Aquesta exposició, realitzada gràcies a la col·laboració entre la Reial Acadèmia de Sant Carles i la Facultat de Belles Arts de Sant Carles de la Universitat Politècnica de València amb motiu dels 250 anys de la fundació de l’Acadèmia de Santa Bàrbara, recorre, des d’un punt de vista didàctic, cent anys de la vida de l’Acadèmia de Santa Bàrbara i de la Reial Acadèmia de Sant Carles de València (1754-1854).
S’hi analitza, en primer lloc, l’ambient cultural de la València del segle xviii i la primera meitat del xix, relacionant l’aspecte literari i l’artístic, i s’hi estudien ambdues acadèmies pel que fa als patrons que van tenir, les etapes, els espais físics que van ocupar, els professors, els mitjans i els fins, entre els quals destaquen, especialment en la de Sant Carles, l’acadèmic, el didàctic i l’educador. També s’hi mostra el naixement del primer museu de l’Acadèmia amb importantíssimes obres, tant en arquitectura com en pintura, gravat, escultura i arts sumptuàries.
En l’exposició es pretén mostrar no sols el que s’ensenyava sinó com es feia, i amb aquesta finalitat s’hi han posat en joc alguns dels valuosos fons que atresora la Reial Acadèmia de Sant Carles.
Dins del recorregut didàctic que constitueix el fonament d’aquesta exposició, comptem amb peces molt valuoses de l’arxiu acadèmic: matrícules, llibres d’actes, etc., així com llibres de la Biblioteca Històrica de l’Acadèmia que comprenen els principals temes artístics en l’ensenyament de l’època, i no només en castellà, sinó també en italià, francès, anglès i llatí, així com llibres amb dibuixos gravats i pintures, uns i altres de temàtica variada. Els models que apareixien en els llibres es completaven amb dibuixos, estampes, gravats de totes les èpoques i escultures del món clàssic.
Les matemàtiques, la hidràulica, l’agrimensura i l’anatomia van formar part de les àmplies possibilitats d’aprenentatge de què van disposar els alumnes d’aleshores, que comptaven, fonamentalment, amb l’ensenyament pràctic que els proporcionaven els professors.
Amb aquesta exposició hem volgut demostrar que els acadèmics de Santa Bàrbara i de Sant Carles van ser uns autèntics novatores, fills il·lustrats que es van avançar a la seua època, que van trencar amb les formes barroques encara en ús i que van apostar per unes formes noves. En definitiva, autèntics avançats de la modernitat en el seu temps.
L’obra dels acadèmics de Sant Carles va ser molt important en la seua època, i si bé els gustos posteriors van trencar els esquemes del classicisme grecoromà i van arrossegar amb ells l’Acadèmia, aquesta va saber evolucionar de manera molt eloqüent. No hi ha dubte que el seu esperit, que ha pogut semblar adormit, se’ns mostra, si analitzem la trajectòria acadèmica amb rigor, vigorós i actiu, sempre que sapiguem situar-lo en les seues coordenades temporals.
Organitzada en dos espais expositius ( Sala Estudi General i Sala Duc de Calàbria) del antic Estudi General de la Universitat de València, on en el segle xviii l’Ajuntament, com a patró de l’Acadèmia, va cedir espais d’aquest Estudi General a aquesta institució acadèmica.
En la Sala Estudi General s’ofereix l’activitat docent i artística de l’Acadèmia.
A la Sala Duc de Calàbria es mostren alguns dels seus fons bibliogràfics i arxivístics. Fons bibliogràfics en què podem trobar llibres no sols de tema artístic sinó també científic en quasi totes les seues manifestacions: matemàtiques, hidràulica, agrimensura, anatomia, astronomia, etc. La riquesa de la Biblioteca Històrica de la Reial Acadèmia és enorme i indica que els acadèmics de llavors vivien en el moment renovador de les ciències i de les arts de la seua època, la qual cosa posa de manifest la seua curiositat intel·lectual. Ells van ser part important en el moviment conegut com dels novatores.
En l’exposició, en conjunt, hi ha tres parts diferenciades i, no obstant això, enllaçades entre si:
- Quadre sinòptic i cronològic de la situació política, científica i artística d’Europa, Espanya i València. Ambient cultural de la València del segle xviii i primera meitat del xix.
- Les acadèmies de Santa Bàrbara i Sant Carles en la seua activitat pedagògica de l’ensenyament de l’art amb llibres, obres artístiques i models vius, a més de la docència personal de cadascun dels professors acadèmics.
- Selecció d’obres dels fons de la col·lecció de dibuixos d’arquitectura, de dibuixos acadèmics, de flors i ornaments i de gravats i planxes, amb la presència destacada de l’instrumental tècnic utilitzat per a la pràctica del gravat.
En el conjunt dels treballs de pintura i de pintors acadèmics hi ha obres mestres de Goya i dels principals professors acadèmics d’aleshores.
Igualment, s’hi ofereix una breu selecció de baixos relleus acadèmics restaurats per la Facultat de Belles Arts, realitzats segons les coordenades estètiques de l’època i exemples molt significatius de l’esperit acadèmic.
La major part del conjunt general d’obres que componen l’exposició s’ofereix al públic espectador per primera vegada.
Des dels seus inicis, la Reial Acadèmia va comptar amb una autèntica galeria artística formada no sols per les pròpies obres acadèmiques, amb els seus fons artístics utilitzats per a l’ensenyament, sinó també per donacions d’obres, tant d’artistes com de col·leccionistes que les van llegar a l’Acadèmia per a l’ús i gaudiment dels alumnes que hi cursaven estudis. Les donacions a l’Acadèmia han continuat en el temps enriquint els seus antics i valuosos fons.
En un audiovisual es recull la vida física d’ambdues acadèmies fins al 1854, amb expressió dels principals fons artístics, bibliogràfics i arxivístics que posseeix.
Amb aquesta exposició es demostra que els acadèmics de Santa Bàrbara i de Sant Carles van saber trencar amb les formes barroques, encara imperants, i van apostar per noves formes d’expressió artística com a avançats de la modernitat del seu temps.
