UVCulturaUV Logo del portal

  • La Nau

Els vestits del saber. Enquadernacions mudèjars a la Universitat de València. 2003

Visita visual 

La Biblioteca Reial de la Corona d’Aragó a Nàpols ha estat considerada sempre com un punt de referència especial per a la difusió de la cultura i de l’art al llarg del segle xv. Va nàixer a recer de l’obertura intel·lectual i de l’elaboració d’identitat cultural, i va mantenir prestigi i valor fins a la seua dispersió, després de la caiguda del regne de Nàpols sota la influència francesa. Les enquadernacions dels còdexs que hi van pertànyer, a través d’una perfecció artesanal de les més exquisides, continuen testimoniant aquella extraordinària riquesa.

Lluny de ser un simple sistema de coberta, les enquadernacions dels còdexs aragonesos que la Universitat de València conserva a la seua Biblioteca Històrica són vius exemples de la projecció del món artístic i cultural compartit entre el regne d’Aragó i el context mediterrani del segle xv. Les obres recollides a la Sala Duc de Calàbria volen esbossar aquella varietat de sensibilitats artístiques establint paral·lels i semblances que ajuden a comprendre pervicències d’estils i intercanvis d’idees. Els horitzons de les obres d’art, particularment els de l’art mudèjar, són sempre més extensos que els límits dels seus suports o de la seua gènesi històrica i geogràfica. No cal sorprendre’s, per tant, si l’art de l’enquadernació mostra tenir familiaritat amb l’ofici dels guadamassils, amb les decoracions ceràmiques o amb les geometries de la fusteria, tal com es pot comprovar si confrontem les obres exposades procedents del Museu Nacional de la Ceràmica González Martí, les del Museo Arqueológico de Sevilla i les del Museu de l’Art de la Pell de Vic.

Les enquadernacions de l’antiga Biblioteca Reial de Nàpols representen un vincle perdut no sols dins l’ampli panorama de la història de l’art de l’enquadernació, on defineixen un moment de pas extraordinari i esdevenen testimoni singular de la conservació de l’estil mudèjar a través de la seua relació amb l’art del llibre sefardita, sinó entre dues vores del Mediterrani que la Corona d’Aragó va comunicar durant quatre importants dècades. La rellevància d’aquests objectes no es limita, per tant, a la finor artística, sinó que abraça el valor de projecció de la política cultural, social i econòmica dels reis aragonesos; des d’Alfons el Magnànim, el qual va començar amb determinació aquesta col·lecció de bibliòfil, fins al duc de Calàbria, que va portar amb ell a València els últims vestigis d’aquella luxosa biblioteca.

 

 

 

 

 

 

L’any 1442 marca el punt culminant del procés d’expansió del regne d’Aragó a la Mediterrània, on els seus territoris ja incloïen les importants illes i punts estratègics de Sicília, des de 1282, i Sardenya, des de 1323.Alfons V d’Aragó i I de Nàpols va ser el protagonista d’aquesta aventura que no sols reforçà la presència econòmica dels mercaders i dels productes del seu regne en el context mediterrani, sinó que també va situar la política dels sobirans aragonesos en una posició de diàleg privilegiat amb les realitats polítiques del sistema italià i en paral·lel amb el ferment cultural que s’hi desplegava i que es va consolidar després de la pau de Lodi de 1454.Al llarg de les dècades següents, el regne aragonès de Nàpols, gràcies a la intel·ligència d’Alfons el Magnànim (1442-1458) i del seu fill Ferran I de Nàpols (1458-1494), va saber harmonitzar l’herència cultural i humana de la terra d’origen amb les noves i diverses influències derivades dels contactes amb els regnes de la península italiana. D’aquesta manera, mesclant i intercanviant sensibilitats i interessos, l’estil mudèjar i les artesanies i tècniques relacionades van entrar a Itàlia al mateix temps que l’humanisme penetrava i es difonia en el pensament i les noves teories artístiques a l’altra vora de la mar.

Amb els seus successors Alfons II (1494-1495), Ferran II (1495-1496) i Frederic III (1496-1501), el regne aragonès de Nàpols s’encamina a la seua decadència, en favor de l’hegemonia de la nova potència del regne d’Espanya.

La història de la Biblioteca Reial de Nàpols de la Corona d’Aragó va seguir, des de la seua creació l’any 1442, el camí polític, econòmic i cultural dels reis d’Aragó en la nova realitat mediterrània, fins que l’entrada a Nàpols de les tropes franceses de Carles VIII el 1495 determinà la dispersió dels quasi 2.500 volums que la componien.Ferran d’Aragó, duc de Calàbria (1488-1550), és el responsable de l’arribada a València dels llibres d’aquella riquíssima col·lecció, ja que els va reclamar com a dot en qualitat de virrei de València, després del destronament de son pare, Frederic I, darrer sobirà de Nàpols. Entre els còdexs de la col·lecció, que es conserven a la Biblioteca Històrica de la Universitat de València, es troben noranta-dues precioses enquadernacions que mostren la decoració original del segle xv i, entre aquestes, setanta-tres de típicament mudèjars.Les enquadernacions es troben entre les arts decoratives de major cura i elegància, a causa del valor de l’objecte que recobreixen i protegeixen, i, com tota expressió artística, dialoguen estilísticament amb altres formes i artesanies, i donen proves d’osmosis contínues de fantasies ornamentals i elaboracions simbòliques recurrents.Les cobertes dels llibres de la Biblioteca Reial de Nàpols van nàixer en un context de gran riquesa compositiva, i van compartir idees estètiques amb tècniques que, encara que a vegades lluny del treball en cuir, hi mostren interessants similituds i ajuden a comprendre la vida artística d’aquestes manufactures i la seua identitat mudèjar. 

 
This website uses proprietary and third-party cookies for technical purposes, traffic analysis and to facilitate insertion of content in social networks on user request. If you continue to browse, we consider that you are accepting its use. For more information please consult ourcookies policy