- Un article publicat en la revista ‘Addiction’, demostra que a través de l'anàlisi d'aigües residuals és possible identificar noves tendències d'abús amb una celeritat major amb la qual ho fan les metodologies tradicionals.
- Els patrons temporals de consum de drogues mostren les grans diferències que existeixen en l'ús de substàncies psicoactivas entre els diferents països europeus.
Un estudi en el qual ha participat Yolanda Picó, investigadora del Centre d'Investigacions sobre Desertificació (CIDE), centre mixt del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), la Universitat de València i la Generalitat Valenciana, demostra el potencial de l'anàlisi de les aigües residuals amb finalitat epidemiològica. Aquesta disciplina científica de recent desenvolupament presenta el potencial de monitoritzar l'ús de drogues d'abús a nivell poblacional i en temps pràcticament real. Mitjançant l'anàlisi de l'aigua d'entrada d'una estació depuradora d'aigües residuals (EDAR), i a partir de la concentració de la pròpia substància i/o dels metabòlits que s'excreten per orina, es pot estimar la quantitat de droga consumida per la població.
Aquesta metodologia es va aplicar per primera vegada a nivell internacional en el 2011 i, des de llavors, el grup internacional de científics SCORE (Sewage analysis CORe group Europe, www.score-network.eu) ha realitzat anàlisis i recopilat dades d'un nombre creixent de ciutats any rere any. Els resultats de les campanyes de monitoratge dutes a terme entre el 2011 i el 2017 s'acaben de publicar en la prestigiosa revista Addiction, en un article liderat per la doctora Iria González Mariño, investigadora i professora del Departamento de Química Analítica, Nutrición y Bromatologia de la Universidad de Salamanca. En total, l'estudi ha analitzat l'aigua residual generada per ca. 60 milions de persones de 120 ciutats en 37 països durant almenys una setmana, la qual cosa ha permés avaluar les tendències espacials d'ús de quatre substàncies il·legals: amfetamina, metamfetamina, èxtasi i cocaïna. A més, 26 ciutats de 14 països europeus (uns 19.3 milions de persones aproximadament) participen en l'estudi des del 2011, proporcionant dades anuals que han contribuït a destriar patrons temporals de consum de drogues.
Els resultats confirmen les grans diferències que existeixen en l'ús de substàncies psicoactivas entre els diferents països europeus. La cocaïna és la droga dominant a les ciutats del sud i oest del continent (a Suïssa, Itàlia, França, Espanya o Regne Unit), i el seu consum ha experimentat un augment remarcable en la major part de les localitats monitorades durant el període 2011-2017. A Bèlgica i Països Baixos s'observa un important consum de cocaïna i amfetamina, una substància la popularitat de la qual s'ha incrementat en aquests països i també en el nord d'Europa. El consum de metamfetamina, encara que menor que el de les altres quatre substàncies estimulants considerades, és especialment elevat en països de l'est (a Eslovàquia, República Txeca i est d'Alemanya) i està expandint-se al nord i al centre d'Europa. L'èxtasi, sense arribar a dominar cap escenari dins del consum de substàncies d'abús, ha experimentat un augment al llarg del període estudiat. A diferència del que ocorre a Europa, el consum de metamfetamina domina a les ciutats monitorades a Amèrica del Nord (els Estats Units i el Canadà) i Australasia (Austràlia, Nova Zelanda i Corea del Sud), amb nivells mitjans que superen amb escreix els estimats a Europa de l'est. A Amèrica del Sud (Colòmbia i Martinica), la cocaïna torna a ser la substància dominant.
La correspondència entre les dades de consum de drogues d'abús derivats de l'anàlisi d'aigües residuals i els obtinguts mitjançant altres indicadors epidemiològics establits, com les enquestes a la població o les estadístiques de decomisos, demostren el potencial d'aquesta metodologia com a indicador complementari en les estimacions de consum de substàncies psicoactivas. L'anàlisi d'aigües residuals proporciona resultats a nivell poblacional i quasi en temps real, la qual cosa permet identificar noves tendències d'abús amb una celeritat major amb la qual ho fan les metodologies tradicionals.
Iria González‐Mariño, Jose Antonio Baz‐Lomba, Nikiforos A. Alygizakis, Maria Jesús Andrés‐Costa, Richard Bade, Leon P. Barron, Frederic Been, Jean‐Daniel Berset, Lubertus Bijlsma, Igor Bodík, Asher Brenner, Andreas L. Brock, Daniel A. Burgard, Erika Castrignanò, Christophoros E. Christophoridis, Adrian Covaci, Pim de Voogt, Damien A. Devault, Mário J. Dias, Erik Emke, Despo Fatta‐Kassinos, Ganna Fedorova, Konstantinos Fytianos, Cobus Gerber, Roman Grabic, Stefan Grüner, Teemu Gunnar, Evroula Hapeshi, Ester Heath, Björn Helm, Félix Hernández, Aino Kankaanpaa, Sara Karolak, Barbara Kasprzyk‐Hordern, Ivona Krizman‐Matasic, Foon Yin Lai, Wojciech Lechowicz, Alvaro Lopes, Miren López de Alda, Ester López‐García, Arndís S. C. Löve, Nicola Mastroianni, Gillian L. McEneff, Rosa Montes, Kelly Munro, Thomas Nefau, Herbert Oberacher, Jake W. O'Brien, Kristin Olafsdottir, Yolanda Picó, Benedek G. Plósz, Fabio Polesel, Cristina Postigo, José Benito Quintana, Pedram Ramin, Malcolm J. Reid, Jack Rice, Rosario Rodil, Ivan Senta, Susana M. Simões, Maja M. Sremacki, Katarzyna Styszko, Senka Terzic, Nikolaos S. Thomaidis, Kevin V. Thomas, Ben J. Tscharke, Alexander L. N. van Nuijs, Viviane Yargeau, Ettore Zuccato, Sara Castiglioni, Christoph Ort. Addiction. DOI: 10.1111/add.14767
CIDE Comunicació
