IX MATINAL D'HISTÒRIA I ENSENYAMENT DE LES CIÈNCIES

TEMA: "CIÈNCIA I CINEMA". 24-25 febrer 2023. Palau Cerveró. Institut Interuniversitari López Piñero.

Cinema i l’ensenyament de les ciències

 El cinema és una tecnologia creada a les darreries del segle XIX que permet produir i circular sabers relacionats amb la ciència, la tecnologia i la medicina. Converteix la producció de coneixement en un activitat grupal en la qual participen personal científic, cineastes i públic en general, dins d'un procés complex en el qual productors, texts, imatges i receptors cooperen en una empresa col·lectiva de creació de sabers. Des dels primers temps del cinema, aquest tret ha estat fonamental en els debats sobre el valor epistèmic i didàctic de les produccions cinematogràfiques.

Avui coneixem molt bé la forta connexió entre la primera cinematografia i les recerques científiques durant el transició del segle XIX al XX. Durant la primera meitat del segle XX, la realització de pel·lícules va passar de ser una tecnologia al servei de la ciència a ser un soci igualitari, que permetia reflexionar sobre la ciència i el seu paper social. En aquesta evolució van ser decisius els canvis en les tecnologies materials i el procés de producció cinematogràfic. Les pel·lícules són productes híbrids i la seua natura està condicionada tant per la seua temàtica com per les formes emprades. Els productes cinematogràfics relacionats amb la ciència són molt variats i funcionen segons regles i convencions de vegades definides fora de l'espai cultural de la ciència, dins d'entorns professionals peculiars que mantenen activament la seua autonomia i identitat per tal de definir formes i continguts que poden entrar en contradicció amb les expectatives de les comunitats científiques.

Aquesta diversitat de situacions, tant al llarg de la història del segle XX com en la actualitat, crea un ventall ampli de relacions entre ciència i cine amb una diversitat de gèneres, continguts, productors i públics destinataris. Incloguem així els audiovisuals d’investigació pensats per a l’experimentació o la presentació de resultats dins la comunitat científica. També els documentals de divulgació que poden estar connectats amb campanyes d’extensió agrícola o de formació sanitària o dirigits al gran públic dins de programes de televisió. Aquest darrer grup està connectat amb la gran varietat de materials audiovisuals educatius pensats per a ser emprats en aules o museus i que actualment poden ser produïts per part del professorat o alumnat dins de projectes didàctics. I, sense exhaurir totes les possibilitats, també cal considerar la gran quantitat d’aspectes científics i tecnològiques dins de les sèries de televisió o del cinema de ficció, particularment dins de gèneres definits com la ciència-ficció.

Tota aquesta varietat de materials són objectes d’estudi amb un interès creixent tant entre especialistes d'història de la ciència i d'història del cinema com per part de les persones que investiguen en didàctica de les ciències o exploren noves formes d’ensenyament de les ciències amb les possibilitats obertes per les noves tecnologies audiovisuals del segle XXI, quan la possibilitat de fer servir o crear vídeos en contextos didàctics ha augmentat de forma exponencial durant les darreres dècades. Aquesta matinal està destinada a pensar de forma col·lectiva aquestes qüestions amb la participació de professorat de ciències de diferents nivells educatius i persones que investiguen dins de l’àrea de la història, la comunicació o la didàctica de les ciències.

PROGRAMA

Divendres 24 de febrer de 17:00 a 20:00

Introducció general.

Bienvenido León. Professor de periodisme científic i produccions audiovisuals, Universitat de Navarra. Títol: “Los documentales científicos. Historia y presente”

Desde sus orígenes, el cine fue una herramienta de apoyo a la investigación científica y la docencia. Por una parte, permitía estudiar fenómenos difíciles de observar a simple vista y, por otra, ayudaba a mostrar experiencias inaccesibles de otro modo. Además, los productores buscaron en la ciencia contenidos con los que interesar al público, y a principios del siglo XX llegan a las pantallas algunas películas sobre ciencia con propósito claramente divulgativo.

A partir de aquel momento, poco a poco, se fue consolidando el subgénero del documental científico, avanzando mediante dos grandes engranajes. El primero es la búsqueda de legitimación; es decir, el intento de transmitir la ciencia con rigor, mediante una representación audiovisual que ofrezca una imagen verosímil de la realidad. El segundo engranaje es la búsqueda de audiencias cada vez más numerosas, especialmente a partir de momento en que la televisión se convierte en un medio popular. En ese intento de llegar hasta más espectadores, el documental científico fue utilizando nuevas estrategias, entre las que destaca la de añadir dosis de entretenimiento cada vez mayores y crear géneros híbridos que resulten atractivos para el público.

Pero a finales del siglo XX, la tecnología digital y especialmente internet, crearon un verdadero tsunami que removió los cimientos del documental científico, añadiendo un nuevo engranaje: la participación de la audiencia. En esta era digital aparecen nuevos formatos, a través de los cuales el documental de contenido científico intenta aprovechar las posibilidades que ofrece el nuevo ecosistema comunicativo. También aparecen nuevas estrategias, como la búsqueda de una mayor proximidad con el usuario.

Bienvenido León és catedràtic de Comunicació en la Universitat de Navarra. Ha estat professor visitant a les universitats de North Carolina i Colorado (els EUA), i Otago (N. Zelanda). Actualment és director del Departament de Periodisme i coordinador del Grup de Recerca sobre Comunicació de la Ciència  de la Universitat de Navarra. La seva recerca se centra en la comunicació de la ciència i el medi ambient, especialment en els mitjans audiovisuals. Ha dirigit, entre altres, els projectes de recerca “El vídeo online com a eina per a comunicar la ciència” i “El documental científic a Europa”. Ha publicat més de 100 articles i capítols de llibres en publicacions científiques, i 25 llibres com a autor o editor. També és fundador i director de #LabMeCrazy!, festival de cinema sobre ciència.

DURADA: 140 min