IX MATINAL D'HISTÒRIA I ENSENYAMENT DE LES CIÈNCIES
TEMA: "CIÈNCIA I CINEMA". 24-25 febrer 2023. Palau Cerveró. Institut Interuniversitari López Piñero.
Cinema i l’ensenyament de les ciències
El cinema és una tecnologia creada a les darreries del segle XIX que permet produir i circular sabers relacionats amb la ciència, la tecnologia i la medicina. Converteix la producció de coneixement en un activitat grupal en la qual participen personal científic, cineastes i públic en general, dins d'un procés complex en el qual productors, texts, imatges i receptors cooperen en una empresa col·lectiva de creació de sabers. Des dels primers temps del cinema, aquest tret ha estat fonamental en els debats sobre el valor epistèmic i didàctic de les produccions cinematogràfiques.
Avui coneixem molt bé la forta connexió entre la primera cinematografia i les recerques científiques durant el transició del segle XIX al XX. Durant la primera meitat del segle XX, la realització de pel·lícules va passar de ser una tecnologia al servei de la ciència a ser un soci igualitari, que permetia reflexionar sobre la ciència i el seu paper social. En aquesta evolució van ser decisius els canvis en les tecnologies materials i el procés de producció cinematogràfic. Les pel·lícules són productes híbrids i la seua natura està condicionada tant per la seua temàtica com per les formes emprades. Els productes cinematogràfics relacionats amb la ciència són molt variats i funcionen segons regles i convencions de vegades definides fora de l'espai cultural de la ciència, dins d'entorns professionals peculiars que mantenen activament la seua autonomia i identitat per tal de definir formes i continguts que poden entrar en contradicció amb les expectatives de les comunitats científiques.
Aquesta diversitat de situacions, tant al llarg de la història del segle XX com en la actualitat, crea un ventall ampli de relacions entre ciència i cine amb una diversitat de gèneres, continguts, productors i públics destinataris. Incloguem així els audiovisuals d’investigació pensats per a l’experimentació o la presentació de resultats dins la comunitat científica. També els documentals de divulgació que poden estar connectats amb campanyes d’extensió agrícola o de formació sanitària o dirigits al gran públic dins de programes de televisió. Aquest darrer grup està connectat amb la gran varietat de materials audiovisuals educatius pensats per a ser emprats en aules o museus i que actualment poden ser produïts per part del professorat o alumnat dins de projectes didàctics. I, sense exhaurir totes les possibilitats, també cal considerar la gran quantitat d’aspectes científics i tecnològiques dins de les sèries de televisió o del cinema de ficció, particularment dins de gèneres definits com la ciència-ficció.
Tota aquesta varietat de materials són objectes d’estudi amb un interès creixent tant entre especialistes d'història de la ciència i d'història del cinema com per part de les persones que investiguen en didàctica de les ciències o exploren noves formes d’ensenyament de les ciències amb les possibilitats obertes per les noves tecnologies audiovisuals del segle XXI, quan la possibilitat de fer servir o crear vídeos en contextos didàctics ha augmentat de forma exponencial durant les darreres dècades. Aquesta matinal està destinada a pensar de forma col·lectiva aquestes qüestions amb la participació de professorat de ciències de diferents nivells educatius i persones que investiguen dins de l’àrea de la història, la comunicació o la didàctica de les ciències.
Dissabte 25 de febrer 2023
Julen Ibarburu. Investigador posdoctoral del programa Margarita Salas, Universidad de Granada. Títol: “Ciencia y Cine”
Resumen: A lo largo de este seminario exploraremos desde una perspectiva histórica la forma en la que el cine ha representado las ciencias y cómo podemos abordar su contenido en las aulas como docentes. En este sentido, partiremos de las ideas de Robert A. Rosenstone reivindicando la necesidad de superar la tradicional búsqueda del gazapo cinematográfico frente al estudio de las películas como fuentes históricas en sí mismas que reflejan los conceptos científicos de su época y sus creadores, cargadas de intencionalidad y supeditadas a las corrientes socioculturales de cada etapa.
