La Unitat d'Igualtat entre dones i homes de la UGR va organitzar durant el curs 2012-2013 la “VI Trobada d'Unitats d'Igualtat de les Universitats Espanyoles”, celebrat els dies 23 i 24 de maig en la Facultat de Ciències del Treball de Granada. En aquest acte es van donar cita unes 50 persones en representació d'una trentena d'universitats espanyoles, així com altres 20 pertanyents a altres àmbits i que van assistir per interès en els temes tractats.
La VI Trobada d'Unitats d'Igualtat de les Universitats Espanyoles va ser inaugurada pel rector de la Universitat de Granada, Francisco González Lodeiro; el delegat del rector per a la Qualitat Ambiental i el Benestar, Pedro Espinosa Hidalgo; la delegada del Govern Andalús a Granada, María José Sánchez Rubio; el degà de la Facultat de Ciències del Treball, Pedro Antonio García López, i la Directora de la Unitat d'Igualtat de la UGR, Aurora López López.
Des de la Unitat d'Igualtat de la UGR van enfocar aquest esdeveniment com un espai de reflexió i intercanvi d'idees i coneixement entorn de les qüestions de gènere, de manera que les seues estratègies aconseguisquen l'adequada projecció que els acoste a una realitat efectiva en igualtat entre dones i homes. Al mateix temps, aquesta Trobada es va plantejar per a contribuir a estrènyer vincles entre les diferents Unitats que conduïsquen a promoure projectes conjuntament i a fer que el coneixement que siga un bé comú, de manera que conjuminant esforços s'aconseguisca més efectivitat en els propòsits.
El desenvolupament de la trobada es va plantejar dins de la temàtica general “Present i futur de la igualtat de gènere en les universitats”, estructurant-se bàsicament en una conferència marque i en cinc taules de treball, encara que també esmorzars en grup i visites culturals, ja que són moments durant els quals s'han pogut tractar en un ambient més distès diversos assumptes de gran importància fora del rígid guió principal de la Trobada. És de destacar la intensa participació de les persones assistents durant els temps concedits per a açò pels moderadors i moderadores de les taules, originant-se interessantíssims debats que en moltes ocasions van ser causa de la necessitat de consumir una mica més de temps de l'inicialment previst per a tractar algunes temàtiques.
En el matí de la primera jornada va tenir lloc la conferència marc “La universitat de la igualtat enfront de la universalitat de la desigualtat”, a càrrec de Miguel Lorente Acosta, professor del Departisc de Medicina legal, Toxicologia i Antropologia Física de la Universitat de Granada i exdelegat del Govern per a la Violència de Gènere adscrit al Ministeri d'Igualtat.
A partir d'eixe moment es van succeir les diverses taules de treball. La primera, va tenir lloc durant la jornada del dia 23 de maig, amb el títol “Procediments per a la prevenció i actuació davant els supòsits d'assetjament sexual i per raó de sexe en les universitats espanyoles”. Va estar moderada per Juana María Gil Ruiz, catedràtica de filosofia del dret, i van participar com a ponents Eva Saldaña Valderas, directora de la Unitat d'Igualtat de la Universitat de Cadis, i César Vega García, secretari d'Assumptes Socials de la Universitat de Valladolid. Encara que estava prevista la finalització d'aquesta taula a les 14:00h, a causa del gran interès mostrat per les persones assistents per intervenir en el debat, finalment va concloure a les 14:30h.
Després d'un esmorzar durant el qual va haver-hi temps per a seguir xarrant de forma distesa, es va desenvolupar la segona taula de treball titulada “Funcions i estructura de les unitats d'igualtat”, moderada per Núria Salán Ballesteros, coordinadora acadèmica del Programa de Gènere del Pla d'Igualtat de la Universitat Politècnica de Catalunya. Les ponències van córrer a càrrec d'Elena Beltrán Pedreira, directora de la Unitat d'Igualtat de la Universitat Autònoma de Madrid, i Carmen Tomás Juan, directora de la Unitat d'Igualtat de la Universitat de València. I encara que la matèria tractada és un tema recurrent en les Trobades d'Unitats, es va considerar que era necessari seguir tractant-ho en pro d'aconseguir que les universitats destinen a les Unitats d'Igualtat el personal necessari per a aconseguir un avanç real en les seues tasques.
A l'anterior taula li va seguir la taula de treball “Xarxes nacionals i internacionals”, moderada per Olimpia Molina Hermosilla, directora de la Unitat d'Igualtat de la Universitat de Jaén, comptant amb les intervencions de Cristina Rodríguez Orgaz, gestora de Gènere de la Universitat de Lleida; Isabel María Morales Gil, directora de la Unitat d'Igualtat de la Universitat de Màlaga, i Ana Puy Rodríguez, directora de la Unitat d'Igualtat de la Universitat de la Llacuna. Ja que la sessió de la vesprada va finalitzar passades les 19:00h, es va organitzar una visita nocturna a la Alhambra en la qual es va aprofitar el recorregut per les diferents estades del monument per a comentar-ho des de la perspectiva de la Igualtat de gènere en la seua època musulmana.
El segon dia de treball va començar amb la taula “Estratègies d'incorporació de la perspectiva de gènere en els informes i pressupostos de les universitats espanyoles”, que va moderar Rosario Mèrida Serrano, directora de la Unitat d'Igualtat de la Universitat de Còrdova, comptant amb les intervencions d'Isabel Veiga Barri, tècnica d'igualtat de la Delegació d'igualtat d'oportunitats i joventut de la Diputació de Granada; Paula Rodríguez Modroño, professora del Departament d'Economia, Mètodes Quantitatius i Història Econòmica de la Universitat Pablo de Olavide, i María Leandra Calvo García, directora de la Unitat d'Igualtat de la Universitat d'Extremadura.
L'última taula de treball portava el títol de “Conciliació i coresponsabilitat”, va estar moderada per Antonio Delgado Padial, professor titular i exdegà de la Facultat de Ciències del Treball, i va comptar amb la participació d'Elena Marañón Lizana, directora de formació del PAS de la Universitat de Granada; Ana María López Jiménez, directora dels Serveis Socials i Comunitaris de la Universitat de Sevilla, i d'Encarnación Serna Meroño, directora de la Unitat d'Igualtat de la Universitat de Múrcia.
La trobada va finalitzar amb una visita guiada a l'Hospital Real, emblemàtic monument convertit en la seu del Rectorat de la Universitat de Granada.

Resum de les conclusions

Resum i conclusions de la mesa de treball 1: “Procediments per a la prevenció i actuació davant els supòsits d'assetjament sexual i per raó de sexe en les universitats espanyoles”.

La intencionalitat d'aquesta mesa era compartir el coneixement i experiència atresorats en les nostres universitats per a establir un protocol d'assetjament efectiu. Per a açò, representants de diverses Unitats van exposar els procediments que se segueixen en les seues universitats.

La Universitat de Cadis té un protocol ben implantat i bastant efectiu:

• Està dirigit al PDI, PAS, estudiantat, qualsevol persona que presente els seus serveis en la UCA i a empreses col·laboradores. Els òrgans encarregats de l'aplicació del protocol són la Unitat d'Igualtat i la Comissió contra la Violència de Gènere de la UCA (CVGUCA).
• Les funcions d'aquesta comissió són l'anàlisi de la situació plantejada per la Unitat d'Igualtat (UI), mediació entre demandant i demandat/a, i elaboració de l'informe motivat que posa fi al procediment.
• L'inici del procediment pot ser a instàncies de part o d'ofici.
• El desenvolupament té els següents passos:
  • La UI rep la reclamació o denúncia.
  • La UI trasllada l'expedient obert a la CVGUCA en un termini de dos dies hàbils.Trasllat al denunciat/a de l'obertura de l'expedient.
  • Audiència prèvia a ambdues parts.
  • Pràctica de la prova documental i testifical.f) Proposta de procediment de mediació: si accepten, la CVGUCA nomena un mediador o mediadora d'entre els seus membres.
  • Proposta de procediment de mediació: si accepten, la CVGUCA nomena un mediador o mediadora d'entre els seus membres.
  • La resolució: la CVGUCA elabora un informe motivat en unplazo de 7 dies hàbils. El contingut variarà depenent de si la mediació va tenir èxit o no.
• El Protocol de la Universitat de Valladolid està encara en desenvolupament. El representant d'aquesta universitat demana l'ajuda d'aquelles universitats que ja ho tinguen implantat, i de qualsevol que tinga interès a estudiar-ho i plantejar-los suggeriments o suggerir aportacions.
• Es fan diverses propostes:
  • Un conveni entre universitats per a facilitar el desplaçament de estudiantado, PDI i PAS que patisquen problemes d'assetjament.
  • Aprofundir en el tema d'assetjament i les noves tecnologies.

Resum i conclusions de la mesa de treball 2: “Funcions i estructura de les Unitats d'Igualtat”
Amb aquesta taula es pretenia consensuar quines són les funcions i estructura mínima que haurien de tenir les Unitats d'Igualtat de les universitats. Les Unitats d'Igualtat són estructures creades per a garantir la igualtat entre dones i homes a través de l'impuls de polítiques actives que proporcionen aquesta igualtat real i efectiva. Algunes de les funcions mínimes s'enumeren a continuació:

• Elaborar i difondre un Pla d'Igualtat d'Oportunitats.
• Vetlar per l'ús no sexista del llenguatge i un tractament igualitari en imatges que la universitat utilitze en el desenvolupament de la seua activitat.
• Realitzar campanyes de sensibilització en matèria d'igualtat.
• Impulsar la perspectiva de gènere en tots els àmbits de la universitat.
• Col·laborar i assessorar en l'elaboració, seguiment i avaluació d'un Protocol d'Assetjament i un Pla Concilia.

Respecte de l'estructura mínima, la Universitat de València proposa:

• Director/a de la Unitat o Oficina d'Igualtat.
• Responsable econòmic-administratiu.
• Tècnic/a en comunicació.
• Tècnic/a sociòleg/a.

A més de la Unitat d'Igualtat, aquesta universitat compta amb un Observatori i una Comissió que fan visibles les desigualtats i actuen en conseqüència.
A la Universitat Politècnica de Catalunya trobem la següent estructura: La seua Unitat d'Igualtat té dues branques: Gènere i Discapacitat. Té un nucli dur (Unitat Tècnica) format per 4 persones que es dediquen exclusivament a aquest tema i que realitzen anàlisi i estudis. Aquesta Unitat
Tècnica "rendeix comptes" a la Comissió Permanent, formada per aquestes 4 persones més 2 PDI + Vicerectora de Relacions Institucionals, i aquesta comissió és la que elabora les propostes que s'aprovaran en comissió d'Igualtat d'Oportunitats (IO), formada per representants de centres, de sindicats de PDI/PAS (laboral i funcionari) i EST, i es reuneix un mínim de 2 vegades a l'any. Els/les representants dels centres són, generalment, membres dels equips directius, la qual cosa agilita la presa de decisions.
Finalment, les propostes aprovades per aquesta comissió IO, s'alcen al Consell de Govern i al Claustre.
La companya de la UPV va deixar documentació sobre la perspectiva de gènere en les carreres acadèmiques en les politècniques.


Resum i conclusions de la mesa de treball 3: “Xarxes Nacionals i Internacionals”
En aquesta mesa van tractar diversos assumptes sobre la Xarxa d'Unitats d'Igualtat de les Universitats Andaluses, la Xarxa d'Unitats d'Igualtat de Gènere per a l'Excel·lència
Universitària (RUIGEU) i el projecte de creació d'una xarxa internacional d'organismes i institucions competents en matèria d'igualtat.
Isabel Mª Morales, de la Universitat de Màlaga va presentar la Xarxa d'Unitats d'Igualtat de les Universitats Andaluses, de la qual és coordinadora. S'expliquen els orígens d'aquesta xarxa autonòmica, la seua constitució a través de
conveni subscrit per les deu universitats públiques d'Andalusia (O. Sevilla, O. Granada, O. Màlaga, O. Pablo Olavide, O. Còrdova, O Jaén, O. Huelva, O. Almeria, O. Cadis, O. Internacional d'Andalusia), i la seua estructura interna, conformada per una coordinació, una secretaria i una vocalía, òrgans pels quals van rotando les diferents universitats integrants d'aquesta xarxa.
Així mateix, es van exposar les diferents actuacions que la Xarxa Andalusa ha vingut impulsant i/o coordinant des de la seua constitució. I es va destacar l'alta valoració que les universitats integrants atorguen a les actuacions conjuntes que duen a terme d'aquesta forma.
La Unitat d'Igualtat de la Universitat de Lleida és actualment la gestora dela RUIGEU. Aquesta universitat proposa:

• Demanar finançament per a la formació dels membres d'aquelles universitats que no van poder realitzar el curs de formació sobre la plataforma web per a treball i col·laboració en xarxa.
• Gestió rotatòria de la xarxa entre les diferents universitats, o establir unes noves condicions si han de continuar des de Lleida.
• Aprofitar més les possibilitats de la RUIGEU.

La Universitat de la Llacuna presenta els resultats del diagnòstic queestá realitzant aquesta sobre les xarxes i estructures organitzatives a nivell internacional existents per a la promoció de la igualtat de gènere en les universitats europees, llatinoamericanes i africanes, i de les interconnexions entre les mateixes. Amb aquest estudi es pretén crear i difondre una base de dades amb els recursos d'aquestes xarxes, afavorint amb açò l'establiment de nous contactes i trobades que incidisquen a potenciar la vinculació i participació activa de les universitats i de la pròpia RUIGEU en les xarxes internacionals existents per a la promoció de la igualtat de gènere en l'àmbit universitari, així com la creació de noves xarxes internacionals de cooperació.
Del 25 al 27 de setembre de 2013 se celebrarà l'II Congrés Internacional “Gènere i Coneixement en un Món Global: Teixint Xarxes”, organitzat per l'Institut
Universitari d'Estudis de les Dones de la Universitat de la Llacuna (IUEM-*ULL). Aquesta trobada es dedicarà a la construcció de xarxes de cooperació en igualtat.
Després de les intervencions es va obrir un intens debat durant el qual es van exposar diferents opinions que en la seua major part anaven referides a l'estat actual de la RUIGEU i a la necessitat de prendre decisions per a avançar en una major coordinació per part de les universitats espanyoles en matèria d'igualtat de gènere. Per a açò, es va proposar la constitució d'una Associació Nacional d'Universitats per la Igualtat de Gènere, proposta que va obtenir un ampli respatler per part de les universitats assistents.

Resum i conclusions de la mesa de treball 4: “Estratègies d'incorporació de la perspectiva de gènere en els informes i pressupostos de les universitats espanyoles”
Es pretenia dilucidar com s'han d'elaborar els informes d'impacte de gènere en l'àmbit universitari. Les qüestions més rellevants tractades en aquesta taula es resumeixen en els següents punts:

• La necessitat d'avaluar l'impacte de les polítiques de gènere, analitzant tantocualitativa com quantitativament els resultats de les mateixes.
• La importància d'aclarir el concepte d'aplicació de la perspectiva de gènere en els pressupostos de les universitats, posant de manifest que no és:
  • Una qüestió de dones.
  • Un àmbit irrellevant.
  • Alguna cosa impossible d'implementar.
• Assumir que els pressupostos mai són neutrals. Per contra, són el reflex d'un compromís social i polític que desvetlen unes intencionalitats.
• Acceptar que els pressupostos incideixen de forma diferencial en homes i en dones.
• L'existència d'un ampli marc normatiu a nivell europeu, estatal, autonòmic i local en el qual es regula la inclusió de la perspectiva de gènere en els pressupostos. Es disposa d'importants referències en l'àmbit autonòmic i local a nivell andalús.
• És necessari que existisquen uns requisits previs perquè la inclusió de la perspectiva de gènere en els pressupostos siga efectiva:
  • Que existisca un compromís dels màxims responsables en l'àmbit en qüestió i al màxim nivell.
  • Que es nomenen agents específics encarregats de la seua implementació.
  • Que s'oferisquen estratègies adequades de sensibilització i formació.
  • Que les dades necessàries per a l'anàlisi de la informació estiguen desagregats per sexe.
  • Que s'establisca una estructura de treball o fases per a la seua implementació racional.

Es proposen diverses vies per a la incorporació de la perspectiva de gènere en informes i pressupostos:

• Els exemples més abundants d'inclusió institucional de la perspectiva de gènere empren la metodologia de les 3R (Realitat, Representació i Recursos).
• Es presenta l'estratègia metodològica d'inclusió en els pressupostos de la perspectiva de gènere basada en les capacitats. Aquest model ha sigut creat per Amartya Sen i Martha Nussbaum. Inclou en el model el treball no remunerat. S'identifiquen quatre fases en l'elaboració de Well-*Being Gender Budgets:
  • Identificació de les dimensions del benestar.
  • S'estableix una relació entre les polítiques i les capacitats.
  • Avaluació de l'impacte en homes i dones.
  • Avaluació de l'eficàcia del programa des de la visió de dones i homes. Es mostra un cas pràctic d'aplicació del model a la Universitat Pablo de Olavide.
• S'exposa breument la metodologia del G+ la qual, al seu torn, està basada en la metodologia de les 3R anteriorment esmentada. Des de la Universitat de Còrdova es presenta un exemple d'aplicació de la perspectiva de gènere en el seu Pla Propi de Recerca, mostrant-se les tres fases establides per aquesta metodologia:
  • Priorització de necessitats.
  • De l'anàlisi al compromís.
  • Avaluació.

En el torn de debat s'expressa la falta d'experiències d'inclusió de la perspectiva de gènere en els pressupostos de les universitats. S'insisteix a seguir avançant i en la necessitat que les persones que formen part de l'equip
rectoral es comprometen per a aconseguir aquest complex objectiu.
Resum i conclusions de la taula de treball 5: “Conciliació i coresponsabilitat”
La mesa de conciliació i coresponsabilitat pretenia arreplegar aquelles mesures que haurien de tenir tots els “plans concilia”.

• Mesures relacionades amb la jornada laboral i els horaris.
• Mesures relacionades amb el naixement o l'adopció de filles/us.
• Mesures amb la cura de filles/us i persones depenents.
• Mesures relacionades amb la protecció de la salut.
• Mesures relacionades amb el dret a la formació contínua.
• Mesures per a la protecció integral contra la violència de gènere.

En aquesta mes va quedar palesa que encara queda molt per avançar, però que a poc a poc es van incorporant millores a l'àmbit universitari.