Amb l’objectiu de promoure, reconèixer i impulsar la divulgació social de la recerca de la UV, la Universitat de València, en col·laboració amb la plataforma de divulgació científica The Conversation convocaren el I Premi de Comunicació Científica (https://ir.uv.es/z0Ea0mK). Aquesta acció compta amb el cofinançament de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia i del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats.
Isabel Gausí Carot ha estat guardonada amb aquest premi en la modalitat de Ciències Socials amb l’article “Liderar sense fronteres: quan la distància esdevé estrategia”.
Isabel Gausi Carot, Universitat de València
“Vaig acceptar el lloc perquè podia treballar des de casa”, confessava Mike Regnier, conseller delegat (CEO) del Banc Santander al Regne Unit, en una entrevista publicada al maig de 2024. La seua oficina no es troba a la seu central del banc, ni tan sols al mateix país. I no és una excepció: cada vegada més multinacionals espanyoles aposten per equips directius amb membres repartits per diferents continents.
Una empresa pot prendre decisions encertades quan el seu equip de lideratge està separat per milers de quilòmetres? Aquesta és la pregunta que guia la recerca que estem desenvolupant en la Universitat de València. I la resposta, lluny de ser un simple “sí”, revela una transformació profunda en la manera de dirigir empreses globals.
Del despatx a la xarxa: una nova arquitectura del poder
Durant dècades, el lideratge corporatiu ha estat lligat a la presa de decisions centralitzada, llargues jornades en oficines executives i una presència constant a la seu de l'empresa. Ara bé, el panorama ha canviat dràsticament. Les organitzacions avui dia operen en un entorn de creixent complexitat, marcat per una nova era geopolítica, per la globalització, la transformació digital i noves expectatives per part dels empleats.
Quan parlem de dispersió geogràfica de l'equip directiu, no ens referim simplement al teletreball ocasional ni a reunions per Zoom o per Teams. Parlem d'estructures permanents en què els membres de l'alta direcció, els qui defineixen l'estratègia i prenen les decisions clau, es troben físicament situats en diferents ciutats, regions o països. No és que viatgen molt: és que els seus despatxos estan lluny els uns dels altres.
Aquesta configuració organitzativa és més i més freqüent en empreses que tenen múltiples filials i fan operacions en diversos mercats. Tenir líders repartits geogràficament els permet guanyar sensibilitat cultural, disposar d'informació de primera mà sobre els mercats i posseir més agilitat per a prendre decisions emmarcades en el context adequat. En compte de centralitzar el poder en una única seu, el distribueixen estratègicament a través d'una xarxa global interconnectada. Encara que pot semblar un desavantatge, la dispersió geogràfica pot convertir-se en un avantatge estratègic.
Més innovació, més diversitat: el que revela la recerca
Per entendre millor aquesta tendència, hem dut a terme un estudi empíric que analitza la ubicació dels membres de l'equip de l'alta direcció de les multinacionals espanyoles més grans. La recerca ha revelat que més del 50% d'aquestes empreses ja compten amb equips directius geogràficament dispersos, fet que indica que no es tracta d'una cosa excepcional, sinó d'una pràctica cada vegada més estesa entre les organitzacions més internacionalitzades.
Però el més interessant no és quantes ho fan, sinó què tenen en comú aquestes empreses:
• Destaquen per la seua forta orientació a la innovació, registren més quantitat de patents i aposten per la recerca i el desenvolupament.
• Tenen més presència internacional, operen en més països i gestionen més filials.
• Compten amb equips d'alta direcció més diversos en termes de nacionalitats, i estan compostos per un major nombre de membres.
Tot això suggereix que la dispersió és més que la conseqüència d'operar en molts mercats: és una estratègia deliberada per a gestionar la complexitat i generar valor des de múltiples punts del mapa mundial.
Des d'aquesta perspectiva, la distància física pot afavorir que es prenguen decisions més contextualitzades, amb més capacitat d'adaptació i amb una visió global que no s'aconsegueix només des de la casa matriu.
La paradoxa de la distància: més lluny, més prop
Dispersar l'equip directiu no sols implica superar les barreres logístiques de coordinar zones horàries distintes. Representa un canvi més profund: reformular-se com es prenen les decisions, com es construeix la confiança i què significa liderar quan les decisions clau ja no es prenen exclusivament des de la seu central. És lògic pensar que les organitzacions amb equips d'alta direcció dispersos tendeixen a operar amb estructures més horitzontals fomentant una comunicació més constant i promovent una cultura més oberta a la col·laboració.
Aquest model transforma la idea tradicional de control. L'autoritat ja no es concentra en un únic lloc, sinó que es reparteix geogràficament i multiplica així els punts d'observació. Més enllà de perdre cohesió, moltes multinacionals troben en aquesta arquitectura distribuïda un avantatge per a adaptar-se amb rapidesa i sensibilitat a contextos diversos.
Què va primer: l'expansió o la dispersió?
Resta una qüestió clau per resoldre: les empreses dispersen el seu lideratge perquè ja tenen una empremta internacional consolidada o ho fan precisament per construir-la?
És el clàssic dilema de l'ou o la gallina. És a dir, ens trobem davant una conseqüència natural de l'expansió global o davant una estratègia per a impulsar-la? La realitat apunta a una relació circular. Com més es dispersa l'equip directiu, més capacitat té l'empresa per a adaptar-se a mercats diversos i expandir-se amb agilitat. I, a mesura que creix, més sentit cobra continuar dispersant el lideratge. Entendre bé aquest vincle i saber quan fer el primer pas pot marcar la diferència entre liderar la transformació o quedar-se ancorat en models del passat.
La dispersió geogràfica de l'equip directiu no és una moda ni una conseqüència inevitable de la globalització. És una decisió estratègica que redefineix el centre de gravetat de les organitzacions. I, com a mostra la meua recerca, pot ser una poderosa palanca per a innovar, créixer i liderar sense fronteres.
Article guanyador deI I Premi de Comunicació Científica de la Universitat de València en la modalitat de Ciències Socials.
Isabel Gausi Carot, Adjunct professor, Universitat de València
Aquest article es publicà originalment en The Conversation. Llegiu l'original.
