• Experts en medi ambient de tot el país van mantindre ahir una trobada en el marc dels ‘Itineraris CICERÓ’ per a donar a conéixer accions que permeten gestionar i recuperar la biodiversitat

• L'acte, celebrat en la seu de l'Institut Pirinenc d'Ecologia del CSIC, va servir com a espai de reflexió entre investigadors, gestors i societat amb la finalitat d'abordar els desafiaments en matèria de conservació dels ecosistemes des del coneixement científic

Investigadors del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) –experts en ecologia terrestre i aquàtica– van presentar ahir a Jaca el treball que la institució està fent per a abordar el repte de la conservació i restauració de la naturalesa en una societat canviant. La trobada forma part del programa ’Itineraris CICERÓ’ i va reunir personal investigador del CSIC amb representants d'administracions públiques, empreses, mitjans de comunicació i entitats socials. A l'acte també van assistir la vicepresidenta adjunta d'Innovació i Transferència del CSIC, Ana Castro Morera; la delegada institucional del CSIC a Aragó, Mª Jesús Lázaro; i Juan José Jiménez, director de l'Institut Pirinenc d'Ecologia (IPE-CSIC), amb seu a la ciutat altoaragonesa.

A més de fomentar el diàleg sobre conservació i restauració de la naturalesa, l'esdeveniment va voler ser una carta de presentació del potencial de la ciència pública per a oferir coneixement rigorós, ferramentes i propostes aplicables als reptes ambientals que afronten actualment molts sectors del territori. “La ciència del CSIC està preparada per a col·laborar en la presa de decisions, però per a això necessita espais com este, on puga escoltar-se, contrastar-se i adaptar-se a les realitats del terreny”, va destacar Castro. “Este tipus de trobades han sigut fonamentals perquè la ciència arribe més lluny: quan es compartix amb els qui decidixen, gestionen i comuniquen, es convertix en acció transformadora”, va afegir.

Un format dinàmic pensat per a connectar

La jornada va combinar una visita guiada per les instal·lacions científiques del IPE-CSIC —inclòs el seu herbari i laboratoris— amb una sessió audiovisual i un col·loqui participatiu. Es van projectar set vídeos protagonitzats per investigadors i investigadores del CSIC que mostren casos concrets de restauració ecològica, des d'ambients marins fins a agroecosistemes o llacs d'alta muntanya.

La trobada va ser coordinada per Graciela Gil-Romera (IPE-CSIC) i Óscar Godoy (Estació Biològica de Doñana, EBD-CSIC), els qui també van moderar l'espai de debat. “Hem volgut mostrar que restaurar la naturalesa no és només un imperatiu ecològic, sinó també una oportunitat de col·laboració entre ciència i societat. Este esdeveniment ha sigut una invitació a conéixer què pot aportar la investigació pública als qui gestionen o transformen el territori”, va assenyalar Gil-Romera. Per part seua, Óscar Godoy va subratllar que “la restauració només serà efectiva si es basa en coneixement sòlid. Però eixe coneixement necessita eixir del laboratori i posar-se en coneixement i diàleg amb les persones que estan sobre el terreny. Això és el que hem intentat fer ací”.

Ciència aplicada des de diferents ecosistemes

Les intervencions científiques van aportar una visió àmplia i complementària sobre com abordar la conservació i restauració ecològica des de diferents ecosistemes i disciplines. Per exemple, Jordi Pagès Fauria (Centre d'Estudis Avançats de Blanes, CEAB-CSIC) va ressaltar que en els sistemes costaners “restaurar implica entendre tant els processos ecològics com les dinàmiques socials, ja que només així es pot dissenyar una gestió resilient al canvi global”. També en l'àmbit marí, l'experta en microplàstics Cristina Romera (Institut de Ciències de la Mar, ICM-CSIC) va indicar que els microplàstics “estan alterant el cicle del carboni en l'oceà i des de la ciència estem explorant vies per a revertir estos efectes, fins i tot a través de processos biològics”.

La investigadora de la EBD-CSIC Laetitia Navarro va compartir amb els assistents que, per a poder abordar qualsevol projecte de restauració, “hem de poder trobar la direcció cap a la qual volem restaurar, i per a això és necessari recuperar una perspectiva històrica”. En este sentit, Miguel Clavero (EBD-CSIC) va exposar que des de la seua línia d'investigació s'està mobilitzant informació sobre la biodiversitat i la seua distribució en escales de centenars d'anys i que està embeguda en arxius històrics.

Teresa Buchaca (CEAB-CSIC) va remarcar que els llacs d'alta muntanya “són laboratoris naturals per a observar l'impacte de les alteracions humanes” i que restaurar-los “requerix retornar-los la seua funcionalitat ecològica”. D'altra banda, Bruno Moreira (Centre d'Investigacions sobre Desertificació, CIDE- CSIC-Universitat de València-Generalitat de València -) va reflexionar sobre el paper del foc: “Conéixer com funciona el foc en els ecosistemes mediterranis és essencial. Les cremes prescrites poden ser ferramentes poderoses si s'apliquen amb criteris ecològics”.

Així mateix, Daniel Oro (CEAB-CSIC) va recordar que les poblacions animals” necessiten espai i temps per a recuperar-se. Restaurar és també restaurar la connectivitat ecològica i els cicles naturals”. Per part seua, María R. Felipe-Lucia (IPE-CSIC) va afirmar que la restauració ecològica “ha d'anar de bracet de la justícia ambiental. Els beneficis dels ecosistemes han de distribuir-se de manera equitativa entre tots els actors del territori”.

Participació institucional i territorial

La trobada va comptar amb una representació diversa d'actors del territori, incloent-hi responsables del Parc Nacional de Ordesa i Muntanya Perduda (Govern d'Aragó), del Servici de Fauna i Flora de la Generalitat de Catalunya, del Consell de Protecció de la Naturalesa d'Aragó, així com representants d'entitats del tercer sector com l'Escola de Pastors d'Aragó, Justícia Alimentària i la cooperativa Garúa. També van participar empreses com Agresta S. Coop. i Paleoymás, al costat d'estudis d'arquitectura com Gyra Architects. Per part dels mitjans de comunicació, van ser presents representants d'Aragó Radi, Balena Blanca i el diari El País, la qual cosa va permetre obrir la reflexió científica al conjunt de la ciutadania.

CIDE Comunicació