El professor Nel·lo Pellisser subratlla que l’assagista va posar en qüestió la construcció del nou l’Estat democràtic sobre bases franquistes
El professor de Comunicació Audiovisual Nel·lo Pellisser, autor de l’article “Ironia, sarcasme i altres recursos en l’expressió periodística de Joan Fuster. El cas de les ‘Notes d’un desficiós’ (1979-1984)”, destaca que, en aquests textos, l’assagista ja plantejava una crítica al voltant de la construcció de l’estat democràtic a la Transició. L’escriptor valencià criticà la manera en què es van formular les noves institucions espanyoles i les autonomies, pel que plantejà una reforma més a fons, nomenant el procés que es va dur a terme com “franquisteria blava”.
Pellisser és responsable del pròleg i, conjuntament amb Francesc Pérez Moragón, de les notes i l’edició de “Notes d’un desficiós” (2017), que recull les col·laboracions que Fuster va publicar entre 1979 i 1984 a la revista ‘Qué y Dónde’. Uns assajos que el mateix Fuster denominà “textos d’anar per casa”, pel fet que eren curts i tractaven temes quotidians. La particularitat d’aquestes col·laboracions periodístiques, sosté el professor de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació, resideix en que, en aquest cas, no es tracta d’un diari generalista, sinó d’una guia d’espectacles de València i les comarques més pròximes.
La publicació ‘Qué y Dónde’, dedicada a cinema, llibres, música i actualitat, s’adreçava a un públic majoritàriament jove i urbà, format en gran part per universitaris i professionals. D’ací els textos breus, directes i sarcàstics, per cridar l’atenció, provocant la reflexió de lectores i lectors, i amb una selecció temàtica adaptada a aquests perfils. Entre altres, aborda assumptes com les transformacions socials, tant els més transcendents com els més anecdòtics, escriu dels grans noms de la cultura, del cinema, de la literatura i de la música. També de política, en els anys de la Transició.
Fuster atén dues perspectives: una més global, amb la gestació i aprovació de la Constitució del 1978, i una altra centrada en la “qüestió nacional”, dos temes interconnectats. En les col·laboracions de ‘Qué y Dónde’ se centra majoritàriament en aquesta última, per l’abast i l’àmbit d’influència de la publicació, assenyala Pellisser. Són als anys del Consell del País Valencià, del consell preautonòmic, dels treballs previs i posteriors a l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia del 1982 i del debat pels símbols i la denominació de la llengua i el territori. També de la denominada “Batalla de València”.
Amb aquests textos Fuster tornà a col·laborar a la premsa valenciana de manera regular, després que deixara de fer-ho en 1963, arran de la polèmica generada per l’aparició el 1962 de ‘El País Valenciano’ i de ‘Nosaltres, els valencians’. Fuster va ser objecte d’una campanya de desqualificació relacionada amb la premsa de partit davant els dos sectors de la literatura catalana que s’havien configurat al País Valencià. A partir d’aquest moment, Pellisser observa un canvi en l’estil periodístic de l’escriptor originari de Sueca: primerament, crític amb els canvis que es duen a terme a València, i després més irònic, al veure que les seues expectatives no es compleixen.
La transcendència de Fuster es troba en la pretensió que té de tornar a tractar temes ja plantejats, sobretot de caràcter polític. “Allò meditat és tornar sobre allò premeditat”, afegeix Pellisser. “Està clar que vol donar-li un cop al públic, per dir-li sobre què ha de pensar, però no què ha de pensar”, destaca Pellisser.
Article escrit per Maria Ferradas Calzada, alumna de 2n curs del grau de Periodisme
Accés a l’article “Ironia, sarcasme i altres recursos en l’expressió periodística de Joan Fuster. El cas de les ‘Notes d’un desficiós’ (1979-1984)”, publicat a la revista Cultura, Lenguaje y representación.
