Activitat investigadora centrada en la conservació i millora d'espècies forestals i aromàtiques. Comprén dues línies subvencionades per MINECO, UE i GVA (PrometeoII).

1. Biotecnologia d'espècies forestals. Aplica l'embriogènesi somàtica (ES) com a eina per a incrementar la resiliència d'espècies forestals amb vista a una explotació forestal sostenible. En els últims anys, hem optimitzat protocols de ES en Pinus pinaster (pi marítim) i Quercus ilex (alzina) destacant la selecció de famílies de Pinus pinaster amb elevada capacitat embriogénica; la creació d'un banc de germoplasma amb aquestes línies; l'elaboració de protocols de transformació genètica en pi marítim i pi pinyer; i l'elaboració, per primera vegada, d'un protocol per a establir línies embriogèniques de genotips adults d'alzina. En el projecte actual (AGL2013-47400-C4-4-R) s'aborden dues estratègies per a obtindre genotips tolerants a estrés. Una aprofita la variabilitat natural i utilitza els protocols desenvolupats per a clonar i testar genotips d'alzina amb i sense símptomes de "la seca"; en la segona, es pretén induir memòria epigenètica "priming" aplicant tractaments d'estrés biòtic i abiòtic durant les fase de proliferació-maduració. El projecte també aborda diversos aspectes fisiològics i moleculars del procés embriogènic com a estratègia per a millorar les fases d'inducció i maduració. Col·laborem amb grups nacionals experts en ES en forestals del IMIDRA, el CSIC i Neiker. El grup participa en les iniciatives nacionals i europees que utilitzen pi marítim com a model en coníferes per a estudis de genòmica funcional. En el projecte SustainPine (Plant-KBBE, PLE2009-0016) generem plantes transgèniques amb nivells variables d'expressió (sobreexpresión, o silenciament amb RNAi) de gens implicats en creixement associats al metabolisme del nitrogen i que estan en procés d'avaluació. Participem a més en el projecte europeu ProCoGen (FP7-KBBE-2011-15) generant una línia cel·lular haploide de pi marítim que està sent utilitzada com a font de DNA per a la seqüenciació del seu genoma.
2. Enginyeria metabòlica de terpens. Estudia els mecanismes que regulen la síntesi i acumulació de terpens en tricomas glandulars d'espígol (Lavandula latifolia). Tots els terpens deriven del precursor C5 IPP (isopentenil bifosfato) i el seu isòmer DMAPP (dimetil alil bifosfato) que en plantes es pot sintetitzar mitjançant dues rutes, la citoplasmàtica (ruta MVA) i la cloroplástica (ruta MEP). Per a estudiar la contribució de totes dues rutes a la producció final d'oli essencial, hem sobreexpressat en espígol gens de Arabidopsis implicats en els primers passos de totes dues rutes. Vam demostrar que l'enzim 1-Deoxi-d-xilulosa-5-fosfat (DXP) sintasa (DXS), catalitza el primer pas de la ruta MEP, juga un paper crucial en la biosíntesi de IPP ja que la seua sobreexpressió incrementa la producció d'oli essencial en fulles. Pel contrari, la sobreexpressió de l'enzim DXP reductoisomerasa (DXR) que catalitza la conversió de DXP en MEP no és un enzim limitant en el procés. La sobreexpressió d'HMG1 (citoplasmàtica) també va augmentar significativament la producció d'olis essencials suggerint una interconnexió entre les dues rutes. Per a estudiar la contribució de la ruta MVA a la biosíntesi de l'oli d'espígol s'han realitzat estudis amb precursors marcats demostrant que encara que la ruta cloroplástica és la més important, en condicions determinades pot haver-hi flux de IPP citoplasmàtic cap al cloroplast. També s'ha modificat el perfil de l'oli essencial, mitjançant la sobreexpresión dels gens linalol i limoneno sintases sense alterar el contingut total d'oli. S'està optimitzant la tècnica d'aïllament de tricomas glandulars per a completar estudis metabòlics.

Des de l'any 2009 col·laborem amb l'empresa SAT Even 46 CV per a produir plantes mare sanejades de varietats de baladre.

Col·laboradors/es

• María Amparo Pérez Oliver - Universitat de València.
• Ester Sales Clemente - Universidad de Zaragoza.
   

Recerca i desenvolupament en biotecnologia