El passat 1 de març, en la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València, es va inaugurar el cicle de seminaris La meravella que vingué d'Orient: les espècies en la perfumeria, la medicina i la cuina a través de la història, vinculat amb l'exposició temporal del Palau de Cerveró titulada Espècies: L'univers del gust.

Un racó de l'exposició Espècies: l'univers del gust.

Aquest cicle està organitzat per Carmel Ferragud (Institut Interuniversitari López Piñero (IILP- UV)) i Juan Vicente García Marsilla (Departament d’Història Medieval i Ciències i Tècniques Històriques de Facultat de Geografia i Història de la UV), com a fruit de la col·laboració entre l´IILP i la Facultat i amb la finalitat de complementar el material que ofereix l'exposició temporal.  Ferragud i García Marsilla, han preparat dues sessions dedicades a les  espècies en la qual diversos experts en Història exposen algunes de les seues investigacions entorn del tema. El dimecres 01 de març va ser el torn dels professors Giuseppe Squillace i Frederic Aparisi que van mostrar no sols els seus coneixements, també mostres de perfums i receptes gastronòmiques medievals com el vi piment. Aquest detall va permetre als assistents experimentar amb els cinc sentits.

Giuseppe Squillace és especialista en Història Antiga i professor de la Universitat de Calàbria. Squillace va iniciar la seua ponència reivindicant un dels sentits oblidats: “la nostra societat és la societat de la vista. Però l'olfacte és el sentit de la memòria, la part primitiva que ens vincula amb la nostra pròpia història: la nostra casa té una olor, la nostra roba també”. Després d'aquestes paraules, el professor va desgranar l'al·lusió a l'olfacte en els textos Antics per a després centrar-se en el nucli principal de la seua intervenció: l'elaboració dels perfums en l'Edat Antiga. La seua exposició va abordar la temàtica des de diferents perspectives: des de les dificultats tècniques en l'elaboració d'un perfum (les combinacions dels olis amb les espècies i la naturalesa canviant d'aquests preparats) fins als diferents oficis vinculats a aquest quefer (a vegades l'artesà i el venedor no eren la mateixa persona). També va esmentar la dificultat per a trobar noms propis de perfumers en els textos antics, explicant el segûent exemple: “Athenogenes, l'Egipci és un cas molt interessant. Trobem el seu nom perquè se l'acusa d'estafa per vendre un negoci amb deutes. També és interessant perquè és un perfumer de tercera generació. Aquesta última dada mostra que, pese al discurs de figures com Sòcrates, que no aprovava l'ús de perfums en l'època; el negoci funcionava”. Va finalitzar la seua intervenció esmentant el De odoribus de Teofrasto i com aquest text i les seues directrius han sigut interioritzades inconscientment pels perfumers actuals.

El pebre negre, d'article de luxe medieval a element universal en els nostres rebostos.

La segona meitat del seminari va ser a càrrec de Frederic Aparisi, professor ajudant doctor del Departament d'Història Medieval i Ciència i Tècniques Historiogràfiques de la Universitat de València. Aparisi va dedicar una part important de la seua intervenció a enumerar algunes de les espècies més usades en l'Edat mitjana, algunes de les quals ens acompanyen fins l´actualitat. També va problematitzar una sèrie de mites sobre aquest període històric: “en l'Edat Mitjana les espècies no s'usaven per a tapar el sabor del peix i la carn en mal estat. Algú que podia permetre's la compra d'espècies, podia permetre's la compra d'aquests aliments en bones condicions”. Mentre els assistents al seminari oloraven i provaven algunes mostres de grans del paradís o galanga, Aparisi explicava les distincions socials en el consum d'algunes espècies (el pebre negre, tan estesa en la nostra cultura, era un luxe en el segle XI). També va mostrar com en els punts de venda d'espècies no es distingien les d'ús culinari d'aquelles que s'usaven amb finalitats curatius. D'aquesta manera, el mateix comerciant podia vendre nou moscada i sang de drag (una resina que s'usava en ungüents). Però el més sorprenent va resultar ser l'origen animal d'algunes espècies: “La secreció de castor, per exemple, actuava com a substitutiu de la vainilla. Totes les espècies d'origen animal van jugar un paper fonamental per a afegir propietats als aliments i als remeis curatius”. Per a tancar la seua intervenció, Aparisi va voler remarcar una idea poc interioritzada en l'imaginari popular:

“en l'Edat Mitjana existia una coexistència entre cultures que després va desaparèixer i amb ella la immensa varietat d'espècies a disposició”.

La trobada, amb accents i enfocaments tan diversos com l'objecte d'estudi, va finalitzar amb un debat sobre els intents actuals de replicar algunes d'aquestes receptes antigues. Squillace va assenyalar la impossibilitat d'una rèplica exacta per la falta de dades quantificables en els textos. Aparisi va ampliar aquesta idea des de la perspectiva de la cuina medieval: “algunes receptes donaven llibertat d'interpretació als seus lectors. No existia una única recepta de vi piment” i va afegir “no obstant això, han existit intents de comercialització de les receptes antigues. Ací és on els historiadors juguem un paper. Per a qüestionar aquestes propostes amb finalitats lucratius i aportar una major perspectiva històrica”.

La següent cita amb aquest cicle tindrà lloc el dimecres 8 de març al Palau de Cerveró, seu de l'Institut López Piñero-UV.

Marina Piedrahita, Estudiant en pràctiques del Màster Universitari en Història de la Ciència i Comunicació Científica a l’IILP-UV.