Daniel Morant Garrigues és actualment Professor Ajudant Doctor al Departament de Biologia Vegetal de la Universitat de València, adscrit a l’àrea de coneixement d’Edafologia i Química Agrícola. És doctor en Biodiversitat i Biologia Evolutiva per la Universitat de València i membre del Grup d’Investigació en Limnologia de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva, i ha ocupat una posició postdoctoral finançada a través del programa «Atracció de Talent», amb una estada d’investigació a la Universitat d’Oxford. La seua trajectòria acadèmica i investigadora s’ha desenvolupat en l’àmbit de les ciències ambientals, amb una especialització en ecologia d’ecosistemes aquàtics, biogeoquímica del carboni, canvi climàtic i conservació de zones humides mediterrànies.

Al llarg de la seua carrera ha desenvolupat un perfil multidisciplinari que integra ecologia de camp, monitoratge ambiental, experimentació, anàlisi espacial i ciència de dades. La seua investigació s’ha centrat en comprendre com els processos de canvi global afecten el funcionament dels ecosistemes aquàtics i de les zones humides mediterrànies. En els darrers anys, aquesta línia s’ha ampliat cap a l’estudi dels sòls i sediments de zones humides, analitzant el seu paper en l’emmagatzematge de carboni, els fluxos de gasos d’efecte hivernacle i altres processos biogeoquímics rellevants per a la mitigació al canvi climàtic.

La seua experiència inclou el disseny i execució de campanyes de mostreig, l’anàlisi de taxes metabòliques de carboni i fluxos de gasos d’efecte hivernacle, així com la gestió de grans bases de dades ambientals. També ha treballat extensament amb sistemes d’informació geogràfica (SIG) i tècniques de teledetecció aplicades a la cartografia, monitoratge i avaluació ecològica d’hàbitats.

Ha participat en dotze projectes competitius d’investigació i dotze contractes de recerca amb administracions públiques i entitats privades. És autor de divuit publicacions en revistes internacionals indexades, principalment en els àmbits de la limnologia, la biogeoquímica del carboni i la teledetecció aplicada a zones humides. També ha contribuït a l’avaluació i seguiment ecològic de llacunes i zones humides en el marc de la Directiva Marc de l’Aigua i la Directiva Hàbitats, afavorint la transferència del coneixement científic cap a la gestió i conservació dels ecosistemes aquàtics.