Greta Guevara, Rampova i altra integrant durant una actuació de Ploma-2 en Tandem. Autoria: Fany García Cejuela. 1984. Fotografia. 88 x 124 mm. Archivo Rampova Kabarett, L'Armari de la Memòria (Generalitat Valenciana)

Nascuda en Beteró en la dècada dels 50, prompte arrelada en el barri del Cabanyal, la figura de Nastasia Rampova constituïx una peça fonamental per a comprendre l'ambient contracultural valencià de la transició i els primers anys de la democràcia. També per a reconstruir una història de les dissidències sexogenèriques en el nostre entorn: icona queer abans de l'existència mateixa de tal concepte i etiqueta, la seua obra artística i subversions quotidianes ens parlen d'un ens inclassificable, que resistix (des dels màrgens, amb glamur i lluentons) qualsevol intent d'encasellament.

Entre altres fons documentals rellevants per a la comunitat LGTBI, l’Armari de la Memòria custòdia actualment l'Arxiu Rampova Kabarett, una col·lecció que testimonia la vida privada de “Rampo”, així com la seua multidisciplinària i transgressora obra gràfica, com a dibuixant de còmic, escriptora, lletrista i cantant, performer i diva del cabaret crític Ploma-2, locutora i creadora d’sketches radiofònics en programes com La Pinteta Rebel o Polster Gai.

Estos materials ens aproximen a unes concepcions i una vivència íntima del gènere molt avançada al seu temps, que trencava amb el paradigma del binarisme i col·locava les concepcions normatives i rígides sobre la masculinitat i la feminitat en el punt de mira de la seua àcida, provocadora, lúdica i sempre perspicaç crítica. En l'univers de Rampova, el gènere no és mai un límit, sinó un llenç per a l'expressió; el seu cos i el seu art són, així, ferramentes poderoses de transformació des de les quals desafia i redefinix les nocions tradicionals d'identitat.

Acostar-se a l'arxiu personal de Rampova permet descobrir o aprofundir el coneixement al voltant d'esta rellevant figura històrica de la comunitat LGTBIQ+ valenciana. I, al mateix temps, convida a imaginar una genealogia per a certes maneres d'entendre el gènere, hui bastant reconegudes socialment, però de les quals encara resta pendent construir una veritable història.