Logo de la Universitat de València Logo Campus d'Ontinyent Logo del portal

CONFERÈNCIA DE DESEMBRE DEL PROGRAMA UNIVERSITAT I SOCIETAT A ONTINYENT

  • 4 de desembre de 2019
Cartell conferència

CONFERÈNCIA DE DESEMBRE DEL PROGRAMA UNIVERSITAT I SOCIETAT A ONTINYENT.

5 DE DESEMBRE DE 2019 A LES 19 HORES

AL CENTRE CULTURAL DE CAIXA ONTINYENT

Entrada Gratuïta. Les conferències estan obertes al públic en general

Sergio Arlandis López – CURRICULUM VITAE

Professor de Didàctica de la Literatura en la Universitat de València. També ha sigut professor en la University of Pennsylvania, Ohio University i en University of Virginia. Ha impartit classes de doctorat sobre poesia contemporània en la Universitat de Granada i en la Universitat de Torí. És doctor per la Universitat de València, des de 2005.

Entre les seues publicacions acadèmiques més destacades tenim Vicente Aleixandre (Síntesis, 2004), La herida abierta del poema (Aleixandre, Brines, Hidalgo y Beneyto) (Renacimiento, 2017), El sujeto y sus aristas. Fernando Operé en el mapa poético español (Valparaíso, 2017), la edición de “Huésped del tiempo esquivo”: Francisco Brines y su mundo poético (Renacimiento, 2013), El desvelo del lenguaje. La poesía de Jaime Siles (Biblioteca Nueva, 2014), la edición crítica de Las brasas de Francisco Brines (Biblioteca Nueva, 2008), Cenotafio. Antología poética de Jaime Siles (Cátedra, 2011), Libre Voz. Antología poética (1941-2005) de Leopoldo de Luis (Cátedra, 2019), Canciones y primeras Canciones de Federico García Lorca (Calambur, 2018), Mundo a solas de Vicente Aleixandre (Anthropos, 2018), Mapa. Antología poética. 30 poetas valencianos en la democracia (Carena, 2009), Cartografías de Orfeo. Joven Poesía Valenciana (Editorial Isla Negra, 2014), y junto con Agustín Reyes-Torres los libros: Textos e interpretación: introducción al análisis literario (Anthropos-Siglo XXI, 2013), y, en colaboración con Miguel Ángel García, Olvidar es morir. Vicente Aleixandre a un cuarto de siglo (Universitat de València, 2011).

Ha publicat, fins hui, cinc llibres de poesia: Cuando sólo queda el silencio (Ayto. de Mislata, 1999), Caso perdido (Renacimiento, 2009), con el que ganó el XXVII Premio “Vicente Gaos-Ciudad de valencia”, de poesía en castellano, Contexturas (Renacimiento, 2013) que ya se está traduciendo al italiano y al inglés, Desorden (Valparaíso Editorial, 2015) e (In)verso (Calambur, 2017). Ha sigut antologat en importants i nombroses antologies de poesia espanyola actual, on destaca El Canon abierto en l'editorial Visor sent un dels poetes espanyols més votats per la crítica. La seua labor acadèmica l'ha compaginada com la direcció general de l'editorial Anthropos-Siglo XXI i l'editorial Calambur, així com diverses revistes acadèmiques. És membre de la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola a Amèrica del Nord i col·laborador de la Reial Acadèmia de la Cultura Valenciana.

LA CONSTANT AVENTURA DE LLEGIR: L'HEROI EN LA LITERATURA, EL CINEMA I EL CÒMIC

La nostra creativitat està condicionada per unes estructures simbòliques ja preestablides? seguim un model, quasi antropològic, per a ser creatius almenys quan comptem, o ens compten, històries? Mitjançant una amena revisió entorn d'aquestes qüestions i sobre com estructurem la nostra creativitat, es pretén analitzar uns models simbòlics que es donen tant en la literatura, com en el còmic i al cinema: a partir de la construcció del protagonista (heroi/heroïna) anirem veient i revisant fins a quin punt la nostra capacitat de contar i elaborar històries està sotmesa (o no) a uns estàndards de comprensió cognitiva, recognoscibles malgrat el seu ampli ventall de possibilitats originals i combinacions de tota mena. En aquest cas, fins a quin punt podem considerar una obra literària o una pel·lícula com a noves?