Ponent: Carmel Ferragud (IILP-Universitat de València)
Dilluns 13 de març de 2023 a les 12 hores
Saló d’actes. Palau Cerveró.
Fa prop de vint anys es va decidir posar en marxa un espai a internet que servís alhora d’eina de comunicació, d’informació i de treball. Aquest espai es va batejar amb el nom de Sciència.cat, denominació que apliquem també a la línia de recerca i que es dedica a l’estudi i divulgació del patrimoni cultural català. L’espai Sciència.cat acull actualment l’elaboració d’un corpus digital que constitueix una de les iniciatives més importants en l’explotació i difusió d’aquest patrimoni.
La construcció d’aquest corpus digital s’inscriu en una línia de recerca que se centra en l’estudi de la difusió de la ciència i de la tècnica en llengua catalana entre els segles XIII i XVI en totes les seves manifestacions, si bé amb el temps s’han aglutinat investigadors de l’àrea mediterrània que treballen de forma similar en altres llengües, incloses l’àrab i l’hebreu. És sabut que en l’Europa llatina dels últims segles medievals les llengües vulgars van exercir, paral·lelament a l’ús acadèmic del llatí, un poderós paper de pont cultural i professional que va resultar vital per a extensos sectors extraacadèmics, des de la noblesa i la burgesia emergent fins al món dels oficis. Gràcies a aquest instrument, representatiu de les noves elits de la societat baixmedieval, aquests sectors van tenir l’oportunitat d’accedir al saber com mai abans havia estat possible, i el saber es va difondre en forma de tractats i guies tècniques, a través de la literatura i de les arts plàstiques, amb una penetració social fins llavors inaudita, en la qual cal buscar una part de les raons
Aquesta línia de recerca sobre la «vernacularització» de la ciència i de la tècnica té per objectiu, doncs, la catalogació, l’estudi i l’edició de les obres científiques i tècniques que van circular en llengua catalana —tant en redacció original com en traducció a partir d’altres llengües— durant els últims segles de l’Edat Mitjana i el primer Renaixement (segles XIII-XVI), com també l’acumulació i estudi de la documentació conservada en els arxius d’arreu de la Corona d’Aragó. En aquest context, és de primordial interès l’àrea que va constituir l’autèntic motor del procés, la salut, tant dels éssers humans com dels animals, un caràcter motor palesat no únicament en la medicina i la veterinària sinó també en l’extraordinària difusió d’altres àrees a l’època íntimament relacionades, com l’astrologia, l’alquímia o la màgia. De les diferents disciplines o àrees del saber n’interessa també la difusió i la penetració socials ―la recepció―, manifestades en l’art o la literatura, però també en el lèxic, els costums, etc. Per a l’estudi de tots aquests aspectes és imprescindible una metodologia que tingui en compte un enfocament interdisciplinari (implicant-hi la història, la història de la ciència, la història de la literatura i de la llengua, la lexicografia, etc.) i també l’anàlisi comparada en el marc mediterrani i europeu occidental.
El darrer projecte lligat a Sciència.cat és “Vernacularidades en la ciencia medieval y renacentista: textos, creadores y profesionales” (MCINN-AEI/FEDER PID2021-123419NB-I00). Està dirigit pels IP Lluís Cifuentes i Comamala (UB) i Carmel Ferragud (UV), i format per 4 investigadors més, i un equip de treball composat per 20 membres espanyols, 10 membres de fora i 10 doctorands.
DURADA: 85 min
