Calo Carratalá
20/01/20023, 10.48, de la sèrie No hi ha espai. Tot és temps; Àfrica en la memòria, 2024 310 x 172 cm
Llapis, sanguina sobre taula
Claustre del Centre Cultural La Nau
Foto: Juan Peiró
Aquest treball forma part del projecte "Els valors de la Universitat de València: art i patrimoni als campus".
Afirmava Sèneca en el segle I d. C. que cap arbre no arriba a tenir arrels fermes i profundes si no hi bufen en contra vents continuats.
Resilients al desemparament i la desolació, els baobabs simbolitzen fortalesa, paciència i dignitat enfront de sacsejades i vaivens. Profundament entrellaçats amb les cultures i tradicions locals, estoics i generosos, encarnen la força de la col·lectivitat. El seu recer, la seua ombra, la seua màgia i el seu aliment són, des de generacions ancestrals, abric, sustentació i inspiració.
La imatge del baobab va més enllà de la seua representació gràfica: transmet un significat, una síntesi de sensacions en què s'albira, centellejant, el paisatge africà. Les obres de Calo Carratalá, creades després dels seus viatges a Tanzània i el Senegal, susciten palpitació, llum i aquell fulgor del bufit aturat que perpetua l'instant en la memòria.
El pintor valencià, referent en l'àmbit del paisatgisme contemporani, compon els seus baobabs amb la tècnica de la sanguina sobre un fons blanc en formats immensos, i hi mostra la seua singularitat i la sang de la seua bellesa ferida perquè avui molts d'aquests arbres venerats continuen morint al continent africà de manera misteriosa. El desig de repetir-ne la imatge no deixa de ser una reflexió sobre la revelació i l'eco de la seua vulnerabilitat.
Marisa Giménez Soler
