Al llarg del segle XIX el moviment higienista defensà, davant la paorosa mortalitat infantil, la necessitat de protegir els infants pobres o abandonats, víctimes col·laterals de la revolució industrial, que sucumbien a causa de la inanició, del treball extenuant o de les males condicions higièniques. Per als metges de l’època, les “malalties dels xiquets” –quadres clínics típics entre els infants– constituïen un dels capítols més voluminosos de la patologia humana. A poc a poc, es va configurar un camp específic del saber i la pràctica assistencial que presentava dues vessants: la pediatria per a tractar les malalties infantils i la puericultura per a prevenir-les per mitjà de la bona alimentació i de les normes higièniques.
València. Arxiu José Huguet |
València, 1909. Arxiu José Huguet |
La Universitat de València es va dotar d’una càtedra de pediatria, denominada aleshores “malalties dels infants”, que des de 1888 fins a la seua mort va ocupar el Dr. Ramón Gómez Ferrer (1862-1924). L’exposició “Infància, salut i malaltia. El Dr. Ramón Gómez Ferrer (1862-1924)” commemora, en el 150è aniversari del seu naixement, la labor d’un professional de la medicina, i alhora l’esforç col·lectiu de tota una societat, a favor de la infància.
Guillem de Castro i desaparegut el 1974). Arxiu José Huguet |
(1862 - 1924) |
A través de la polifacètica activitat del Dr. Gómez Ferrer, el visitant tindrà ocasió de conèixer de primera mà els esforços de la societat valenciana per lluitar contra les altes taxes de mortalitat durant els primers anys de vida i, en definitiva, a favor de la salut infantil, iniciatives que responien a un programa de modernització, europeïtzació i regeneració del teixit social, on l’educació i la higiene ocupaven un paper central. Així, l’exposició mostra, en successius espais i plafons, la introducció de la docència de la pediatria com a disciplina independent a la Universitat de València, de la qual Gómez Ferrer fou el primer catedràtic; les seues aportacions científiques en reunions nacionals i internacionals, en especial a les malalties infeccioses infantils, i també la seua labor assistencial, tant privada com pública, a la sala d’infants de l’Hospital General de València. La creació dels tribunals tutelars de menors ocupa un espai en l’exposició, com a testimoni del seu interès per la protecció a la infància. També hi ocupen un espai propi alguns dels projectes –Institut de Nipiologia o l’Hospital dels Infants– de Gómez Ferrer que mai no arribaren a fer-se realitat. Finalment, l’exposició mostra com la societat valenciana va saber reconèixer públicament la vàlua del pediatre valencià retent-li homenatges, erigint-li escultures i dedicant-li noms de carrers, avingudes i places.
