S’han recollit les dades de diverses fonts, tant cartogràfiques com estadístiques, organitzant, preparant i corregint la informació per poder ser incorporada en el nostre SIG. La definició de la zona d’estudi es va dur a terme a partir del fitxer listado_municipios_amv.xls, amb els municipis que formen part de l’AMV segons estudis realitzats sobre mobilitat diària i cohesió territorial (Salom, et al., 2007, 2010). L’única modificació va ser que s’eliminaren les zones rurals corresponents als municipis de Loriguilla i Domeño, municipis desplaçats que no pertanyen (els seus termes municipals) a l’àrea metropolitana. Una vegada establits els seus límits, es crea una capa que servirà per al retall de les capes originals de TeleAtlas. Aquest retall s’aplica a una capa en la qual s’ha reunit tota la informació de vies corresponent a la zona TeleAtlas en què s’inclou la Comunitat Valenciana. D’aquesta manera s’obté el retall definitiu, Vias_CV.shp. S’incorpora la informació procedent de Cartociudad, corregint alguns errors que presenta a nivell de detall inframunicipal. Es van descarregar de la pàgina web de l’INE les dades relatives al padró de l’any 2010, per a obtindre dos fitxers amb dades de població: a) població classificada per grups d’edat (5 anys) i per sexe, i b) població classificada per nacionalitat i sexe. A partir de la informació de TeleAtlas, es treballa per a la correcció i qualificació del carrer i les vies de comunicació, ja que, amb la finalitat d’incorporar l’equipament públic de transport, resulta imprescindible connectar la xarxa de carrers amb cadascuna de les estacions, tant de Metro com de Rodalies. Donat l’escàs nombre de parades, aquesta operació s’ha dut a terme de manera manual, així com la posterior generació de topologia i creació del sistema de rutes. 

Aquesta tasca ha sigut especialment laboriosa i ha pres més temps del previst, adaptant-se als requeriments de TransCad, programa amb el qual posteriorment s’ha treballat per a calcular accessibilitats, principalment. S’han estimat també velocitats i temps de desplaçament en la xarxa (diferents tipus: a peu, amb cotxe, en els diferents transports públics) amb aquesta mateixa finalitat, a partir de dades oficials (fonamentalment de l’Ajuntament de València i empreses públiques de transport) i de treball de camp.

Els equipaments dels quals es planteja considerar la seua accessibilitat en aquesta primera part de l’estudi són: Hospitals, Centres de salut, Centres d’especialitat, Consultoris, Col·legis públics, Instituts d’Ensenyament Secundari públics, Centres d’Educació privada (agrupant els diferents nivells: primària, secundària, etc.), Instituts de Formació Professional (públics i privats per separat), Conservatoris, Centres d’educació per a adults, i Serveis socials bàsics. S’incorpora aquesta informació i es treballa en ArcView.

S’ha realitzat una revisió detallada de la bibliografia més recent sobre el tema, que s’ha posat a disposició dels membres de l’equip, aprofundint cadascun d’ells en els aspectes puntuals de la seua especialitat. A partir de l’anàlisi bibliogràfica nacional i internacional, s’ha realitzat un informe en què s’assenyala que és necessària una nova manera d’explicar els processos urbans. Els conceptes tradicionals ja no responen adequadament a la realitat, ja que es donen de manera combinada originant processos més complexos les conseqüències territorials immediates dels quals són, entre altres, la potenciació de certes centralitats alhora que creixen centres nous o tradicionals en la seua àrea d’influència, que, al seu torn, potencien el seu propi hinterland. El model de creixement urbà resulta complex i, sobretot, molt dinàmic. La sostenibilitat social i la governabilitat d’aquest territori haurien d’adaptar-se a la seua complexitat per ser més eficaces i respondre de manera més adequada als nous problemes i realitats que en emanen. El nostre projecte segueix —i incorpora— les línies teòriques i metodològiques que s’estan desenvolupant a nivell internacional i pretén també contribuir a l’avanç de la ciència en aquest sentit.

S’ha dissenyat el qüestionari del treball de camp més ambiciós del projecte, així com realitzat l’enquesta pilot. El qüestionari es va realitzar en diverses fases i en ell intervingueren tots els membres de l’equip. Es divideix en diversos apartats principals, seguint les línies de treball del projecte: Aspectes socioeconòmics, Serveis d’atenció a les persones, mobilitat, governança i medi ambient. Presenta un total de 44 preguntes, a més de les pròpies per a la caracterització dels enquestats, la majoria tancades. Es va realitzar el pretest a la ciutat de València, triant els enquestats a partir d’una anàlisi de conglomerats (basada en els districtes de la ciutat, edat i sexe). El pretest va suposar la realització de 200 enquestes que van servir per a millorar el qüestionari original, que ja va quedar fixat per a l’enquesta definitiva.

Ha conclòs la realització de l’enquesta a peu de carrer a la població resident a l’AMV, el seu posterior tractament i elaboració de resultats. A aquesta última activitat, podem afegir també la realització de les entrevistes a informadors qualificats en les diferents àrees d’estudi.

El conjunt de la informació social, econòmica i d’equipaments públics ha sigut incorporat, quan ha sigut possible, en les bases territorials de què disposa el projecte, la qual cosa ha permés qualificar l’espai i realitzar anàlisis geoestadístics amb diferent nivell de complexitat, complint amb els diferents objectius del projecte. Per a la majoria de la informació disponible quant a població resident s’ha treballat a l’escala intramunicipal més detallada possible: la Secció Censal i/o barri.