GeneralitatCIDECSICUV Logo del portal

El CIDE participa en la restauració ambiental del Cabezo Ventura en el Camp de Cartagena

  • 22 de juny de 2020
Cabezo Ventura/Autor: Juan Antonio Navarro

Els investigadors del Centre d'Investigacions sobre Desertificació (CSIC-UV-GVA), José Antonio Navarro i Miguel Verdú, participen al costat de la Fundació Sierra Minera en les accions de restauració ambiental del Cabezo Ventura a Cartagena, dins del projecte “Sierra Minera verd: accions per a la conservació de la biodiversitat i els valors naturals i la restauració ambiental de la Serra Minera”, emprant per a això estratègies adequades al context actual de canvi climàtic.

El Cabezo Ventura és una elevació volcànica singular del camp de Cartagena amb una llarga història d'ocupació i usos tradicionals per part de la població local (pasturatge, pous d'aigua, recol·lecció de plantes, zona d'esplai). A la fi dels 60 del passat segle va tindre lloc una repoblació forestal amb Pinus halepensis, no obstant això, des de 2015 aquesta pineda pateix una mortaldat massiva associada a la sequera extrema del període 2014-2016. La total absència de reclutament de pins joves sota els exemplars plantats, els escassos creixements dels pins supervivents donada l'edat de la repoblació (aprox. 50 anys), així com l'expansió de la invasora Nicotiana glauca en tot el vorell del cabezo, juntament amb els problemes secundaris sorgits de l'atac de coleòpters minadors (Scolytidae) aconsellen un pla de restauració ambiental d'aquest.

En col·laboració amb l'Ajuntament de Cartagena, les accions de restauració ambiental centrades en torn a 3.63 ha del seu vessant sud, estan dirigides, en una primera fase, a: 1) Sanejar la massa de pi blanc. 2) Millorar la coberta vegetal amb espècies d'hàbitats naturals pròpies. 3) Promoure l'adaptació de la vegetació al canvi climàtic.

En línia amb la nova Estratègia de la UE sobre Biodiversitat per a 2030, restauració ecològica persegueix no tant establir una coberta vegetal arbòria sinó dotar a un ecosistema degradat d'una vegetació més resistent a la sequera i sobretot més resilient, capaç de recuperar-se després d'aquests períodes de sequera per a continuar proveint-nos de serveis ecosistèmics”, explica Navarro coordinador de les accions i de les quals es fan ressò en els mitjans locals.

CIDE Comunicació