El passat 10 de març, en el Saló de Graus de la Facultat d’Economia, es va procedir al lliurament dels premis amb els quals des de la Comissió d'Igualtat, amb l'objectiu principal de fer efectiu el dret d'igualtat de tracte i d'oportunitats entre home i dones, es promociona la participació i implicació de tots els col·lectius universitaris en l'acte institucional del Dia Internacional de la Dona.
El X Premi d'Igualtat JJ Ponce, “Una imatge per la Igualtat”, d'acord amb les bases publicades i vista la proposta del jurat, es va concedir a les següents propostes:
- Primer premi: “Poder fer un treball no és qüestió de cromosomes”, per Ester Vela
- Segon premi: “This image is a representation of the equality of women and men in study and work field”, per Kateryna Ivlieva
- Tercer premi: “Igualtat salarial: una necessitat, un dret fonamental”, per Alicia Rius
- Accesit: “Ombres en la cuina”, per Sergio París
- Accesit: “El vóley platja també és de xiques”, per Marina Puchalt
Conforme anaven rebent el premi, els autors i autores de les fotografies premiades van tindre ocasió d'explicar el perquè dels significatius lemes amb els quals les havien titulades.
Per part seua, la resolució del jurat per al V Concurs de Publicacions de Gènere va ser concedir el premi a l'article:
“Gender gaps in wages and mortality rates during industrialization: The case of Alcoi, Spain, 1860-1914”
per Pilar Beneito López (Universitat de València) i José Joaquín García Gómez (Universitat d'Almeria).
La professora Pilar Beneito, després de la recepció del premi, va fer una breu dissertació sobre l'objectiu i resultats d'aquest original treball de recerca amb el qual els coautors han buscat donar resposta a la pregunta: Quin paper van jugar les dones durant la industrialització?
La Revolució Industrial va suposar un punt de ruptura històric en la vida laboral de les dones. El pas del treball des de l'agricultura a les fàbriques va obrir noves oportunitats de treball, i va convertir a les dones en mà d'obra molt apreciada per la seua destresa per a moltes tasques fabrils, especialment en un sector clau de la industrialització, el tèxtil. No obstant això, les conseqüències que aquest canvi va tindre per a la vida de les dones han sigut, i continuen sent, molt discutides. Així, des d'una visió optimista, es considera que el treball de les dones va augmentar els seus salaris, la seua contribució a l'ingrés familiar i el seu reconeixement social dins i fora de la família. D'altra banda, des d'una visió més pessimista, s'argumenta que les males condicions de vida i de treball van deteriorar considerablement el seu benestar.
Remarcava la professora Beneito que les interpretacions d'aquest període clau de la història valenciana, i espanyola en general, s'han basat en gran manera en l'anàlisi del treball dels homes. En el seu article s'ofereixen evidències dels efectes de la participació de la dona en el procés d'industrialització que va tindre lloc a Alcoi, Espanya, durant el període 1860-1914. Utilitzant dades extretes de fonts històriques, l'estudi analitza les taxes de participació laboral i les sèries salarials de dones i homes en la indústria tèxtil i altres tres sectors d'activitat (educació, salut i serveis de baixa qualificació). Després, el document connecta les bretxes salarials de gènere amb els indicadors d'esperança de vida. Els resultats suggereixen que la contribució de les dones als ingressos de la llar podria haver afavorit l'avantatge de l'esperança de vida de les dones, un efecte que sembla haver-se canalitzat a través d'una reducció en les taxes de mortalitat relativa de xiquetes i bebés, a costa d'una major taxa de mortalitat de les dones en edat de treballar.
L'article complet, publicat en Feminist Economics (Volume 28, 2022) pot consultar-se ací
L'acte va finalitzar amb la tradicional foto de grup.
