Caracterització microbiana mitjançant diverses aproximacions.

La caracterització d'una soca microbiana pot abordar-se de diferents maneres, segons el microorganisme a estudiar o el tipus d'estudi que es vol realitzar. A continuació, s'enumeren les diferents tècniques de caracterització disponibles en el nostre catàleg:

Caracterització morfològica de procariotes

Comprèn l'estudi de la morfologia colonial de la soca (homogeneïtat, grandària, forma, color, opacitat i textura de les colònies) i la seua observació al microscopi (forma i grandària cel·lular, mobilitat, etc.). En la CECT s'inclou a més la determinació de Gram, la catalasa i l'oxidasa per a cèl·lules procariotes.

La morfologia cel·lular s'estudia mitjançant observació d'una preparació en fresc al microscopi òptic a partir d'un cultiu jove cultivat en placa o en caldo. Aquesta observació permet determinar no sols la forma, sinó la grandària de les cèl·lules.

La morfologia colonial s'analitza mitjançant observació de la sembra per triple estria en el medi de cultiu recomanat per a la soca.

El valor de Gram de les cèl·lules s'obté emprant la tècnica del KOH 3% (Buck, 1982).

El valor de la catalasa s'obté mitjançant la tècnica del peròxid d'hidrogen 10 vol. (Cowan i Steel, 1982).

Per a determinar la presència del citocrom c s'utilitza la prova de l'oxidasa (Smibert i Krieg, 1994).

Estudi morfològic i fisiològic (fongs filamentosos)

Inclou l'estudi de les característiques macroscòpiques i microscòpiques de la soca, després del creixement en diferents medis de cultiu, a diferents temperatures i després d'un període d'incubació de 7 dies. Les característiques estudiades són:

• a nivell macroscòpic: diàmetre de les colònies, textura, color, producció de pigment difusible al medi i producció d'exsudat.
• a nivell microscòpiques: grandària i forma dels conidis, conidiòfors o altres estructures presents en la soca.

Caracterització fenotípica mitjançant tires API

Existeixen diferents galeries segons el microorganisme a estudiar:

• API 20E, per a la identificació de microorganismes pertanyents al grup dels enterobacteris i d'altres bacils Gram negatius.
• API 20NE, per a la identificació de bacils Gram negatius no pertanyents al grup dels enterobacteris com a Pseudomonas, Acinetobacter, Flavobacterium, Moraxella, Vibrio, Aeromonas i altres.
• API 20Aª, per a la identificació de bacteris anaerobis.
• API 50CH, per a l'estudi metabòlic de carbohidrats i la identificació de Bacillus (CHB), Lactobacillus (CHL) i Enterobacteriaceae (CHE).
• API Candida, per a llevats d'interès clínic.

L'assaig es realitza seguint les recomanacions del fabricant.

L'informe enviat conté el perfil bioquímic obtingut i el resultat que es genera en contrastar aquest perfil amb els existents en la base de dades de Biomérieux.

Nota: com en qualsevol altre sistema d'identificació alguns aïllats donen lloc a resultats no concloents, que apareixeran comentats en l'informe segons es tracte de baixa discriminació, identificació no fiable, perfil dubtós o perfil inacceptable.

Tinció de flagels bacterians

La presència de flagels en bacteris mòbils s'analitza tenyint suspensions cel·lulars amb el colorant de Ryu (Heimbrook et al. 1989).

Perfils genètics

• Tècnica RAPD (randomly amplified polymorphic DNA)
  El personal de la CECT té experiència acumulada en la utilització de RAPDs per a diferents grups microbians.
• Tècnica SSR (simple sequence repeat)
  Amb la tècnica SSR s'obtenen perfils genètics generats per amplificació mitjançant PCR de les regions microsatèl·lits. Les seqüencies microsatèl·lits són molt abundants en els genomes d'eucariotes i alguns procariotes. Són unitats curtes, d'1 a 6 parells de bases (motius bàsics), que es repeteixen en tàndem un elevat nombre de vegades. La seua freqüència i tipus de repetició varia en els genomes de diferents espècies.

• Més informació