Universitat de València

• María Benito Jardón

La resistència a antibiòtics està augmentant a tot el món a nivells perillosos i serà un seriós problema si no aconseguim desenvolupar noves teràpies. De fet, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha nomenat la resistència antibiòtica com una de les tres amenaces més importants per a la salut del segle XXI. Per tant, resulta evident la necessitat de desenvolupar nous antimicrobians.

D'altra banda, el càncer de mama és el de major incidència a Europa (458.718 casos, 13% del total) i el segon a nivell mundial (1.7 milions de casos, 12% del total). El tractament del càncer de mama requereix un abordatge multidisciplinari personalitzat per a cada individu, que combina cirurgia, radioteràpia, quimioteràpia i teràpies hormonals. El càncer de mama triple negatiu (TNBC) no respon a les teràpies hormonals ja que manca de receptors i està associat amb un risc de metàstasi quatre vegades major que altres tipus de tumors mamaris, ocorrent la majoria de les morts en els primers cinc anys. La quimioteràpia és l'únic tractament per al TNBC, però la seua alta citotoxicitat també per a les cèl·lules sanes i l'aparició de quimioresistències fa necessari trobar altres opcions de tractament. Una millora interessant seria el desenvolupament de nous fàrmacs contra el càncer de mama triple negatiu, que maten selectivament cèl·lules tumorals o minven la seua proliferació i que no es vegen afectats pels mecanismes de resistència ja coneguts.

Investigadores de la Universitat de València han desenvolupat un pèptid per al seu ús com a antimicrobià en el tractament d'infeccions produïdes per bacteris Gram+, Gram- i fongs; a més d'efectiu per al seu ús en el tractament del càncer. Els pèptids antimicrobians (AMPs, de l'anglés antimicrobial peptides) són candidats prometedors com a nous agents antibiòtics, atés que posseeixen un mecanisme d'acció alternatiu al dels antibiòtics convencionals i per tant, són excel·lents agents per a contrarestar el desenvolupament de resistència als antibiòtics. La rapidesa amb la qual els pèptids antimicrobians promouen la mort cel·lular és un factor addicional que contribueix a disminuir la probabilitat de desenvolupar resistència. D'altra banda, aquests pèptids també poden actuar sinèrgicament amb els antibiòtics convencionals potenciant la seua activitat terapèutica.

A més, els pèptids desenvolupats presenten una activitat antiproliferativa independent de les rutes majoritàriament mutades en càncer, per la qual cosa el seu ús juntament amb els agents quimioterapèutics ja existents augmentaria l'eficàcia del tractament de càncer, i en particular del càncer de mama.

Encara que altres pèptids similars s'havien estudiat amb anterioritat, fins a aquesta invenció no s'havien desenvolupat pèptids modificats amb major eficàcia i la seua composició farmacèutica.

La principal aplicació d'aquesta invenció és en el sector sanitari, sent d'especial interés per al tractament de:

• Malalties produïdes per bacteris Gram positives.
• Malalties produïdes per bacteris Gram negatives.
• Malalties produïdes per fongs.
• Càncer, especialment el càncer de mama triple negatiu, en combinació amb els quimioterapèutics habituals.

Els principals avantatges aportats per la invenció són:

• Tractament amb baixa probabilitat d'adquirir resistències.
• Sinergia amb els antibiòtics habituals.
• Activitat intrínseca anticancerígena independent de les vies de senyalització sovint mutades.

• Patent concedida