Logo de la Universitat de València Logo Facultat de Geografia i Història Logo del portal

Analitzen els efectes de les pandèmies en els espais públics en el Renaixement i en l’actualitat

  • Unitat de Cultura Científica i de la Innovació
  • 25 de juny de 2020
 

La Universitat de València forma part del projecte Public Renaissance: Urban cultures of public space between Early Modern Europe and the Present (PCI2019-103749) que estudia les cultures urbanes de l’espai públic a l’Europa del segle XVI. El catedràtic d'Història Moderna, Pablo Pérez, explica els aspectes més destacats de les pandèmies al passat, en especial la viscuda a València amb les Germanies al 1519.

En el projecte s’investiguen els usos polítics, socials i culturals de l’espai públic en ciutats com Exeter, Hamburg, Deventer, Trento i València, on relacionen la investigació històrica amb la connexió entre moviments socials i espai públic.

L’equip està integrat per Mónica Bolufer Peruga, Pablo Pérez García, Juan Francisco Pardo Molero, Jorge A. Catalá Sanz, Daniel Muñoz Navarro i Blanca Llanes Parra de la Universitat de València, i Juan Gomis Coloma de la Universitat Catòlica de València.

Com analitza Pablo Pérez, a la València moderna es pren com a punt de partida la revolta agermanada de 1519 a 1523, 'que va tindre com un dels  seus orígens, entre altres moltes circumstàncies, un brot de pesta, convertint-se en un dels detonants de la revolta popular'.

'Davant la fugida de la ciutat de les autoritats locals i de bona part de l'elit social, el control de la ciutat va quedar en mans d'organitzacions com els gremis que exigiren reformes socials, polítiques i institucionals', afegeix el professor de la Facultat de Geografia i Història.

En aquest brot de pesta, puntualitza Pérez, i amb el record de l'anterior que va tindre lloc al 1508, dos terceres parts de la població de València fugiren mentre que els malalts varen ser atesos a una alqueria localitzada al poble de Museros i no en l'Hospital General de València de recent creació.

A la València d'aquells dies, “posem el focus en les interaccions i tensions de la vida de carrer com succeïa amb la venda d’impresos populars, la violència urbana, l’assistència a execucions públiques o el mercat i els esforços de les autoritats eclesiàstiques i civils per controlar i moralitzar aquestes activitats a través de la prohibició, la regulació i la predicació”, apunta la investigadora Mónica Bolufer.

Per a potenciar la divulgació i connectar amb les preocupacions de la societat de hui, el projecte acaba de publicar un vídeo que aborda des de múltiples punts de vista els efectes de les pandèmies sobre l’espai públic de les ciutats del Renaixement, i en què traça similituds i contrastos amb la situació actual. “Es pretén contribuir així a la reflexió sobre la complexa interacció entre ciutadania, vida urbana i espai públic. Nosaltres com a historiadors no podem predir el que ocorrerà després de la crisi de COVID-19, però el que és clar és que així com en els casos de la plaga a València de 1519 i altres pandèmies que va haver-hi en segles passats, aquests brots poden tindre un efecte significatiu a nivell polític, econòmic i social” afirma Gomis Coloma en el vídeo difós en YouTube.

El projecte ha sigut finançat per la xarxa Humanities European Research Area, integrada per diverses entitats europees, entre elles l’Agència Espanyola d’Investigació del Ministeri de Ciència i Innovació.

 

Vídeo impacte de les pandèmies: https://go.uv.es/rP3ugmR

Web del projecte: www.hiddencities.eu