Calo Carratalá
Viatge, ciència i memòria, 2025 Acrílic sobre mur de formigó
Homenatge a la figura del metge i naturalista valencià Eduardo Boscá Casanoves (1843-1924)
Obra incorporada dins del programa "Els valors de la Universitat de València: Art i patrimoni als campus"
Verdes intensos, frondositat desbordada. Entre l'espessor, la llum sucumbeix exhalant tènues contorns, buits i badalls, enlluernaments de natura revelada. Inadvertides del seu descobriment i de la insolència que imposa la fondària del silenci, tres figures esbossades de pescadors transiten amb barca, abstretes en quefers quotidians, vivint serenament la seua austera quotidianitat, impassibles davant la vehemència d'una natura silenciosa, pletòrica i imponent que protegeix i intimida.
La profusió de vegetació sembla depassar les limitacions mètriques del mur de formigó exempt que l'artista Calo Carratalá ha pintat en una de les places del Campus de Burjassot de la Universitat de València i que ret homenatge al record de la figura del metge i naturalista valencià Eduard Boscà Casanoves (1843-1924).
Situat molt prop del Museu d'Història Natural i de la Biblioteca de Ciències que porta el seu nom, el mural està inspirat en les expedicions científiques del segle XIX organitzades per governs, societats geogràfiques, museus o universitats, que descobrien i exploraven paisatges recòndits i impulsaven l'interès i la fascinació pels estudis naturalistes. Arrelats originalment en l'esperit de l'enciclopedisme que va encoratjar l'època de la Il·lustració, aquests viatges d'exploració van acompanyar una sèrie de progressos tècnics que en van afavorir l’interès i l’impuls, com ara l'expansió del ferrocarril, el telègraf o el desenvolupament dels raigs X i la fotografia.
Avançat al seu temps, difusor primerenc de les idees darwinistes al nostre país, Boscà va destacar científicament en el camp de l’herpetologia, branca de la zoologia que estudia aspectes biològics de dos grans grups de vertebrats, els amfibis i els rèptils, i va participar en diverses expedicions i missions de recerca. El seu treball de camp va ser intens i metòdic, va descobrir noves espècies, i els seus articles van ser publicats en importants revistes científiques internacionals. El seu catàleg de la fauna herpetològica de la península Ibèrica representa el primer exemple d'estudi biogeogràfic modern a Espanya.
Llicenciat en Medicina per la Universitat de València (1869), veterinari de primera per l'Escola Lliure de la mateixa ciutat i doctor en Ciències Naturals per la Universitat Central de Madrid, va ocupar el càrrec de jardiner major del Botànic de la Universitat de València entre 1883 i 1892, i va ser catedràtic d'Història Natural (1893-1913). Al voltant de l'any 1900 es va fer càrrec de la col·lecció paleontològica municipal, consistent en una col·lecció de fòssils sud-americans donada per l'enginyer Rodrigo Botet, nucli original de l'actual Museu de Ciències Naturals de l'Ajuntament, que va dirigir fins a la seua defunció.
En la joventut, les idees krausistes, rellevants entre la intel·lectualitat científica en aquells anys, i la influència del seu mestre, el catedràtic de la Universitat de València Rafael Cisternas, van marcar les seues línies de pensament. Important també va ser la seua tasca docent en pro de l'educació de les dones en la Institució per a l'Ensenyament de la Dona de València.
En 1872 Boscà va contribuir, juntament amb altres importants científics, a la fundació del Ateneo Propagador de las Ciencias Naturales de Madrid, es va implicar en el desplegament de la Societat Espanyola d'Història Natural, va ser també acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona (1879), acadèmic corresponsal de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes Físiques i Naturals (1882) i cavaller del Reial i Distingit Orde de Carles III (1883). En 1909 va participar activament en l'únic homenatge que es va celebrar a Espanya en el centenari del naixement de Darwin, al qual va acudir com a convidat Miguel de Unamuno, aleshores rector de la Universitat de Salamanca. Entre 1909 i 1911 fa diversos viatges per Europa i Sud-amèrica amb el propòsit de visitar museus i col·leccions paleontològiques al costat del seu fill, Antimo Boscà Seytre.
Commemorat fa un any el centenari de la mort d'Eduard Boscà, l'obra realitzada per Calo Carratalá uneix en la seua concepció art, ciència, viatges, exploració científica i memòria en un homenatge a la contribució científica del naturalista.
Carratalá, un dels noms de referència del paisatgisme contemporani, amb una llarga trajectòria acumulada, viatger i explorador visual de llocs insondables, acostumat a desplegar-se amb destresa en els grans formats, recrea una visió de natura ja viscuda i interioritzada i s'enfronta a aquest repte pictòric amb la llibertat que li atorga un enorme domini de la tècnica i l'expressivitat d'un instintiu i integrat procediment. El corró, les brotxes, el degoteig, el paper amb frottage, les seues mans estenent la pintura, imprimint, tacant, superposant tons, trencant la uniformitat en les diferents capes, aleatòriament, des del fons, encreuant les formes, textures, efectes òptics, per mitjà de gestos ràpids, ferms, mestres i intuïtius, van component la representació de la frondositat, les ombres, la llum i la transcendència emocional de les seues figures rematades a traços trencats i indefinits. Ofici i talent exercit durant diverses sessions, en diferents dies, amb una paleta de colors austera, molt curta, integrada per dos tons de verd, blanc, negre i siena, que arriba a compondre des de l'essencial una plenitud cromàtica resplendent de contrastos, reflexos i matisos.
Marisa Giménez Soler
