... un llibre de plantes sense il·lustracions [és] com un tractat de geografia sense mapes

JOHN RAY, 1684

L’evolució del gravat entre els segles XVI i XIX tingué un impacte significatiu en la representació i concepció de les plantes. Durant el Renaixement, la impressió dels dibuixos botànics començà a reflectir un enfocament més científic, amb il·lustracions xilogràfiques que ajudaven a la necessària identificació d’espècies per al seu ús medicinal.

En la mesura que les tècniques de gravat i impressió milloraren —especialment al segle XVIII— els llibres que tractaven de plantes varen incorporar il·lustracions calcogràfiques detallades. La tècnica del gravat en coure permeté una major fidelitat i precisió en la representació de les estructures vegetals i això, al mateix temps, repercutí en una millor comprensió de les plantes fent que la Botànica fora més accessible per a científics i estudiants.

Les diferents biblioteques de la Universitat de València conserven una bona col·lecció -no exhaustiva però sí abundant- de llibres amb il·lustracions botàniques que mostren els canvis produïts al llarg dels sigles en les formes de percebre i representar el món vegetal. Estos llibres procedeixen d’adquisicions pròpies, però també, en molts casos, de donacions particulars i desamortitzacions.

L’exposició s’estructura, de mode cronològic, en cinc àrees temàtiques que mostren cert paral·lelisme amb els canvis produïts en la docència i investigació botànica a la Universitat de València. Des de la creació de la primera càtedra d’Herbes, el 1567, fins al segle XIX, on el Jardí Botànic s’incorpora plenament a l’exercici de la docència, hi ha una sèrie de transformacions en el centre d’interès botànic que s’amplia al mateix temps que es va desplaçant. I això es pot apreciar en les il·lustracions dels llibres exposats. Si en un primer moment predominen les plantes medicinals, amb diferents edicions i adaptacions del Dioscòrides, al llarg del segle XVIII sorgeix l’atracció pel coneixement de la flora de tots els continents i també de la Península Ibèrica. Posteriorment els gravats es posen al servei de l’ordenació sistemàtica de les plantes, posant el focus en aquelles característiques que permeten agrupar-les o distingir-les. La mostra conclou amb les obres botàniques que influïren d’una forma molt notable en el desenvolupament i la configuració de l’actual Jardí Botànic de la Universitat. Són les dedicades a la flora ornamental i al conreu de plantes en jardins.

Al Jardí Botànic de la Universitat de València, paral·lelament a aquesta exposició, s’han senyalitzat la major part de les plantes que apareixen il·lustrades en els diferents llibres, i s’ha editat un fullet que serveix com a guia per a fer un recorregut i visualitzar les diferents espècies al costat de la seua imatge històrica.