Mario Flores Urbán, nascut fa 36 anys a Ciutat de  Mèxic, es troba al corredor de la mort de la presó d’alta seguretat de Pontiac (Illinois) des de 1985 i ha estat condemnat a morir per injecció letal.

Aquest mexicà, que resideix als EE UU des dels set anys, va ser acusat d’assassinar un delinqüent el 1984; ell es va declarar innocent. El judici va estar farcit d’errors i contradiccions, de canvis i pèrdues de les declaracions de testimonis presencials que asseguraren que Mario no va participar en els fets ni hi va estar. Una sola testimoni assegurà que Mario havia estat l’autor del crim i es presumeix que podia estar encobrint el seu fill.

La sentència de mort s’ha ajornat tres vegades, mentre que l’apel·lació contra la decisió judicial es va rebutjar. Actualment està pendent, des de fa més de set anys, d’un recurs presentat contra la sentència, tot i que l’advocat de la família Flores ha abandonat el cas.

Mario Flores, que viu en una cel·la de poc més d’un per dos metres durant vint-i-tres hores al dia, va començar a pintar el 1993 “per distraure el cap de la desesperació i la soledat”, segons les seues paraules. Els seus quadres han traspassat els barrots de la presó i s’han exposat al Club de Periodistes de Ciutat de Mèxic i en una galeria de Chicago. El mes d’abril de 2001 quaranta-set quadres de Mario Flores viatjaren a Espanya per romandre-hi durant un any amb la finalitat que les galeries d’art i les institucions espanyoles que ho desitgen es puguen solidaritzar amb l’artista i mostrar-ne l’obra.  

Durant el mes de juliol el Centre Cultural Provincial de Màlaga va exposar l’obra i el mes de desembre es va exposar al Centre Artístic i Literari de Granada. 

Mario Flores ha rebut el suport de l’Associació Canadenca contra la Pena de Mort, del Club de Periodistes de Mèxic, de la Secretaria de Relacions Exteriors dels Estats Units de Mèxic i de l’Associació de Medallistes Olímpics Mexicans, així com de personalitats de la política com ara Cuauhtemoc Cárdenas o Mireilla Roccatti, presidenta de la Comissió Nacional dels Drets Humans de Mèxic.