.jpg)
Mitjançant un article doctrinal, Todolí exposa que, si des de la política econòmica no es posa fi a la devaluació salarial, a Espanya ens enfrontarem a una profunda recessió.
El professor de Dret del Treball i la Seguretat Social de la Universitat de València (UV), Adrián Todolí, analitza en una investigació la necessitat de la intervenció pública a l'hora d'adoptar mesures per a posar fi a la devaluació salarial i afrontar el problema inflacionari.
L'estudi “La devaluació salarial es manté: anàlisi de la reforma laboral de 2021 des de la perspectiva salarial en un context d'inflació desbocada i propostes de canvi” analitza la problemàtica de la inflació i els salaris arribant a quatre conclusions.
Todolí explica que en els últims 30 anys no s'ha registrat una dada sobre l'IPC tan preocupant com l'actual i, precisament, aquesta relativa estabilitat dels preus de les últimes dècades ha provocat que la negociació col·lectiva estiga, actualment, pobrament preparada per a aquest fenomen.
“L'última vegada que la inflació es va trobar en nivells tan alarmants com els actuals es van escometre els anomenats pactes de la Moncloa de 1977, on els principals partits polítics –Govern i oposició–, amb l'aquiescència de patronal i sindicats, van aconseguir, de forma molt reeixida, reduir la inflació sense provocar un enfonsament del creixement econòmic. Però, en el clima polític actual aquesta situació sembla irrepetible”, conta.
Amb aquestes dades, la primera conclusió que exposa Todolí és que, si des de la política econòmica no es posa fi a la devaluació salarial, a Espanya ens enfrontarem a una profunda recessió i és per això que, seguidament, defensa que la intervenció pública és necessària.
“La negociació col·lectiva està paralitzada i les mesures de la reforma laboral de 2021 que tenien per objectiu empoderar als agents socials seran insuficients en un context inflacionari i sense clàusules de revisió salarial pactades”, agrega l'estudi. A més, aquests canvis normatius han de ser dissenyats per a empoderar als agents socials.
Com a quarta conclusió, Todolí apunta que s'ha de tindre paciència perquè per a evitar la inflació de segona volta, i aconseguir un equilibri d'interessos, els pactes o canvis legislatius haurien d'entrar en vigor passat el pitjor de la inflació.
En definitiva, la investigació exposa que amb les mesures adoptades per la reforma laboral de 2021 no s'aconseguirà frenar la devaluació salarial i molt menys recuperar el poder adquisitiu perdut en els últims deu anys en un context inflacionari.
Per aquesta raó, en aquest treball es defensen els canvis legislatius per a aconseguir un triple objectiu: la recuperació adquisitiva de les persones treballadores per a impedir l'enfonsament del consum intern; reduir la competència en costos entre les empreses perquè es passe a competir en qualitat i productivitat; i que aquests augments salarials no acaben generant una inflació de segona volta.