Una investigació liderada pel grup Paràsits i Salut de la Universitat de València ha trobat per primera vegada a Europa continental el nematode (cuc) Angiostrongylus cantonensis, un paràsit zoonòtic (capaç de ser transmès a l’ésser humà) present a les artèries pulmonars de les rates i que és l’agent causal més comú a l’ésser humà de la meningitis eosinofílica (ME). Aquesta malaltia provoca una inflamació de la membrana que cobreix el cervell i pot causar atacs, lesions cerebrals i trastorns visuals, entre d’altres símptomes.
El treball, dirigit per la catedràtica María Teresa Galán Puchades i en què també participen el Laboratori de Parasitologia Bioquímica i Molecular de l’Institut de Biotecnologia de la Universitat de Granada, ha estat publicat en la revista Emerging Infectious Diseases i ha localitzat el paràsit en dos espècies de rates de la ciutat de València.
“Fins ara, el nematode havia estat detectat només a nivell insular a Europa (en rates de Tenerife i en eriçons de Mallorca). Tant la globalització com el canvi climàtic afavoreixen l’expansió d’aquest paràsit zoonòtic d’origen asiàtic”, destaca Galán Puchades, que afegeix que la troballa del cuc es dóna tant als nuclis urbans com als periurbans (zona d’horta). És la primera vegada que s’estudien els paràsits zoonòtics en les rates de la ciutat de València.
El grup de recerca Paràsits i Salut, del Departament de Farmàcia i Tecnologia Farmacèutica, i Parasitologia de la Facultat de Farmàcia, treballa en col·laboració amb el Servei de Sanitat de l’Ajuntament de València i l’empresa Laboratorios Lokímica –responsable del control de plagues–, en un estudi parasitològic dels rosegadors a València. El descobriment, de repercussió important en Salut Pública, del nematode s’ha donat tant en rates de claveguera (Rattus norvegicus) com en la rata negra (Rattus rattus).
La transmissió zoonòtica d’Angiostrongylus cantonensis als humans és alimentària per la ingestió, tant de caragols parasitats crus o poc cuinats, com per verdures que es consumeixen crues en amanides (encisam, col o raves) contaminades amb la bava del cargol amb la larva infectiva.
Fins ara, els casos humans d’ME detectats a Europa són importats de països endèmics. Amb aquesta troballa, a més de prendre les mesures profilàctiques idònies per evitar la infecció, A. cantonensis s’ha d’incloure en el diagnòstic diferencial en pacients amb símptomes clínics compatibles amb la infecció parasitària, com ara cefalea intensa, torticoli, nàusees, vòmits, parestèsia i/ o encefalitis eosinofílica, amb o sense historial de viatges a altres països endèmics.
Els resultats d’aquesta investigació han estat tramesos a la Conselleria de Sanitat de la Generalitat Valenciana. A més, l’Ajuntament de València i la Universitat de València han establert un conveni de col·laboració sobre aquesta matèria en el marc del concepte “Una sola Salut” (OneHealth), per estudiar els paràsits de rates amb potencial de transmissió zoonòtica i la possibilitat futura de determinar resistències als raticides utilitzats en els dos tipus de rates en què s’ha trobat el nematode.
Per part de la Universitat de València, en aquesta investigació han participat, a més, Maria Teresa Galán Puchades, Sandra Sáez Durán, Rubén Bueno Marí i Màrius V. Fuentes.
Article:
Galán-Puchades M., Gómez-Samblás M., Osuna A., et al. Autochthonous Angiostrongylus cantonensis Lungworms in Urban Rats, Valencia, Spain, 2021. Emerging Infectious Diseases. 2022;28(12):2564-2567. doi:10.3201/eid2812.220418
Enllaç article: https://wwwnc.cdc.gov/eid/article/28/12/22-0418_article
