Paco de la Torre: Partida, 2022
Tècnica mixta sobre taula

Espai Vives, sala en planta baixa

Número d’inventari: UV001141

Aquest treball forma part del projecte  Els valors de la Universitat de València: art i patrimoni als campus.

Hi ha una festa al cap de Paco de la Torre i, com canta David Byrne, esperem que no s’acabe mai. Té lloc en arquitectures poblades de records que no poden esperar19. Podria tractar-se d’un dancing-bar-cafeteria de nom Hoango20, un refugi racionalista de Langle, la casa familiar a Almeria o, com en aquest cas, el Col·legi Major Lluís Vives, on Paco de la Torre residí com a col·legial durant els seus estudis de Belles Arts a València.

A finals del XVIII esdevingué molt popular a Europa un tipus d’espectacles anomenats fantasmagories en els quals s’invocava l’aparició de fantasmes i esperits. Etimològicament fantasmagoria és “l’art de parlar en públic amb fantasmes”. En aqueix sentit, Partida és una fantasmagoria feta de records i ombres. Durant el seu procés –dibuix automàtic sobre paper, carbonet sobre tela, grisalla de temple a l’ou, veladures i empastis a l’oli– la conversació és privada. Una vegada acabada, la pintura ens invita a participar al col·loqui.

A Partida, l’edifici de Goerlich es retorç en una perspectiva distorsionada on conviuen simultàniament planta i alçat, dia i nit, interior i exterior, el present i el passat. Gràcies a la mal·leabilitat de l’eina pictòrica es posa en moviment el bloc arquitectònic reivindicant la utopia racionalista i la protecció del seu patrimoni. Darrere de les seues finestres, plans oblics i capes de records s’amaga una composició basada en la cinta de Moebius.

Aquesta obra va ser realitzada i adquirida amb motiu de l'exposició Campus. Arquitectura universitària en la pintura contemporània, comissariada per Juan Cuéllar i Roberto Mollá i realitzada al Centre Cultural La Nau, del 16 de maig al 3 de setembre de 2023.