En l’apartat dedicat a la química de la famosa Encyclopédie de mitjan segle XVIII s’indicava que “el gust per la química” era “una passió de bojos”. L’autor del text afirmava que els químics formaven encara “un poble diferent”, poc nombrós, amb la seua llengua, les seues lleis, els seus misteris, gairebé aïllat, enmig de “persones poc curioses per conèixer les seues activitats”. Aquesta situació va canviar substancialment els anys següents amb la incorporació progressiva de la química a molts centres acadèmics i universitats. Una d’aquestes institucions va ser la Facultat de Medicina de la Universitat de València. A més d’augmentar, es van generar fortes expectatives sobre la utilitat social de la química, a causa de les possibles aplicacions dels nous coneixements en el desenvolupament de la indústria, l’agricultura i la medicina. Al final del segle XVIII, les novetats eren considerades tan importants que alguns autors van començar a parlar d’una autèntica “revolució en la física i en la química”. Precisament a aquest anys es va crear la càtedra de química de la Universitat de València.

L'exposició “Afinitats electives: València i la Revolució Química” explota aquestes coincidències i repassa el desenvolupament de la química moderna mitjançant l'escenari que ofereix la València de finals del segle XVIII. L'exposició està dividida en dues seccions. La primera part revisa els canvis en la química europea de finals del segle XVIII conjuntament amb els esdeveniments que van conduir a la constitució d'una càtedra de química a València dirigida a la formació de metges i artesans. Els exemples històrics seleccionats permeten reflexionar críticament sobre qüestions rellevants de la naixent química que segueixen tenint un fort interès actual i, molt probablement, també ho tindran en el futur: les relacions entre ciència, tecnologia i societat, la imatge pública de la química, la circulació del saber científic i tecnològic, les aplicacions de la química en la indústria i en la medicina, el paper dels instruments científics en les investigacions experimentals i les relacions entre la ciència i el poder polític i econòmic. La segona secció està centrada en el més famós estudiant de la càtedra de química de la Universitat de València: Mateu Orfila i Rotger (1787-1853). A través de les seves cartes i records, es reconstrueixen els seus anys de formació a València i París, les seves investigacions toxicològiques i la seva activitat com a perit en diversos famosos casos d'enverinament en els quals va participar. Gràcies als excel·lents fons que conserva la Universitat de València, així com altres institucions acadèmiques, s'ha construït un recorregut que integra abundants elements visuals, instruments, llibres i documentals, tot això dins d'una línia argumental d'acord amb les més recents investigacions històriques. També s'ha elaborat un ampli grup d'activitats associades, tals com un cicle de cinema, un nombre monogràfic de la revista Mètode i una pàgina d'internet amb abundant informació biogràfica, un glossari de termes químics i una biblioteca digital. Tots aquests recursos permetran ampliar la informació i aprofitar totes afinitats –incloent les electives- que pretén potenciar l'exposició per tal de celebrar 2011 com l'any internacional de la química.