Universitat de ValènciaFundació Lluís Alcanyís Logo del portal

La teràpia visual, també coneguda com a entrenament visual, rehabilitació visual o ortòptica, és un tipus de tractament d'optometria personalitzat l'objectiu de la qual és millorar i integrar les capacitats visuals, de manera que s'aconseguisca una visió simple, nítida, confortable i eficaç.

La teràpia consta d'exercicis individualitzats que es realitzen sota la supervisió d'un optometrista, que permet adaptar-se a les necessitats visuals dels pacients tenint en compte la seua edat i problemes visuals, els mes coneguts són l'ull vague (ambliopia), o l'estrabisme, entre altres com la insuficiència de convergència, o els problemes acomodatius (problemes d'enfocament) i oculomotors 

 

  • L'ambliopia o ull vague es definix com la diferència d'agudesa visual entre tots dos ulls de 2 o més línies sense causa orgànica aparent, és a dir sense patologies o una altra alteració visual que ho justifique, i sempre que usem la correcció adequada. El tractament més estés és el pegat, que en combinació amb exercicis i noves tecnologies ens permet la recuperació de la visió de maneres cada vegada mes ràpides. 
  • L'estrabisme es coneix com la desviació dels eixos visuals de manera que només un dels ulls es dirigix a l'objecte que volem veure. L'estrabisme és una alteració relativament complexa que en alguns casos es pot confondre amb visió borrosa, per això és important estar atent als senyals que poden presentar els pacients com són fer l'ullet un ull quan hi ha molta llum, girar el cap o fer l'ullet un ull quan es fixen en un objecte puntual.
  • Insuficiència de convergència és un problema visual que afecta la visió binocular. Quan llegim o fem tasques de prop, els nostres ulls han d'alinear-se amb l'objecte que veiem (convergir). Si els ulls no convergixen prou li pot causar símptomes com a fatiga visual, mal de cap, dificultat per a llegir, fins i tot fins a diplopia (vision doble) en prop. És important esmentar que alguns pacients poden tindre esta afectació sense presentar símptomes. En eixos casos, ocorre perquè o bé, no realitzen tares de prop durant molt de temps o les eviten perquè no apareguen els símptomes. El tractament més comú és la teràpia visual, encara que en alguns casos és necessari l'ús de prismes.
  • L'acomodació és el mecanisme que varia el poder refractiu de l'ull i que ens permet focalitzar imatges en la retina. L'acomodació es realitza sobretot en prop (ordinador i lectura). Quan l'acomodació està afectada solen aparéixer símptomes com a visió borrosa, maldecaps, fotofòbia, falta de nitidesa a qualsevol distància i adaptació lenta en canviar la mirada des de lluny a prop o viceversa.
  • La oculomotricidad és el conjunt de moviments oculars que permeten als ulls desplaçar-se de manera coordinada per a seguir objectes, enfocar a diferents distàncies i mantindre la visió binocular. És essencial per a una visió eficient i còmoda. Quan hi ha una afectació en esta coordinació la teràpia visual pot ser beneficiosa per a millorar estos problemes mitjançant exercicis específics, s'enfortixen els músculs oculars i es millora la coordinació visual.