Arantxa Cebrián Silla ha rebut el reconeixement de Premi extraordinari de Doctorat 2017-2018 pel seu treball “Estructura nuclear y quiescencia en células madre neurales”, dirigit per Jose Manuel García Verdugo, catedràtic de la Universitat de València del departament de Biologia Cel•lular, Biologia Funcional i Antropologia Física, i Clara Alfaro Cervelló, professora associada del departament de Patologia. La tesi s’ha centrat en l’estructura interna de les cèl•lules mare del sistema nerviós.

La carrera d’Arantxa Cebrián ha estat lligada a l’estudi de les cèl·lules mare neurals al cervell adult des dels seus inicis d’estudiant com a col·laboradora al laboratori de García Verdugo a la Universitat de València. Durant aquest període, ha desenvolupat el seu projecte de tesi doctoral, on ha descrit algunes característiques fins ara desconegudes de les cèl·lules mare neurals quiescents –cèl·lules relatives al sistema nerviós que es troben en fase de repòs. Tot i que actualment es desconeix la funció concreta d’aquestes característiques, la relació entre la presència d’aquestes també a uns altres tipus cel·lulars o fins i tot, cèl·lules tumorals, planteja qüestions molt interessants al seu voltant.

A més, Arantxa Cebrián ha col·laborat durant la seua carrera com a investigadora en projectes d’àmbit nacional i internacional relacionats amb l’estudi de les cèl·lules mare en les diferents regions cerebrals. Fet que li ha permès ser coautora de treballs d’important rellevància en l’estudi de les cèl·lules mare.

Actualment, la Generalitat Valenciana i el Fons Social Europeu li han concedit una beca postdoctoral i es troba realitzant una estada a la Universitat de Califòrnia a San Francisco, al laboratori d'Arturo Álvarez Buylla, professor del departament d’Anatomia i Neurocirurgia a la Universitat de Califòrnia i guardonat l’any 2011 amb el Premi Princep d’Astúries d’Investigació Científica i Tecnològica.

Amb quines dificultats t’has trobat a l’hora de realitzar la investigació?

Dedicar-se a la investigació és un camí molt bonic i enriquidor. No obstant això, durant aquest procés científic existeixen moltíssimes dificultats a nivell experimental, així com en l’obtenció del finançament. La ciència presenta grans reptes i, en ocasions, els experiments no ofereixen els resultats esperats. Pot arribar a ser frustrant en algunes ocasions. Tot i això, també es poden obtenir resultats inesperats i interessants, que donen màgia a aquest treball.

Pel que fa al finançament, encara queda un gran camí perquè el nostre país s’equipare amb uns altres. En el meu cas, he sigut molt afortunada, ja que durant la meua tesi doctoral he gaudit d’una beca FPU finançada pel Ministeri d’Economia i Competitivitat.

Quina continuïtat té l’estudi de la tesi?

L’estudi que hem portat a terme ha descrit una nova estructura nuclear que permet la identificació de cèl·lules mare “dorments”. En l’estudi fem una descripció dels components d’aquesta estructura, així com també dels tipus cel·lulars en els quals està present. El pas següent serà dur a terme experiments funcionals que ens permeten modificar la presència d’aquesta estructura per a conèixer els mecanismes intrínsecs. Crec que pot ser una àrea d’estudi molt interessant.

Què creus que aporta la teua investigació al conjunt de la comunitat científica? I a tu?

La ciència bàsica aporta una gran base de coneixement que permet que en el futur es puguen aplicar descobriments de la investigació transnacional a la clínica. Per aquest motiu, el coneixement de tots els aspectes que regulen les cèl·lules mare és de gran importància per al desenvolupament de futures ferramentes que permeten modificar-les o modular-les.

Des d’un punt de vista personal, sempre he tingut una gran afinitat cap a les neurociències. El cervell és un òrgan fascinant, i participar en la comprensió del seu funcionament sempre ha sigut un dels meus somnis. A més, haver treballat en un laboratori relacionat en aquesta temàtica, el de José Manuel García Verdugo, va reforçar la meua passió per aquesta àrea.

El meu treball de tesi doctoral sempre m’ha entusiasmat i pense que algun dia aquest coneixement podrà ser aplicat a l’estudi de les cèl·lules mare en el cervell humà en desenvolupament.

Quina aplicabilitat té la teua investigació?

La meua tesi doctoral és fonamentalment una recerca bàsica. Açò implica un increment del coneixement de les característiques de les cèl·lules mare que podrien, en un futur, permetre’ns conèixer com aquesta estructura nuclear està present en les cèl·lules mare humanes i quina funció té.

Creus que doctorar-se facilita la inserció laboral?

Certament, crec que el doctorat pot contribuir d’una manera molt positiva a la inserció laboral, ja que és un procés en el qual el/la doctorand/a desenvolupa nombroses habilitats científiques, així com organitzatives i comunicatives. Prova d`açò és el gran interès que presenten algunes empreses americanes, com les startup biotecnolòques, pel personal amb un doctorat.

Recomanaries començar els estudis de doctorat? Quins consells donaries a una persona que vulga doctorar-se?

Definitivament, recomane fer una tesi doctoral. Crec que és una experiència molt enriquidora en la qual es desenvolupen molts aspectes professionals i es guanya autonomia. Si algun estudiant està plantejant-se fer-la, crec que seria molt interessant que es comunicaren amb els diferents laboratoris per a conèixer què es fa allí i fer una tesi en un tema o una àrea que realment els apassione. A més, és important parlar amb el professorat i informar-se dels requisits necessaris per a poder demanar les beques. Existeix certa desinformació sobre com hem de preparar-nos durant la carrera per a tenir un bon currículum i sol·licitar ajudes.

Has participat activament, en alguna ocasió, en activitats de divulgació i comunicació científica? Quina importància creus que tenen aquestes activitats?

Sí, he tingut la oportunitat de col·laborar en els esdeveniments de difusió científica en Expociència, al Parc Científic de la Universitat de València. Fou una experiència molt enriquidora el fet de poder donar a conèixer la ciència a xiquets i adolescents. Ells seran les ments del futur, i obrir-los una porta al coneixement científic pot ser de gran ajuda perquè, quan decidisquen quin camí acadèmic volen seguir, trien una disciplina relacionada amb la ciència. Les persones que ens dediquem a la ciència estem finançades en gran mesura per entitats públiques, així que contribuir a que la societat conega el nostre treball és una forma de tornar tota aquesta inversió.

Pel que fa a la divulgació a través de les xarxes, el meu treball científic està publicat en la xarxa científica Researchgate. A més, algunes de les publicacions en què he participat poden trobar-se en xarxes socials com Facebook o Twitter. Les considere unes eines molt útils per a divulgar la ciència a les noves generacions.

•