El grup considera que l'activitat es justifica en la constatació que la història de la traducció a Espanya poques vegades (i mai de manera sistemàtica) ha tingut per objecte les traduccions cientificotècniques del francés a l'espanyol, àrea molt important en la transmissió de la història dels coneixements científics i tècnics de França a Espanya. Els estudis realitzats fins al moment pel grup són de naturalesa alhora històric-traductològica i bibliogràfic. El material emprat per a exercir l'activitat és de dos tipus: fonts històriques crítiques sobre les èpoques preses en consideració (segles XVIII-XIX), catàlegs informatitzats (BNE, Google llibres, REBIUN, CCPBE, etc.) així com catàlegs manuals (catàlegs de biblioteques, en particular universitàries). En el moment actual, estem implementant una doble base de dades que recull, d'una banda, el corpus de traduccions del francés a l'espanyol principalment editades a Espanya i a França, de temàtica cientificotècnica entre el segle XVIII i XIX. D'altra banda, un corpus dels traductors responsables d'aquestes. Amb aquesta activitat, s'estan posant les bases per a un futur diccionari de traduccions i traductors que ofereix una classificació temàtica de les traduccions amb les seues característiques bibliogràfiques, i igualment el corpus de traductors amb les seues característiques bio-bibliogràfiques.

Entre les activitats del grup figura l'organització regular biennal de trobades entre investigadors de la qual ja s'han celebrat 4 edicions. En 2012 va tindre lloc la primera d'aquestes reunions, les I Jornades sobre Història de la traducció no literària (www.uv.es/tradcyt2012), la segona, aquesta vegada internacional, va anar en 2014 (www.uv.es/tradcyt2014/index.htm), les III Jornades internacionals va tindre lloc en 2016 (https://www.uv.es/uvweb/institut-universitari-historia-medicina-ciencia-lopez-pinero/ca/institut-interuniversitari-lopez-pinero/iii-jornadas-internacionales-sobre-historia-traduccion-no-literaria-1285893059754/novetat.html?id=1285985272606) i les IV en 2018 (https://www.uv.es/histradcyt18/index.htm). L'activitat investigadora i divulgadora del grup el treball del qual en aquest camp es remunta a 2011, a saber, abans del seu registre com a Grup d'investigació de la Universitat de València, ha sigut, al nostre entendre intens. A més dels múltiples articles en revistes nacionals i internacions, s'han publicat cinc números monogràfics de revista: Quaderns de Filologia Francesa nº22 (2011); Quaderns de Filologia. Estudis lingüístics nº17 (2012), núm. 21 (2016), nº24 (2019); Synergies Espagne, núm. 12 (2019), en línia. A més de les revistes, s'han publicat així mateix cinc monografies sobre Història de la traducció (2015, 2016, 2017, 2019, 2020) i dos llibres sobre traductors. El primer publicat en 2017, Assaig d'un diccionari de traductors espanyols d'obres científiques i tècniques (1750-1900): Medicina (autora Julia Pinilla Martínez) http://www5.uva.es/hermeneus/?page_id=2110&lang=es.  El segon en 2019 Repertori de traductors espanyols (1750-1900). Obres traduïdes i pròpies en l'àmbit de les Humanitats (eds. Noelia Micó Romero i Natalia Mª Campos Martín). 

En definitiva, l'activitat investigadora del grup ens sembla especialment important per a futurs treballs de recerca tant en l'àmbit de la mateixa Història de la traducció del francés a l'espanyol com en el de la Història de la ciència i de la tècnica procedent d'Europa perquè com se sap, la llengua francesa en els segles XVIII i XIX va ser el vehicle de transmissió de la ciència europea.  La nostra metodologia de treball consisteix, en primer lloc, a considerar i estudiar la història de la traducció científica i tècnica segons eixos temàtics (sub-àrees) adoptant concretament una òptica que pren com a objecte de manera sistemàtica aspectes com: la data d'edició, el lloc, la impremta/editora. En segon lloc, abordem la qüestió del traductor amb les seues característiques socials, professionals i científiques. També prenem en consideració l'aspecte textual de les obres traduïdes en el qual s'analitzen els paratextes d'aquestes obres, mètode que permet plantejar hipòtesi tant de sobre la finalitat de cadascuna de les obres científiques o tècniques traduïdes del francés a l'espanyol i la seua relació amb obres franceses no traduïdes així com la recepció a Espanya dels sabers que vehiculen. La finalitat és, a més de l'exposat anteriorment, calibrar qualitativa i quantitavament la transmissió dels sabers tècnics i científics francesos de França a Espanya en èpoques en què la Península va ser receptora d'aquests.

Col·laboradors/es

• M Cristina González Hernández - Universidad Complutense de Madrid.

Activitats d'investigació