Dissenyar interiors: acollir, assignar, distingir i excloure
L'Arxiu Valencià del Disseny de la Universitat de València posseeix entre els seus fons abundant informació sobre la categoria del disseny d'interiors. Bona part d'aquesta documentació prové del llegat del Col·legi de Dissenyadors d'Interior de la Comunitat Valenciana i inclou materials de treball i projectes de setze interioristes, i del Grup d'Investigació i Gestió del Disseny de la Universitat Politècnica de València, que documenta extensament el fabricant de mobles Mariano García i l'interiorista José Martínez Peris. A aquests llegats s'afegeixen les donacions fetes pel dissenyador naval Antonio Ramos, per dissenyadors amb àmplia trajectòria professional com José Juan Belda, Xavier Bordils, Lola Castelló i Vicent Martínez, i també les famílies de professionals com Pepe Benlliure, José Martínez-Medina i Pedro Miralles.
Aquest fons documental consisteix en centenars de dibuixos al llapis, tinta, retolador, i també aquarel·les, que representen tant detallades i espectaculars escenes naturalistes i plans tècnics com esbossos, als quals cal afegir abundants fotografies, dossiers de premsa i algunes maquetes. Els materials abasten un extens àmbit cronològic comprès entre la dècada de 1930 i el final del segle XX. Travessen, per tant, diverses fases de l'evolució de les tecnologies de producció i de canvis de tendències estètiques, especialment conspícues en el context valencià, per dues causes. La primera seria la coincidència cronològica del període que comprèn fins a la dècada de 1980 amb l'època d'afirmació i auge de la indústria del moble a la regió. En aquest àmbit, es va registrar un espasmòdic procés de modernització des de la mecanització introduïda per les fàbriques de moble corbat fins a la implantació de les tecnologies d'escuma injectada en el procés d'entapissament passant per la introducció del tub metàl·lic com a element estructural. La segona de les causes, d'abast més localitzat, vindria donada per la conjuntura catastròfica de la riuada que va assolar bona part de la ciutat de València el 1957 i que va obligar a reformar molts locals comercials, amb la consegüent expansió de la demanda de treballs d'interiorisme. Respecte a l'àmbit geogràfic, aquestes sèries documentals aborden en la majoria treballs fets al llarg de diferents punts de la Comunitat Valenciana.
Com a artefactes que impliquen unes disposicions de la cultura material i unes maneres d'habitar, els documents demostren la capacitat del disseny per a configurar en la pràctica espais interiors on les percepcions del privat o la cerca d'un espai acollidor i personalitzat, exclusiu, transiten, de forma naturalitzada mitjançant estratègies metafòriques, cap al jerarquitzat i l'excloent. Aquest desplaçament suau genera espais privats que fan ressaltar les desigualtats de gènere i de classe apel·lant a la idea del refugi o a la seua complementària de lloc d'exhibició.
Respecte als dissenys d'interior en espais públics, els models del fòrum cívic i del temple sovint intenten potenciar els signes de pertinença a un grup restringit fins a exacerbar els caràcters excloents i crear espais on es fan patents les estructures ideològiques de poder i ressaltament social. Però els sistemes de control efectiu sobre les persones que aquestes propostes assumeixen, paradoxalment, es duen a terme mitjançant estratègies que pretenen generar sensacions de pertinença a grups privilegiats.
Tot això suscita la necessitat de presentar el disseny d'interiors juntament amb les problemàtiques que ens obri. Són les formes de representació elements neutres en l'exposició dels projectes d'interiorisme? Fins a quin punt els recursos a l'onirisme poden impregnar els entorns concebuts des de principis racionalistes? Es pot confirmar el suposat procés de distensió de les formalitats de la vida domèstica com un guany de llibertat en una tendència històricament sostinguda? Funcionen els espais de socialització lligats a l'oci com a espais oberts i inclusius? Poden els projectes d'interiorisme fer compatibles els mecanismes de control sobre els subjectes i la potenciació de les sensacions de pertinença a grups privilegiats d'aquests mateixos subjectes? Es poden conjugar règims temporals oposats en un mateix espai?
