La previsió de ponents és la següent:
Rapahel Vella. University of Malta. Malta
Francesco Careri. Università di Roma Tre. Itàlia.
Tamara Bračič Vidmar. Cultural center Búnquer. Ljubljana. Eslovènia.
Petra Šobáňová. Univerzita Palackého v Olomouci. República Txeca.
Estibaliz Aberasturi. Universitat del Pais Basc. Espanya.
Breus currículums vitae de ponents
Raphael Vella és l'autor de “Documents of Socially Engaged Art. InSEA” i promou nombrosos projectes artístics de compromís social http://raphaelvella.com/portfolio-type/dsea/ És un artista, educador i comissari establit a Malta. Ha exposat les seues obres en exposicions i llocs internacionals, com la Biennal de Venècia, Domaine Pommery (Reims, França) i Modern Art Oxford, i ha comissariat nombroses exposicions col·lectives i individuals a Malta i a escala internacional. Va ser crític d'art del Malta Independent entre 1992 i 2000 i va guanyar el premi Commonwealth Art and Craft (Londres) en 1998. Va ser artista resident a l'Escola de Belles Arts de la Universitat de Canterbury en Christchurch (Nova Zelanda) durant un any en 2000 i va ser membre fundador del grup d'artistes StART a principis de la dècada de 2000. Raphael Vella va ser becari Fulbright en 2001 i imparteix classes en la Universitat de Malta des de 2003. En 2012-13 va ser Director del Programa Artístic de la Fundació Valletta 2018, entitat responsable de la Capital Europea de la Cultura en 2018. Ha publicat nombrosos articles i assajos de catàlegs sobre art contemporani, cultura i educació i ha iniciat molts projectes artístics, empreses educatives i intercanvis internacionals que han contribuït a transformar l'escena cultural de Malta, com Divergent Thinkers, el Curatorial School, el Valletta International Visual Arts festival (VISCA) i nombrosos projectes en els quals participen estudiants universitaris i de postgrau de la Universitat de Malta. En 2017, va ser cocurador (amb Bettina Hutschek) del Pavelló de Malta en La Biennale di Venezia. En 2019, va organitzar el seminari InSEA Art Education: Conflictes i connexions entre el 9 i l'11 d'octubre en La Valeta. Entre 2020 i 2023 coordina un equip de la Universitat de Malta que treballa en Acting on the Margins: Arts as Social Sculpture (AMASS), un projecte internacional d'investigació sobre arts socialment compromeses.
Francesco Careri, arquitecte i professor associat en la Universitat Roma Tre, destaca pel seu innovador treball en la intersecció entre les arts, l'arquitectura i el compromís social. Co-fundador del col·lectiu Stalker/Osservatorio Nomade, ha realitzat intervencions urbanes centrades en l'exploració a peu com a forma d'anàlisi crítica i creativa de l'espai urbà. El seu llibre "Walkscapes. Caminar com a pràctica estètica" és una referència internacional en l'estudi del caminar com a art, connectant pràctiques nòmades amb teories situacionistas i de la Land Art. Careri dirigeix el Laboratori de Arti Civiche, promovent mètodes participatius per a transformar comunitats marginades mitjançant intervencions urbanes basades en caminades exploratòries. Aquest enfocament ha sigut central en projectes com Savorengo Ker (La Casa de Tots), construït al costat de la comunitat Rom a Roma, i en el laboratori de regeneració urbana en Corviale, buscant integrar comunitats vulnerables en el teixit urbà. La seua labor acadèmica es complementa amb investigacions internacionals sobre drets humans i urbanisme inclusiu, així com la millora de condicions de migrants i refugiats mitjançant l'urbanisme participatiu. És director de programes com el Màster en Arti Performative e Spazi Comunitari, que uneix art i compromís comunitari, i el Environmental Humanities, que connecta arquitectura i sostenibilitat. Reconegut amb premis com el Rosa Barba Landscape Prize, Careri ha liderat investigacions innovadores sobre pedagogies espacials "One to One", promovent aprenentatges pràctics en territoris reals. Aquests esforços consoliden el seu compromís amb un urbanisme ètic i transformador, que redefineix l'espai públic des d'una perspectiva inclusiva i artística.
Tamara Bračič Vidmar exerceix un paper crucial en el centre cultural Búnquer de Ljubljana com a cap de comunicació, on lidera projectes tant locals com internacionals. Búnquer, situat en Ljubljana, Eslovènia, va ser fundat en 1997 com una organització sense fins de lucre dedicada a la promoció de les arts contemporànies, especialment en l'àmbit del teatre i la dansa. El seu enfocament se centra en la creació, producció i presentació d'obres innovadores que aborden qüestions socials, polítiques, culturals i ecològiques actuals. A més, fomenta la col·laboració entre disciplines artístiques i la mobilitat d'artistes a nivell local i internacional.
Des de 2004, Búnquer gestiona la Stara Elektrarna (Antiga Estació Elèctrica), un espai cultural clau en Ljubljana on es desenvolupen representacions teatrals, tallers, investigacions artístiques i esdeveniments interdisciplinaris. Aquest lloc també alberga festivals internacionals destacats, com el Mladi Levi (Young Lions), que se celebra anualment des de 1998 i reuneix artistes innovadors de tot el món.
Búnquer també ha liderat projectes educatius i col·laboracions internacionals, com el programa ACT (Art, Climate, Transition), que explora temes com la sostenibilitat i l'ecologia a través de l'art. Així mateix, ha produït espectacles en col·laboració amb grups com Betontanc i el seu projecte derivat Beton Ltd., coneguts pel seu enfocament físic i experimental en el teatre.
Amb una clara missió d'expandir els límits artístics i estètics, Búnquer no sols fa costat a artistes establits, sinó que també fomenta el desenvolupament de noves perspectives culturals. La seua fundadora, Nevenka Koprivšek, morta en 2021, va ser una figura fonamental en la revitalització del panorama cultural eslové i continua sent homenatjada per les seues contribucions.
Búnquer continua sent un motor d'innovació cultural a Eslovènia i un pont entre les comunitats locals i internacionals, posicionant-se com un referent en l'art contemporani i el compromís social
Petra Šobáňová nascuda en 1975 en Prostějov, és Vicedegana de la Facultat d'Educació de la Univerzita Palackého en Olomouc (República Txeca). És professora en el Departament d'Educació Artística on ha treballat des de 2004. S'especialitza en la didàctica de l'educació artística, centrant-se en la conducció i presentació de l'expressió artística infantil, especialment en l'àmbit de l'educació artística extracurricular. El seu interés professional també abasta la pedagogia museística i galerística, àrees en les quals ha realitzat contribucions significatives. En 2021, Šobáňová va rebre el prestigiós Premi Internacional Edwin Ziegfeld, atorgat per la United States Society for Education Through Art (USSEA), en reconeixement al seu lideratge distingit en l'educació artística. Aquest guardó reflecteix el seu compromís amb la promoció de l'educació artística a nivell internacional. Ha organitzat conferències internacionals en educació artística i exposicions d'art per a joves, demostrant la seua capacitat per a fomentar l'intercanvi acadèmic i cultural en aquest camp. A més, ha coordinat projectes com el Corona Multimèdia Showcase, una iniciativa que destaca la creativitat juvenil en temps de pandèmia. Šobáňová ha publicat extensament sobre la intersecció de l'educació artística i la pedagogia museística. La seua obra "Škola muzejní pedagogiky 1: Poznámky k partnerství výtvarné a muzejní pedagogiky" (2007) explora la col·laboració entre aquestes disciplines, oferint perspectives valuoses per a educadors i professionals de museus. Així mateix, el seu llibre "Kapitoly z didaktiky výtvarné výchovy" (2006) proporciona una visió profunda de la didàctica de l'educació artística, subratllant el seu enfocament innovador en l'ensenyament. Des de 1999 fins a 2006 col·labora en la creació i implementació de projectes artístics Studio Experiment Olomouc sense ànim de lucre.
Estibaliz Aberasturi és professora i investigadora d'educació artística en la Universitat del Pais Basc (EspañaI). La seua trajectòria investigadora i docent se centra principalment en la formació del professorat, la innovació pedagògica i l'aprenentatge a través de les arts visuals en contextos educatius. És Investigadora Principal del grup d'investigació consolidat ELKARRIKERTUZ (IT1586-22) Investigació Col·laborativa en Educació. El seu últim projecte de R+D ha sigut “Trajectòries d'aprenentatge de joves universitaris: concepcions, estratègies, tecnologies i contextos”, finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació.
Al maig de 2024, va ser “comissària”, al costat d'altres investigadores i artistes del grup, de l'exposició “Com aprens en la universitat?” a la sala Txillardegi de la UPV/EHU. Aquesta mostra va presentar, en forma d'arxiu, materials d'investigació i obres de diversos artistes que exploraven les idees i conceptes sobre l'aprenentatge que van emergir del projecte. La sala d'exposició entesa com a lloc de trobada i diàleg a partir de les peces. A més, coordina la comunitat d'aprenentatge ARTikertuz (artikertuz.es) (EHU15/24), on participen docents d'educació infantil, primària, secundària i universitària. A través d'experiències formatives basades en les arts, es busca repensar l'educació i col·laborar amb les escoles en processos artístics que permeten explorar el sentit i intenció pedagògica des de propostes que mobilitzen i afecten. Actualment, ocupa el càrrec de tresorera en la Junta Directiva de la SIGA, Societat per a l'Educació Artística, i és membre de REUNID, la Xarxa Universitària d'Investigació i Innovació Educativa, promovent el Coneixement Obert.
