L'assistència psiquiàtrica ha experimentat una transformació notable en les últimes dècades, a mesura que el sistema asilar d'internament ha anat perdent protagonisme per a donar pas a la intervenció en la comunitat. Aquest gir radical que posa fi al model hospitalocèntric permet múltiples reflexions que fan possibles noves mirades des de la perspectiva interdisciplinària. Sobretot des que la Llei general de sanitat va donar cabuda a l'aparició de col·lectius de pacients, familiars i afins compromesos a canviar el circuit d'atenció tradicional. Aquest nou plantejament justifica l'inici de l'exposició des d'una perspectiva històrica a partir de la decisiva contribució de la fotografia en l'univers psiquiàtric. Es tractava llavors d'indagar algun estigma visible de la teoria de la degeneració vigent a la fi del segle XIX, de manera semblant a les obres de pintors i escultors que tractaven de representar l'ànima dels malalts mentals. Encara que, finalment, l'aportació més decisiva dels fotògrafs va consistir a fer visible el rostre humà de la bogeria des de l'alienació institucional que van haver de patir a conseqüència dels llargs anys de tancament i maltractament als manicomis. La gravetat d'aquests fets, que s'han reproduït en molt diverses latituds i en distintes èpoques fins a compondre una crònica visual insuportable, ha obligat l'OMS a comprometre's activament davant de la denúncia mediàtica. En conseqüència, s’han produït, des de mitjan segle XX, nombroses iniciatives i successius reglaments per a garantir l’assistència correcta a les persones amb malalties mentals i protegir efectivament els drets d’aquestes. Entre altres mesures, aquesta organització dona suport, en els últims anys, a la utilitat terapèutica de la creativitat artística per a la rehabilitació i el benefici en la salut mental de les persones afectades.
Després d'abordar aquestes qüestions, ens centrarem en l'experiència pionera del Col·lectiu Obertament de Gandia, la col·lecció fotogràfica del qual recull el treball creatiu dut a terme des de fa més de 25 anys per persones diagnosticades de trastorn mental greu. Per a això, s'han seleccionat mostres d’aquestes activitats dels diversos tallers terapèutics d'expressió artística i cultural: dansa, música, teatre, escriptura, fotografia i arts visuals. D'aquesta manera, es tracta de donar suport des de les activitats creatives i art terapèutiques al talent artístic com a estímul saludable. També s'aprofiten aquestes creacions per a fer front a l’estigmatització tradicional mitjançant el suport a les reivindicacions de les persones afectades. Lluny d'amagar un rostre pacient, es proposa revelar-ne la cara oculta per a exhibir el treball dinamitzador dels professionals, art terapeutes, artistes, actrius, fotògrafes o escriptores que acompanyen des de la tasca quotidiana, i afronten conjuntament els prejudicis socials per a denunciar la falsedat dels estereotips. La mostra pretén il·lustrar aquest conflicte ideològic per mitjà d'imatges que puguen il·lustrar el treball del col·lectiu com a exponent de salut, i fer desaparèixer els límits entre raó i desraó des del diàleg sociocultural.
