Rafael Muñoz-Espí és professor titular del Departament de Química Física a la Universitat de València. Es va llicenciar en Química el 2001 en aquesta universitat. Va continuar els seus estudis de doctorat a Alemanya amb una beca de postgrau del Servei Alemany d’Intercanvi Acadèmic (DAAD) i de la Fundació “La Caixa”. Del 2002 al 2006 va treballar sota la direcció del professor Gerhard Wegner a l’Institut Max Planck de Recerca de Polímers (MPI-P) de Magúncia, i es va doctorar el 2006 a la Johannes Gutenberg-Universität Mainz.

El 2007 es va traslladar als Estats Units com a investigador postdoctoral del grup del professor Benjamin Chu a la Universitat Estatal de Nova York a Stony Brook, on va treballar durant dos anys, amb estades freqüents al Laboratori Nacional de Brookhaven. De 2009 a 2015, el Dr. Muñoz-Espí va ser cap de grup (investigador principal) de l'equip "Col·loides híbrids polimèrico-inorgànics" a l'Institut Max Planck de Recerca de Polímers, al Departament de Química Física de Polímers, dirigit per la professora Katharina Landfester. Durant aquest temps va ser responsable de diversos projectes i contractes industrials en l'àmbit estatal (alemany) i internacional.

El setembre de 2015, el Dr. Muñoz-Espí es va incorporar a l’Institut de Ciència dels Materials de la Universitat de València (ICMUV) com a investigador Ramón y Cajal. Des de maig de 2021 és professor titular d'universitat en aquesta institució.

El Dr. Muñoz-Espí és coautor de més de 95 publicacions científiques amb revisió d'experts en revistes internacionals d’alt rang i 6 capítols de llibres. Actua periòdicament com a avaluador per a agències científiques i per a diverses revistes de química i ciència de materials. Els seus interessos de recerca actuals inclouen processos de mineralització, la síntesi de nanopartícules polimèriques i híbrides, la cristal·lització en sistemes col·loïdals i l’estudi de la interacció de polímers amb matèria inorgànica. En els darrers anys ha realitzat estades de recerca i docència com a professor/investigador visitant a la Universitat de Bar-Ilan (Israel, 2016), la Universitat de Pàdua (Itàlia, 2018) i la Universidad de las Fuerzas Armadas (Equador, 2018) .

A banda de la química, s'interessa per la lingüística. Té el títol de bàtxelor en Llengua Catalana per la Universitat d'Andorra (2015) i és graduat en Llengua i Literatura Catalanes per la Universitat Oberta de Catalunya (2016). Ha estudiat l'especificitat morfològica i semàntica de la neologia andorrana (consulteu ací).