L'activitat se centra en l'estudi aplicatiu dels sistemes legals actuals territorials i la problemàtica dels procediments, tant des del vessant de l'ingrés com de la despesa.

• La Llei 34/2015 va modificar substancialment tots els títols de la Llei General Tributària, aplicable a la Hisenda Local. Actualment es troben pendents d'aprovació els RD de modificació de tots els Reglaments de desenvolupament de la LGT. Així mateix, les noves Lleis 39/2015 i 40/2015 de Procediment Administratiu Comú i Règim Jurídic de les Administracions Públiques obliguen a introduir notables modificacions en el marc d'actuació de les Entitats Locals en les seues relacions amb els ciutadans que també afecten l'àmbit tributari.
• En els últims anys s'ha incrementat notablement el volum de conflictivitat en relació amb els tributs locals, en dimensions diferents:
  • correspondència de l'Ordenances Fiscals a la Constitució, LGT i a la LHL.
  • procediments per a l'elaboració i aprovació d'aquestes Ordenances.
  • actes de gestió tributària local.
• Les estratègies de control tributari i recuperació de deute de les Hisendes autonòmica i Local es troben molt allunyades de les dissenyades i implantades amb èxit en l'àmbit estatal per l'Agència Tributària.
• D'altra banda, en aquests moments de canvi climàtic es fa necessari el desenvolupament d'una investigació aplicada a diversos objectius simultanis: combinar la promoció turística amb un desenvolupament sostenible que preserve el medi ambient com a valor intrínsec, la cerca de noves fórmules de finançament municipal que perseguisquen les anteriors finalitats i un increment de la suficiència financera de les Corporacions Locals en la cobertura del cost dels serveis. A Espanya encara resulten escasses les experiències pioneres en aquesta direcció però en l'àmbit comparat resulta possible atendre les solucions aplicades en entorns amb singularitats geogràfiques i turístiques similars. Es pretén projectar la potencialitat dels tributs com a mecanismes fonamentals per a avançar en una doble adreça: 
  • d'una banda, la superació dels endèmics escenaris d'insuficiència financera de les Corporacions Locals;
  • per un altre, la idoneïtat de l'actuació pública local, com a nivell de govern més pròxim al ciutadà i sobre el que opera en primera línia l'objectiu de salvaguarda i millora de la idiosincràsia i valors propis del municipi.
• Finalment, la igualtat entre homes i dones així com la transparència i el bon Govern han de ser tinguts en compte a l'hora de complir amb l'exigència de la justícia en la despesa pública. Per això és necessari analitzar i plantejar el marc general normatiu per a la realització de pressupostos participatius i pressupostos amb perspectiva de gènere. En efecte, la vinculació de la despesa pública a uns principis objectius de justícia material és una exigència indefugible. El principi de justícia en la despesa pública es converteix en el substrat material de l'obligació de totes les Administracions Públiques d'elaborar els seus pressupostos amb perspectiva de gènere perquè s'ha de tindre clar que per a aconseguir la igualtat, la justícia material proclamada constitucionalment, s'han d'elaborar uns pressupostos amb perspectiva de gènere, la qual cosa no suposa de cap manera destinar més recursos a programes o actuacions dirigits a les dones, sinó, tan sols, una diferent manera d'analitzar i elaborar els pressupostos tradicionals, actuació en la qual subjau la consecució d'objectius d'eficàcia i eficiència econòmica. però no sols el vessant de la despesa pública, tant els ingressos com les despeses públiques, han d'analitzar-se des d'una perspectiva de gènere per a la consecució d'aqueixa justícia financera a la qual han de dirigir-se per mandat constitucional.

Col·laboradors/es

• Fernando Hernandez Guijarro - Universitat Politècnica de València 
• Ana María Lopaz Pérez - Florida Universitaria (Valencia) 

• Activitats jurídiques
• Altres activitats professionals, científiques i tècniques ncaa