Julieta XLF

La gàbia i el vol, 2015-2025

Número inventari: UV001286

Aerosol, hidroesmalt sobre mur, 80 m²

Facultat de Geografia i Història / Facultat de Filosofia i Ciències de la Comunicació, jardí

Aquest treball forma part del projecte Els valors de la Universitat de València: Art i patrimoni als campus

Un espai liminal en què es produeix un esclat de color habitat per criatures inimaginables. Algunes, amb l'aspecte d'animals, i altres, amb l'aparença dels éssers humans. Els personatges serpentegen per la paret i donen forma a un particular ecosistema de branques, flors i plantes exòtiques, que desdibuixa la barrera entre què és real i què és una il·lusió, i que convida l'espectador a deixar volar la seua creativitat per a endinsar-se en si mateix i atrevir-se a descobrir-ho.

L'obra està marcada per un eix de simetria que la travessa i duplica la imatge. Una línia imaginària divideix així les dues meitats del mural, del mur i, simbòlicament, de les dues facultats que abraça. Fins i tot els bancs situats davant cada part semblen convidar a mirar des d’ambdós costats, a habitar les dues perspectives per construir una mirada plural. En el centre de la composició, idèntic en ambdues meitats, s'alça un mussol, el guardià del coneixement que es treballa i custòdia darrere de les parets de les facultats, símbol de la saviesa. Davall d’ell, una gàbia bicolor, meitat blanca, meitat negra, apareix oberta, com si l'animal se n’haguera enfugit. Als peus, una petita calavera, que emergeix entre dues fulles com corones de llorers, recorda la fragilitat i l'efímer, fins i tot en alguna cosa que tan sovint considerem sempitern, com és el saber. De cada meitat de la gàbia emergeixen dos elefants amb la trompa alçada, símbols d'optimisme. El de l'esquerra, nascut de la part blanca de la presó del mussol, sembla corpori, mentre que el de la dreta, sorgit de la part negra, adopta un caràcter espectral, quasi translúcid.

L'artista valenciana ha fet ús de les seues majors armes, la fantasia, el color i el dibuix, per a plasmar una visió crítica del moment en què es trobava el panorama educatiu a escala nacional. La seua obra retrata els mals temps que travessen l'educació i la cultura quan un país deixa d'atorgar-los el valor que mereixen. Però Julieta no ho representa des del present, ho mira des d'un futur possible, optimista i lluminós. Un temps pròxim que reclama retornar valor a allò que verdaderament en té i que, per no apagar-se, necessita continuar creixent, expandint-se i rebent atencions. Com un jardí que necessita com l'aigua el pensament crític, la imaginació i la creativitat.
 

Natalia Polo