Es titula "Ideologies lingüístiques a la Comunitat Valenciana: Un estudi introductori" i l'autor és Vicente LLedó-Guillem.
Aquest llibre tracta dos temes fonamentals: d'una banda, s’explica el concepte d’ideologies lingüístiques amb les seues inevitables conseqüències polítiques. Se’n proporcionen tres exemples: nacionalisme cultural, continuïtat històrica de la llengua i naturalisme sociolingüístic.
D'altra, es demostra com aquestes ideologies van tindre un paper central durant les eleccions municipals de la Comunitat Valenciana del 28 de maig del 2023.
En aquest sentit, el llibre analitza l’acord entre els dos partits que van formar el Govern Valencià i els seus programes electorals respectius.
Tots els títols de la Col·lecció Quaderns d'Estudi els trobareu amb accés al text complet a la secció de Publicacions > Col·leccions al web de la Càtedra Drets Lingüístics UV.
Taula de continguts
Primera part. EL CONCEPTE D’IDEOLOGIES LINGÜÍSTIQUES
- El nacionalisme cultural
- La continuïtat lingüística als estudis d’història de la llengua i la cultura
- Naturalisme sociolingüístic
Segona part. CONTEXT POLÍTIC I RESULTATS DE LES ELECCIONS MUNICIPALS DEL 20 DE MAIG DEL 2023 A LA COMUNITAT VALENCIANA
Tercera part. LA QÜESTIÓ DELS PAÏSOS CATALANS
- Joan Fuster (1922-1992) i els Països Catalans.
- El Partit Popular i l’exaltació del valencià com a llengua autèntica diferent del català
Quarta part. L’ACORD ENTRE EL PP I VOX: LA CONSTRUCCIÓ DE LA IDENTITAT VALENCIANA EN FORMA DE PALIMPSEST
- Un exemple il·lustratiu: un accent obert o tancat?
Cinquena part. CONCLUSIÓ
BIBLIOGRAFIA
Sobre l'autor, Vicente Lledó-Guillem
Nascut a Ibi, Alacant (1974), el professor Lledó-Guillem és catedràtic d’Estudis Hispànics a Hofstra University (Nova York). La seua especialitat és la història de la llengua catalana i castellana de d’un punt de vista ideològic, cultural i polític. Dins d’aquesta aproximació, Vicent Lledó-Guillem para molta atenció també al textos literaris on busca, entre altres aspectes, elements relacionats amb les ideologies lingüístiques com, per exemple, la relació entre llengua i identitat.
