara es presenta té relació amb els anteriors en tres aspectes. En primer lloc, utilitza inormación sobre mobilitat diària, ja coneguda i treballada pel grup; en segon lloc, utilitza noves tècniques (SIG) que permeten donar resposta a algunes de les mancances identificades; i, en tercer lloc, analitza el sistema de transports, tema en el qual l'equip també té experiència prèvia.

membres

María Dolores Pitarch Garrido Titular d'Universitat. Universitat de València
Joaquín Martín Cubas Professor Contractat Doctor, Universitat de València
Julia Salom Carrasco Catedràtica d'Universitat, Universitat de València
Juan Miguel Albertos Puebla Titular d'Universitat, Universitat de València
Joan Noguera Tur Titular d'Universitat, Universitat de València
José Vicente Pérez Cosín Titular d'Escola Universitària, Universitat de València
F. Xavier Uceda Maza professor contractat doctor, Universitat de València
Antonio Montiel Professor Associat, Universitat de València
Ana Sales Ten Professora Col·laboradora, Universitat de València
José F. Belda Ibañez Professor Associat a temps complet, Universitat de València
Maria del Carmen Cañizares Ruiz Titular d'Universitat, Universitat de Castella-la Manxa
Jaume Feliu Torrent Professor Univesitat de Girona

objectius

L'enfocament interdisciplinari que es planteja en aquest projecte és nou, ja que fins al moment no hi ha cap estudi d'aquesta magnitud per al cas d'una àrea metropolitana de la mida i l'estructura de la de València. Aquest enfocament interdisciplinari és imprescindible per a la comprensió d'una realitat complexa, però no per això menys evident, que només es pot explicar per la interacció de nombrosos factors que, al seu torn, generen nous processos conseqüència de i també reflex en el territori. En la síntesi de les anàlisis de les diferents disciplines trobarem les claus per a una acció més efectiva i eficient de la gestió territorial.

La hipòtesi de partida és la següent: La realitat metropolitana dels països desenvolupats està experimentant canvis importants associats a la creixent separació entre els espais de residència i treball. Aquesta situació és conseqüència de la dispersió urbana i el creixement urbanístic a les perifèries d'aquestes àrees, és a dir, dels canvis en la morfologia metropolitana que, al seu torn, influeix en les pautes de comportament de les persones. Això incorpora desigualtats lligades al territori i, en particular, a l'accessibilitat als serveis i llocs de treball, sent el problema de fons de certs fenòmens d'exclusió social que afecten diferents col·lectius de ciutadans (joves, dones, immigrants, etc.) . L'estructura territorial (la xarxa urbana i de transports,

Per tant, cal analitzar la naturalesa de l'estructura social i territorial de l'AMV per tal de millorar els mètodes i instruments de planificació i gestió de les grans àrees metropolitanes (espais de vida clarament supramunicipals) en matèria d'ordenació del territori, específicament del transport, i de cohesió social per adequar-se millor a aquesta realitat canviant i desenvolupar processos de governança que responguin a les veritables demandes dels ciutadans.

resultats

Recollida d'informació estadística i cartogràfica sobre usos del sòl, etc. per crear un SIG de l'AMV. S'han recollit les dades de les diverses fonts, tant cartogràfiques com estadístiques, organitzant, preparant i corregint la informació per poder ser incorporada al nostre SIG. La definició de la zona d'estudi es va dur a terme a partir del fitxer listado_municipios_amv.xls, amb els municipis que formen part de l'AMV segons estudis realitzats sobre mobilitat diària i cohesió territorial (Salom, et al., 2007, 2010). L'única modificació va ser que es van eliminar les zones rurals corresponents als municipis de Loriguilla i Domenyo, municipis desplaçats que no pertanyen (els seus termes municipals) a l'àrea metropolitana. Un cop establerts els seus límits, es crea una capa que servirà per a la retallada de les capes originals de TeleAtlas. Aquesta retallada s'aplica a una capa en la qual s'ha reunit tota la informació de vies corresponent a la zona TeleAtlas en la qual s'inclou la Comunitat Valenciana. D'aquesta manera s'obté la retallada definitiu, Vias_CV.shp. S'incorpora la informació procedent de Cartociudad, corregint alguns errors que presenta a nivell de detall inframunicipal. Es van descarregar de la pàgina web de l'INE les dades relatives al padró de l'any 2010, per obtenir dos fitxers amb dades de població: a) població classificada per grups d'edat (5 anys) i per sexe, ib) població classificada per nacionalitat i sexe . A partir de la informació de TeleAtlas, es treballa per a la correcció i qualificació del carrer i les vies de comunicació, doncs, per tal d'incorporar l'equipament públic de transport, és imprescindible connectar la xarxa de carrers a cadascuna de les estacions, tant de Metro com de Rodalies. Donat l'escàs nombre de parades, aquesta operació s'ha dut terme de forma manual, així com la posterior generació de topologia i creació del sistema de rutes.

Aquesta tasca ha estat especialment laboriosa i ha pres més temps del previst, adaptant-se als requeriments de TransCad, programa amb el qual posteriorment s'ha treballat per calcular accessibilitats, principalment. S'han estimat també velocitats i temps de desplaçament a la xarxa (diferents tipus: a peu, en cotxe, en els diferents transports públics) amb aquesta mateixa finalitat, a partir de dades oficials (fonamentalment de l'Ajuntament de València i empreses públiques de transport) i de treball de camp.

Els equipaments de què es planteja considerar la seva accessibilitat en aquesta primera part de l'estudi són: Hospitals, Centres de salut, centres d'especialitat, Consultoris, Col·legis Públics, Instituts d'Ensenyament Secundari públics, Centres d'Educació privada (agrupant els diferents nivells: primària , secundària, etc.), Instituts de Formació Professional (públics i privats per separat), Conservatoris, centres d'educació per a adults, i Serveis socials bàsics. S'incorpora aquesta informació i es treballa en ArcView.

Recollida d'informació documental i bibliogràfica. S'ha realitzat una revisió detallada de la bibliografia més recent sobre el tema, que s'ha posat a disposició dels membres de l'equip, aprofundint cada un d'ells en els aspectes puntuals de la seva especialitat. A partir de l'anàlisi bibliogràfica nacional i internacional, s'ha realitzat un informe en el qual s'assenyala que cal una nova forma d'explicar els processos urbans. Els conceptes tradicionals ja no responen adequadament a la realitat, ja que es donen de manera combinada originant processos més complexos les conseqüències territorials immediates són, entre altres, la potenciació de certes centralitats alhora que creixen centres nous o tradicionals en la seva àrea d'influència, que, al seu torn, potencien el seu propi hinterland. El model de creixement urbà resulta complex i, sobretot, molt dinàmic. La sostenibilitat social i la governabilitat d'aquest territori s'hauria d'adaptar a la seva complexitat per ser més eficaços i respondre de manera més adequada als nous problemes i realitats que emanen de la mateixa. El nostre projecte segueix -i incorporació les línies teòriques i metodològiques que s'estan desenvolupant a nivell internacional i pretén també contribuir a l'avenç de la ciència en aquest sentit.

Disseny de l'enquesta sobre serveis socials i territori. S'ha dissenyat el qüestionari del treball de camp més ambiciós del projecte, així com realitzat l'enquesta pilot. El qüestionari es va realitzar en diverses fases i en ell van intervenir tots els membres de l'equip. Es divideix en diversos apartats principals, seguint les línies de treball del projecte: Aspectes socioeconòmics, Serveis d'atenció a les persones, mobilitat, governança i medi ambient. Presenta un total de 44 preguntes, a més de les pròpies per a la caracterització dels enquestats, la majoria tancades. Es va realitzar el pre-test a la ciutat de València, triant els enquestats a partir d'una anàlisi de conglomerats (basat en els districtes de la ciutat, edat i sexe).

Ha conclòs la realització de l'enquesta a peu de carrer a la població resident al AMV, el seu posterior tractament i elaboració de resultats. A aquesta última activitat, podem afegir també, la realització de les entrevistes a informadors qualificats en les diferents àrees d'estudi.

El conjunt de la informació social, econòmica i d'equipaments públics ha estat incorporada, quan ha estat possible, en les bases territorials de què disposa el projecte, el que ha permès qualificar l'espai i la realitzar anàlisis geoestadístics amb diferent nivell de complexitat, complint amb els diferents objectius del projecte. Per a la majoria de la informació disponible pel que fa a població resident s'ha treballat a escala intramunicipal més detallada possible: la Secció Censal i / o barri.

FITXA TÈCNICA DE L'ENQUESTA. N = 1.200. 2012.

UNIVERS: Infinit, ja que considerem tota la població de l'Àrea Metropolitana de València estem en N = 1.830.774 habitants distribuïts en 75 municipis.

MOSTRA: Entre 1.111 i 1.411 enquestats, en funció de la variància poblacional que considerem piq iguals a 50%. Un nivell de confiança de 95,5%, és a dir, de 2 sigmes. I un error mostral no superior a + 2,5

TIPUS DE MOSTREIG: considerem que el mostreig polietàpic és idoni. Inicialment un mostreig no probabilístic amb assignació d'un perfil previ de tipus de municipi. I en una segona fase, vam elaborar uns estrats proporcionals al seu pes estadístic, en funció de dues variables: grups d'edat i gènere, amb selecció aleatòria en centres socials.

Diferències funcionals dins el territori metropolità. Canvis en l'última dècada. Identificació de centres i subcentres. L'anàlisi de les característiques socioeconòmiques a nivell de secció censal, en combinació amb l'estructura de transports i mobilitat, ha donat lloc a una primera caracterització dels canvis esdevinguts en l'última dècada deguts a modificacions en els aspectes assenyalats, en particular en l'accessibilitat mediantes els diferents mitjans de transport. En línies generals, el AMV ha experimentat un intens procés d'urbanització, al qual se suma la construcció d'infraestructures que reforcen el lloc central d'aquest territori. No obstant això, també en el si de l'AMV s'han donat polaritzacions del creixement les conseqüències han estat, entre d'altres, la consolidació d'espais desfavorits des del punt de vista de l'accessibilitat i el sorgiment de nous espais amb importants avantatges comparatius. La relació entre les seves característiques socials i ambientals serà estudiada l'any vinent, com estava previst en la memòria de sol·licitud.

A partir de la informació inclosa en el SIG durant la primera anualitat, s'han analitzat tres tipus d'àrees d'influència urbanes, estretament relacionades amb el caràcter i la freqüència del desplaçament, així com amb el nivell funcional urbà amb el qual s'associen: Àrees derivades de la mobilitat per motius de treball, de freqüència diària; àrees derivades de la mobilitat per consum i provisió de serveis de tipus administratiu, i àrees relacionades amb els serveis avançats i amb la provisió d'informació i idees per a la competitivitat i la innovació. Les distorsions entre àrea potencial i real permeten estimar quins són els centres funcionals que per diferents motius no aconsegueixen articular eficaçment el territori metropolità que l'envolta i que, per tant, han de ser reforçats mitjançant polítiques específiques.

Les pautes de creixement demogràfic, les polítiques públiques d'equipaments i la millora de les infraestructures han afavorit l'ascens en la jerarquia d'un nodrit nombre de centres a l'AMV, molts d'ells situats en primera corona, amb predomini de l'activitat industrial i constructora , però també s'han identificat altres situats en àrees perifèriques que històricament han tingut problemes d'articulació territorial. El creixement demogràfic i les millores d'accessibilitat han afavorit el creixement de les ciutats situades en les segones i terceres corones metropolitanes de València, encara que no sempre el creixement demogràfic ha tingut efectes en el nivell funcional dels centres urbans. En línies generals, s'ha produït una millora generalitzada en les condicions d'accessibilitat als centres funcionals de l'AMV,

Anàlisi del sòl urbanitzat i intensitat de la urbanització. Models d'ocupació del sòl. El projecte CORINE Land Cover 2006 ens ofereix la possibilitat de conèixer els canvis en l'ús del sòl en el primer quinquenni del present segle. Entre els anys 2000 i 2006 més de 75 milions de m2 de sòl de l'AMV han canviat d'ús. D'ells, el 60,2% s'ha transformat en alguna forma d'ús urbà, bé sigui teixit urbà continu (9,12%), teixit urbà discontinu (4,6%), zones en construcció (32,41%) o zones industrials i comercials (14,6%). La major part d'aquest canvi procedeix de zones verdes naturals o artificials (divers tipus d'agricultura). De fet, el major nombre de canvis d'ús detectats (51 dels 243) es dóna des de zones de fruiters a zones en construcció, suposant el 21% de la superfície transformada.

L'expansió del model difús de ciutat, juntament amb la intensificació i diversificació dels processos d'urbanització, fa difícil utilitzar la definició urbanística o morfològica de ciutat com a unitat bàsica de l'anàlisi. Al AMV, la diferenciació entre àrees urbanes Integrades de caràcter residencial i Àrees Urbanes Integrades industrials i de segona residència s'ha fet molt més difusa i exigeix introduir noves variables que permetin establir de manera menys simplista els límits de la ciutat. A més, en el marc de les noves i extenses conurbacions resulta arriscat considerar la ciutat com un pol únic que articula el territori circumdant,

Les dades procedents de la fotointerpretació de les imatges de satèl·lit elaborats i publicats en el marc del projecte Corine i del projecte SIOSE, indiquen que en aquest període (1995-2006) el creixement urbanístic ha estat especialment fort en les àrees pròximes a les principals àrees urbanes de l'AMV, al llarg dels principals eixos de comunicació i en els espais més propers a la ciutat de València; però també apunten al caràcter discontinu d'alguns d'aquests creixements, ubicats en zones relativament allunyades del centre. Aquestes pautes, com apunten les dades de la cartografia d'usos del sòl de Corine 2006 i SIOSE 2005, s'han mantingut en els anys posteriors, i, tal com mostren els plans urbanístics municipals en tramitació des de 2005, condicionarà el creixement futur .

Anàlisi del sòl urbanitzat i intensitat / densitat d'urbanització: Models d'ocupació del sòl. L'expansió del model difús de ciutat, juntament amb la intensificació i diversificació dels processos d'urbanització, fa difícil utilitzar la definició urbanística o morfològica de ciutat com a unitat bàsica de l'anàlisi. Al AMV, la diferenciació entre àrees urbanes Integrades de caràcter residencial i Àrees Urbanes Integrades industrials i de segona residència s'ha fet molt més difusa i exigeix introduir noves variables que permetin establir de manera menys simplista els límits de la ciutat. A més, en el marc de les noves i extenses conurbacions resulta arriscat considerar la ciutat com un pol únic que articula el territori circumdant,

Mesura del grau de compacitat en la urbanització i relació amb la sostenibilitat ambiental. El procés d'expansió de l'espai urbanitzat amb predomini de la urbanització difusa (teixit urbà dispers i espais industrials i comercials aïllats) ha donat lloc al naixement de noves àrees de caràcter residencial, a l'ampliació de les existents mitjançant la incorporació de nous municipis, ja la creació de nous espais conurbados de caràcter industrial i comercial. En alguns casos, creixements puntuals del teixit urbà continu o industrial han donat lloc a canvis en la caracterització de les àrees, que passen de tenir un caràcter industrial-comercial a convertir-se en espais plenament urbans, o han generat la coalescència d'espais urbans ja molt densos mitjançant l'ocupació industrial o comercial de l'espai buit intermedi. L'anàlisi de la situació actual i l'evolució recent de les principals ciutats de l'AMV a partir de la seva morfologia i usos del sòl, ens permet entendre o introduir l'impacte del creixement urbanístic en l'últim decenni en aquesta zona. A això s'uneix el diagnòstic sobre el transport al AMV els resultats, obtinguts en els 332.352 desplaçaments avaluats (entre les diferents seccions censals), es conclou que: La ràtio entre el temps en els recorreguts en transport públic i en cotxe se situa en 3,45 (1,76 si considerem 9 minuts de recerca d'aparcament), molt per sobre del que es recomana (diversió curves). No resulta competitiu. En un 15% dels desplaçaments avaluats,

Delimitació i anàlisi dels Sistemes Locals (ciutats reals) en què s'estructura l'àrea metropolitana. Tot i que la desigual distribució geogràfica dels centres amb capacitat d'articulació territorial i l'estructura del sistema de comunicacions fa que encara persisteixin desequilibris entre les àrees funcionals de l'AMV, especialment en alguns nivells jeràrquics, la millora de la qualitat de vida de la població pot considerar-se important i generalitzada. És possible constatar una significativa reducció tant de la població com de la superfície inclosa en les àrees febles i intermèdies i un augment de la inclosa en les àrees fortes en tots els nivells funcionals L'augment de la proximitat al centre de serveis no es deu a una hipotètica tendència a la concentració demogràfica, sinó que, almenys en els nivells comarcal i subcomarcal, l'augment de la superfície ben estructurada supera l'increment de la població, el que vol dir que les millores han afectat espais relativament poc poblats. L'anàlisi, mitjançant el SIG, dels sistemes locals de l'AMV permet entendre amb més detall l'estructura real de la zona d'estudi.

Relació de l'AM amb el sistema de ciutats mitjanes de la regió a partir de distàncies (isòcrones) i accessibilitat a l'AM a través de la xarxa de carreteres i del transport col·lectiu (ferrocarril). L'AMV és en si mateixa una unitat a la regió. La relació amb el seu entorn es confirgura com una realitat que cal considerar. La configuració de isòcrones determina per distància l'accessibilitat al centre principal de la regió, el que dóna una primera idea de la capacitat de l'AMV per servir al territori que l'envolta. La desigual distribució geogràfica dels nuclis, especialment important en algunes àrees i en determinats nivells jeràrquics, no deixa de produir alguns problemes. D'una banda, segueixen existint algunes àrees mal dotades; per altra banda, no tots els centres funcionals de cada nivell jeràrquic, tant dins de l'AMV,

Impacte de determinats canvis en la xarxa de transport ferroviari (implantació de l'AVE) sobre l'estructura urbana i la sostenibilitat ambiental de l'àrea metropolitana. La finalització de la xarxa d'AVE amb la seva arribada a la ciutat de València ha suposat una sèrie d'impactes que afecten la sostenibilitat de la zona. El grau en què una xarxa ferroviària incideix en el desenvolupament local ha estat estudiat per investigadors del present projecte per a altres ciutats intermèdies espanyoles i europees, aplicant una metodologia que ha donat bons resultats, basada en tècniques qualitatives, en particular entrevistes als actors socials implicats . Aquesta mateixa metodologia s'està desenvolupant per al cas de València, sent els primers resultats, una baixa implicació dels actors locals i de les àrees urbanes en el desenvolupament del projecte d'alta velocitat, el que evidencia una manca de processos de governança tant interna com externa. Se segueix treballant en aquesta línia, completant les entrevistes i els resultats de l'enquesta.

Cartografia de les estructures de serveis socials generals. Anàlisi de la intensitat i densitat d'ús en relació a les variables territori, població, concurrència de serveis públics.

A partir dels càlculs d'accessibilitat realitzats en la primera anualitat i de les dades de població, oferta i accessibilitat a cada equipament de serveis (educació, sanitat i serveis socials), s'ha determinat la qualitat externa de l'oferta. A partir dels indicadors d'accessibilitat calculats, queda palès que els serveis educatius públics i concertats són els que compten amb majors percentatges de població metropolitana en una bona situació d'accessibilitat, mentre que resulta en principi més problemàtic per als serveis sanitaris i socials. No obstant això, en línies generals, l'oferta de serveis en el AMV pot considerar bona, ja que la major part de la població resident pot accedir a un servei públic utilitzant el transport públic en un termini inferior als 30 minuts (ex. Fig. 4 ). Les possibles millores d'accessibilitat s'han de fer, evidentment, en la millora del transport als hospitals i en l'acostament de l'oferta bàsica a la població, és a dir, l'ampliació de la mateixa en aquelles àrees que queden més aïllades i desfavorides. S'han generat taules en què, per a cada un dels hinterlands determinats, es mostra la informació relativa a accessibilitat per a cadascuna de les seccions de l'àrea metropolitana de València. En concret es mostra informació bàsica de cada equipament (identificador, denominació, municipi i grandària de l'oferta) i de cada secció (municipi, districte i secció, distribució poblacional per edats i sexe i valor d'accessibilitat). A partir d'aquesta informació s'ha generat un resum amb una sèrie de paràmetres amb l'objecte de caracteritzar la distribució de l'oferta al llarg de l'àrea metropolitana (llits / 1000 habitants, llocs d'ensenyament autoritzats / habitant, etc.). Tot això s'ha cartografiat, generant una variada sèrie de mapes d'accessibilitat i delimitació d'àrees d'influències amb diferents criteris i tècniques, entre els quals destaquen l'índex de Moran.

Anàlisi de l'experiència de govern a l'àrea metropolitana. A partir de l'enquesta realitzada a la població de l'AMV, s'ha detectat determinades formes d'entendre la governança metropolitana per part de la població, així com preocupacions, prioritats polítiques, socials, etc. Tot això s'està analitzant per concloure en bones pràctiques. A això s'afegeix les entrevistes que s'han realitzat a polítics, representants d'associacions ciutadanes, mancomunitats i de col·lectius socials.

Anàlisi de la informació, coordinació de l'equip i realització d'informes parcials o sectorials. S'ha realitzat l'anàlisi de la informació estudiada, la qual cosa ha donat lloc a diversos treballs i aportacions a congressos. Els principals temes que s'han treballat aquest primer any són: Anàlisi de accessibilitats mitjançant 2 índexs fonamentalment (IEE i ISE) als diferents tipus de serveis a través de la xarxa pública de transport i vianants, anàlisi dels usos del sòl, anàlisi de l'estructura del transport en el AMV, possibilitats d'estructuració territorial per a la governança, etc. Existeixen informes interns -de treball- dels diferents temes en què anem incorporant els diferents aspectes que conformen el nostre projecte.

referències bibliogràfiques

CUENCA CERVERA, J. "Mesures alternatives als plans d'ajust" en Alternatives a la crisi: una visió constructiva de la situació, Barcelona, Federació de Municipis de Catalunya 23 d'octubre del 2012.

CUENCA CERVERA, J. "Professionalització directiva en la gestió municipal de recursos humans" a El Rol de l'Habilitat Estatal a la Governança Local, València, COSITAL 28 de maig del 2012.

CUENCA CERVERA, J. "Un acostament des de la realitat municipal" en les jornades L'ocupació pública davant la crisi, Xarxa de Directius Públics Locals, Madrid, INAP 13 de març del 2012.

CUENCA CERVERA, JJ "El repte de la professionalització en l'ocupació pública local a Espanya" en Butlletí de Funció Pública de l'INAP, nº 6, 2011.

CUENCA CERVERA, JJ "La planificació de recursos humans: un instrument necessari per afrontar la crisi al Ocupació Pública Local" en Boltaina BOSCH, X., CUENCA CERVERA, JJ, JIMÉNEZ ASENSIO, R., MAURI macos, J. i PALOMAR OLMEDA , A. l'ocupació Públic local davant la crisi, Barcelona, Centre de> Estudis Municipals i Cooperació Internacional (CEMCI- Fundació Democràcia i Govern local, 2012.

Feliu, J. (2011): High Speed Rail in European medium sized cities: stakeholders and urban development, en premsa, Journal of Urban Planning and Development.

FELIU, J. (2012), High Speed Rail in European medium-sized cities: stakeholders and urban development, Journal of Urban Planning and Development, December 2012, Vol. 138, No. 4: pàg. 293-302. (Doi: 10.1061 / (ASCE) UP.1943-5444.0000123).

MARTÍN CUBAS, J. "El comportament electoral a les eleccions locals de l'àrea metropolitana de València: les eleccions de 2011 i la volatilització del cinturó roig de València", amb Cristina Escribano García, Julia Jiménez Lázaro i Sergio J. Ramis García, a Barcelona , Fundació Pi i Sunyer, en premsa.

MARTÍN CUBAS, J. Conferència "Participació, xarxes i noves tecnologies en el futur dels governs locals" organitzada pel Grup Municipal Socialista de Torrent al Club de Gerents de Torrent, el 13 de gener del 2012.

MARTIN CUBAS, J. i MONTIEL, A. "El govern de les àrees metropolitanes: problemes i solucions en el cas espanyol" en VV.AA. Els camins del federalisme i els horitzons de l'estat autonòmic, en premsa.

MARTÍN CUBAS, J. i MONTIEL, A. "Identificació de tendències de canvi en la configuració dels governs municipals. Treball de camp sobre els municipis de l'àrea metropolitana de València ", amb V. Abad i A. Perpiñá, en BAÑÓN, R .; SÁNCHEZ, G .; I Tamboleo, R. (dirs.) Participació, democràcia i gestió de l'escassetat: experiències de governs territorials, de gestió de la innovació i del canvi, i de polítiques i serveis públics, Madrid, Institut Complutense de Ciència de l'Administració, 2012 . ISBN: 978-84-616-0654-2

MARTIN CUBAS, J. i MONTIEL, A. "The Government of Metropolitan Àrees: Problems and Alternatives in the Spanish Casi" in López Basaguren, A. and Escajedo Sant-Epifanio L. (eds.) The Ways of federalism in Western Countries and Horizons of Territorial Autonomy in Spain, Springer-Verlag Berlin Heidelberg, 2013.

MARTÍN CUBAS, J. i MONTIEL, A. Comunicació "Identificació de tendències de canvi en la configuració dels governs municipals. Treball de camp sobre els municipis de l'àrea metropolitana de València "amb V. Abad i A. Perpiñá, presentada al I Congrés Internacional a Governança i Afers Públics. Participació, Democràcia i Gestió de la Escassetat ", a la Facultat de CC. Polítiques i Sociologia de la UCM els dies 5 i 6 de juliol del 2012.

Martín, J. (2011): Desenvolupament en un municipi rural en el marc d'una gran àrea metropolitana: el cas d'Aras de los Olmos, 2011, II Jornades de Desenvolupament rural de la C. Valenciana.

Martín, J. (2011): El govern local a la Comunitat Valenciana: situació i perspectives de futur. 2010, Corts. Anuari de Dret Parlamentari, pàg. 113-156

Martín, J. i Montiel, A. (2011): El no govern de les àrees metropolitanes: València i la seua àrea com a paradigma, 2011, X Congrés d'AECPA

Martín, J. i Montiel, A. (2011): The government of metropolitan àrees: issues and options in the Spanish casi, 2011, International Congress "The ways of Federalism and Horizons regional state".

Martín, J. i Pastor, JI (2011): Les polítiques europees d'inclusió electrònica: el cas de l'àrea metropolitana de València, 2011, X Congrés d'AECPA

MONTIEL, A. "La protecció de l'Horta valenciana" en ROMERO, J. i FRANCÈS, M. (eds.) L'Horta de València. Un paisatge cultural amb futur incert, València, PUV, 2012.

Pitarch Garrido, María Dolores (2012): Measuring social sustainability through accessibility to public services by public transport. The case of the Metropolitan Area of València (Spain), Comunicació, EUROGEO Confernce 2012, Dublín (IRLANDA), publicació: http://www.eurogeography.eu/conference/dublin-2012/dublin-presentations/Session%201202/pitarch .pdf

Pitarch Garrido, Maria Dolors i Membrado, Joan Carles (2012): Anàlisi dels canvis en l'ús del sòl en les grans ciutats de la Comunitat Valenciana a partir dels SIG CORINE i SIOSE., Comunicació, XIII Col·loqui Ibèric de Geografia.

Pitarch Garrido, Maria Dolors, Carretero, Mercedes, (2012): Desequilibris demogràfic-territorials en els nous espais residencials de l'àrea metropolitana de València. L'exemple de l'accessibilitat als centres educatius públics. ComunicaciónXIII Congrés de la població espanyola, Publicació: La població en clau territorial. Processos, estructures i perspectives d'anàlisi, Santander (ESPANYA)

Pitarch Garrido, Maria Dolors, Mestre Cano, Ignacio (2012): L'impacte de la crisi en l'accessibilitat als espais productius: el cas de l'Àrea Metropolitana de València, Comunicació, V Jornades de Geografia Econòmica, Publicació: CD 'Crisi Econòmica i impactes territorials ', Girona (ESPANYA)

Pitarch Garrido, Maria Dolors, Uceda, Francesc Xavier (2012): Territori, vulnerabilitat social i trajectòria delictiva en adolescents de la ciutat de València, Comunicació, XIII Congrés de la població espanyola, Publicació: La població en clau territorial. Processos, estructures i perspectives d'anàlisi, Santander (ESPANYA)

Pitarch Garrido, Maria Dolors; Albertos, Juan Miguel (2011): Sostenibilitat social en espais metropolitans. Anàlisi de l'accessibilitat a la ogerta de serveis públics a l'Àrea Metropolitana de València, 2011, en V Congrés de Geografia dels Serveis. Publicat a Serveis, Globalització i Territori, pàg. 289-310

Pitarch, Maria Dolors, Albertos, Juan Miguel, Cañizares, Maria del Carmen (2011): Canvis en l'estructura metropolitana durant l'última dècada. El cas de l'Àrea Metropolitana de València, 2011, en Urbanisme expansiu. De la utopia a la realitat, XXII Congrés de Geògrafs Espanyols (AGE), pàg. 527-540

SALOM CARRASCO, JULIA i ALBERTOS POBLA, JUAN M. (en premsa): DELIMITACIÓ I CARACTERITZACIÓ DELS NOUS ESPAIS URBANS VALENCIANS, està acceptat en 2012 per a publicació en el Butlletí de l'AGE.

Salom, J., Albertos, JM i Mestre, I. (2011): L'accessibilitat del barri del Cabanyal als campus de la Universitat de València, en Quaderns de Geografia, 90, pàg. 227-244

Uceda, Francesc Xavier, Pitarch Garrido, María Dolores (2012): La incidència de l'oferta de serveis educatius públics i privats en explicació de la marginalitat juvenil. El cas de la ciutat de València. Comunicació, XIV Conferència de Sociologia de l'Educació, Actes. L'educació en la societat global i informacional, Oviedo (ESPANYA)