En general, tots els llibres, i especialment els incunables i manuscrits medievals, s’han vist exposats, des de bon començament, al deteriorament. Situats davant el penya-segat: els han malmesos una conservació inadequada, ensems amb una consultació freqüent, constant i intensa per part dels usuaris-lectors; així mateix, el pas del temps els ha envellits i, a vegades, també la matèria tractada ha esdevingut obsoleta.
Arribats a aquest punt, les persones encarregades de custodiar-los han estimat que certs volums, tot atenent tant el seu estat físic com textual, eren inútils. A partir d’aquest moment se’ls donava una altra utilitat i se’ls transformava en materials destinats a ser reutilitzats. Molts d’aquells llibres esquinçats es van vendre al mercat de segona mà, on acudien diversos professionals per aprovisionar-se’n dels pergamins i papers, vells i deteriorats, a fi de reciclar-los en els seus oficis.
