Logo de la Universitat de València Logo Institut Interuniversitari López Piñero Logo del portal

.

Institut Interuniversitari López Piñero. Palau de Cerveró

.

Col·lecció cientificomèdica permanent en el Palau Cerveró

.

Dibuix de S. Ramón y Cajal

.

Biblioteca Historicomèdica "Vicent Peset Llorca"

.

Professors de la Facultat de Medicina de València (1922)

.

Cal·ligrafies de la malaltia

Presentació del catàleg de l'exposició sobre l'Institut d'Estudis Valencians

Intervenen: Antonio Ariño, vicerector de Cultura i Igualtat; Ramón Ferrer, president de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua; Francesc Pérez Moragón, un dels comissaris de l'exposició; així com els investigadors i professors que han participat en l'elaboració del catàleg

La publicació ha sigut el fruit del treball conjunt entre l’IHMC López Piñero, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i el grup d’investigació Sanitat-Història-Societat (Health in Society).

Catàleg IEV

Ciència i Cultura en la Guerra. L’Institut d’Estudis Valencians 1937-1938 és un projecte que té com a objectiu recuperar la contribució i significat d'aquesta institució, que va constituir una de les iniciatives més ambicioses per a la reorganització i l'impuls de la ciència, la llengua, l'economia i història valencianes. El catàleg revisa diversos aspectes de la trajectòria d'un organisme creat enmig de la Guerra Civil, en condicions extremes, però que va apostar per la modernitat dins del context de les institucions acadèmiques. L'institut constava de quatre seccions: 1.Històrico-arqueològica, 2.Filològica, 3.Ciències i 4.Estudis Econòmics. Dins d'aqueixa estructura s'han desenvolupat els capítols del present catàleg.

D'aquesta forma, la publicació està organitzada en nou apartats que componen els textos de Francesc Pérez Moragón, que inicia el catàleg amb una aproximació general a la constitució de l'Institut d'Estudis Valencians. L'anàlisi continua amb els estudis d'Albert Girona que exposa l'apartat El context històric de creació de l'Institut d'Estudis Valencians. La figura de Francesc Bosch i Morata s'analitza a través de Miquel Notari Ibanyes en Francesc Bosch Morata: L'Institut d'Estudis Valencians i el valencianisme polític. Per la seua banda, l'estudi i promoció de la història, la cultura i la llengua valenciana, i la corresponent redacció d'una ortografia, queda establida a través del text d'Emili Casanova Herrero titulat La secció Filològica de l'Institut d'Estudis Valencians. Les actes de l'Institut són analitzades per Alfons Vila Moreno, així com el capítol La secció Històrico-arqueólogica, que s'exposa de la mà de Joaquim Juan Cabanilles. Així mateix, els investigadors de l’IHMC López Piñero Josep Lluís Barona i Ximo Guillem són els encarregats de revisar La secció de Ciències i la Promoció de l'activitat científica. Salvador Almenar Palau analitza en el seu capítol La secció d'Estudis Econòmics: precedents, membres i activitats. I finalment, Romà Seguí Francés tanca la revisió d'aquest institut amb el text La Biblioteca del País Valencià: el primer projecte de Biblioteca Nacional Valenciana. El catàleg completa el seu estudi amb el contingut de les actes de l'Institut d'Estudis Valencians.