Si les Falles de 2020 van ser les No-Falles, les de 2021 van ser les de setembre i les de 2022 les de la precaució, aquestes Falles 2023 seran les de la recuperació i les de l'estudi de l'impacte econòmic. De sobres és conegut el valor de la festa valenciana en termes culturals i socials, però encara hi ha qui pensa que en les falles “es crema els diners”, quan el que ocorre, com en qualsevol esdeveniment turístic que involucra a milers de persona, és que cada euro que s'inverteix es multiplica i fa créixer la riquesa i l'ocupació en el territori.

L'Ajuntament de València ha decidit confiar l'estudi a la Universitat de València. En la seua decisió no sols ha tingut en consideració la solvència d'aquesta institució acadèmica, sinó també l'existència d'un nodrit equip d'investigadors d'economia amb llarga experiència en aquesta mena d'estudis. El catedràtic de Fonaments d'Anàlisi Econòmica i investigador el Ivie, José Manuel Pastor, acompanyat dels professors del departament de Direcció d'Empreses Juan Francisco Martínez i Manuela Pardo, tots de la Facultat d’Economia, seran els responsables de l'estudi. L'estudi compta amb la col·laboració de l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (Ivie).
Es tracta de recopilar les despeses en els quals incorren els principals agents de la festa fallera i aplicar rigorosos mètodes d'anàlisis que portaran a quantificar el valor econòmic de la festa i el seu impacte en el PIB i l'ús de la Comunitat Valenciana.

Les comissions falleres són un dels principals agents de despesa, invertint des de la pròpia falla, la pirotècnia, en la contractació de bandes de música, fins a tot el desplegament d'actes, menjars, transport o animació. També els seus integrants, els fallers i falleres, incorren en despeses d'indumentària, perruqueria, transport… Finalment, gasten tots aquells que gaudeixen de la festa, bé siga en la seua condició de valencians o turistes, prenent xocolate amb bunyols o comprant petards.

Per a aconseguir les dades necessàries, les comissions rebran un ampli qüestionari que podran emplenar en línia al tancament de l'exercici faller. Els fallers i falleres, per part seua, disposaran així mateix d'una enquesta en línia que els arribarà per email o whatsapp, mentre que un exèrcit d'enquestadors, gràcies a la participació de la Fundació Visit València, estaran desplegats per la ciutat durant els dies clau per a preguntar a excursionistes, turistes i residents no fallers quant gasten i en què. També se sol·licitarà a les administracions públiques i algunes empreses privades que identifiquen les despeses que incorren pel desenvolupament de la festa.

Els estudis d'impacte econòmic són habituals en l'anàlisi d'esdeveniments turístics de masses. El Festival de cinema de Valladolid, les festes del Pilar de Saragossa, la Setmana Santa en les principals capitals d'Andalusia, la Fira d'Abril de Sevilla o, si ens cenyim a València, la marató, la Copa Davis o la Ciutat de les Ciències, tots ells disposen d'estudis d'impacte econòmic. Ha arribat el moment que les Falles tinguen també el seu i puguen demostrar davant tota la societat la seua destacada contribució a l'economia valenciana.

La Interagrupación de Falles va realitzar en 2008 un estudi, que ja xifrava en uns 700 milions la despesa vinculada a la festa, però en aquest treball no es considerava l'impacte indirecte ni l'induït, ni la despesa d'altres agents no vinculats directament a la festa. L'àrea econòmica de l'Ajuntament de València porta anys perseguint poder realitzar aquest necessari estudi d'impacte, des que l'actual Vicealcaldessa Sandra Gómez ocupava la regidoria de Desenvolupament econòmic, passant pels temps en què Pilar Bernabé, hui Delegada del Govern, assumia aquest lloc, fins que l'actual regidor d'Hisenda, Borja Sanjuan, ha culminat aquest encàrrec, que es materialitzarà a través de la Càtedra de Model Econòmic Sostenible de València i Entorn que l'ajuntament té a la Universitat de València.

Amb l'actual estudi d'impacte econòmic podrà mesurar-se la repercussió i els beneficis d'organització de les falles en si mateixes i com a catalitzador del turisme, a través del seu impacte en producció i ocupació. Aquestes dades permetran justificar les decisions d'inversió pública i privada enfront de la societat i davant les Administracions Públiques, així com millorar la reputació i el reconeixement social de la festa no sols com a patrimoni cultural sinó com a dinamitzador econòmic de la ciutat.

L'engranatge investigador està llest, ara queda en mans de la participació de tots, comissions, fallers, administracions, empreses, residents i turistes, l'aconseguir unes dades de qualitat que permeten una anàlisi rigorosa i fiable i que demostren definitivament que la nostra festa, a més de ser un indubtable patrimoni cultural immaterial de la humanitat, té una significativa rellevància per a l'economia de la Comunitat Valenciana.