Amb endevinacions de l'amor construïa el teu rostre. Arquitectures còmplices (1939-1999) és un projecte d'investigació de l'artista Ana Teresa Ortega, comissariat per Pep Benlloch, que, a través de la fotografia d'espais arquitectònics, revela la realitat dels milers de xiquets i xiquetes que van ser separats forçadament de les seues mares durant la dictadura franquista i fins a ben entrada la democràcia.
El projecte s'articula entorn de tres eixos temàtics: presons de dones, clíniques, hospitals, cases bressol i reformatoris del Patronat de Protecció a la Dona.
L'apropiació de menors va començar a les presons i més tard es va estendre als centres de maternitat. Aquest fenomen va ser possible per la convergència de diversos factors polítics, culturals, religiosos i econòmics, així com per determinades concepcions sobre el gènere i per la influència de postulats vinculats a la ideologia eugenèsica.
Les peculiars formes de sostracció "legal" de menors a les presons i els posteriors robatoris en hospitals i maternitats han romàs, en gran manera, al marge de la investigació històrica i del reconeixement institucional. Fins i tot, després de la restauració de la democràcia, aquestes pràctiques no han rebut l'atenció que exigeix la gravetat d'uns fets que, en el marc del dret internacional, es vinculen a la desaparició forçada de persones, considerada un crim de lesa humanitat.
Els espais arquitectònics ací reunits actuen com a vincles amb el nostre passat, encara obert, són testimonis silenciosos de la violència política exercida sobre les dones. Un passat la memòria del qual continua reclamant veritat. Els testimonis i les denúncies de les víctimes atorguen sentit i context a aquests llocs que s'enfronten als mecanismes d'oblit que encara avui persisteixen en el relat hegemònic.
Les imatges no restitueixen el perdut ni tanquen les ferides, però sí que assenyalen els llocs on la violència va tenir lloc. Són testimoniatges de resistència enfront del silenci i la desmemòria.
Els documents que acompanyen aquestes arquitectures cerquen retornar-los la identitat històrica i generar un diàleg que restituïsca la dignitat i la veritat a les víctimes. Així mateix, pretenen afavorir la reconstrucció simbòlica de la memòria i obrir processos de resignificació d'un passat que continua formant part del nostre present.
