Logo de la Universitat de València Logo Institut Interuniversitari López Piñero Logo del portal

Sessió 1: La meravella que vingué d'Orient: les espècies en la perfumeria, la medicina i la cuina a través de la història

 

Organitzadors: Carmel Ferragud (Institut Interuniversitari López Piñero, UV) i Juan Vicente García Marsilla (Dep. d'Història Medieval i Ciències i Tècniques Historiogràfiques, Facultat de Geografia i Història, UV)

Dimecres 1 de març de 2023 a les 10 hores.

Facultat de Geografia i Història, Aulari GH 4.2.

 

10.00 h. Giuseppe Squillace, “Il profumo nel mondo antico: personaggi, luoghi, prodotti”.

Il tema del profumo nel mondo antico, inteso non tanto come uso quotidiano, quanto come prodotto frutto di un’arte e di tecniche precise rimane complessivamente trascurato in tutti gli studi moderni. Il seminario intende far luce su questo tema presentando personaggi – creatori di profumi e venditori di profumi – luoghi di produzione e di vendita, prodotti aromatici (olî profumati e polveri odorose).

10.45 h Preguntes i discussió.

11.00 h. Frederic Aparisi, "Més enllà de la cuina. Els altres usos de les espècies en la societat medieval".

Tot i que ja eren conegudes a l’Antiguitat, les espècies es vinculen sobretot amb l’edat mitjana. I és cert que el consum d’aquest producte augmentà de forma progressiva al llarg del període medieval fins al punt de ser la darrera raó que explica l’era dels descobriments.  El seu ús el tenim associat a la gastronomia. De fet, no són pocs els que pensen que les espècies servien únicament per a amagar el tast de la carn en mal estat de conservació. Res més lluny de la realitat, les espècies s’utilitzaven per a donar nous matisos gustatius als plats, també a les begudes, i alhora ampliar les seues propietats terapèutiques. Bona mostra d’això seria el vi piment que s’elaborava sobretot els mesos d’hivern. Amb tot, els usos de les espècies no acabaven a la cuina. Aquests passaven per aspectes tan poc relacionats entre sí com ara l’elaboració de gerres de fang, les celebracions religioses, o la confecció d’ungüents i de medicines. De tots aquest usos i del comerç d’espècies així com dels seus protagonistes parlarem al llarg de la nostra intervenció. 

11.45 h. Preguntes i discussió.

 

PONENTS

Giuseppe Squillace è Professore Associato presso il Dipartimento di Studi Umanistici dell’Università della Calabria, dove insegna Storia Greca e Storia Economica e Sociale del Mondo Antico. Tra i massimi esperti della profumeria antica, ha prodotto sul tema numerosi articoli e monografie tra le quali: I giardini di Saffo. Profumi e aromi nella Grecia antica (Carocci 2014); Le lacrime di Mirra. Miti e luoghi del profumo nel mondo antico (Il Mulino 2015); I balsami di Afrodite. Medici, malattie e farmaci nel mondo antico (Aboca 2015); Nel regno di Narciso. Fiore, profumo e pianta di un mito antico (Carocci 2020); Il profumo nel mondo antico (2010, nuova edizione, Olschki 2020); Gli inganni di Cleopatra. Fonti per lo studio dei profumi antichi (Olschki 2022); Nella bottega del profumiere. Tecniche e segreti di un’arte antica attraverso Teofrasto. Apollonio Mys e Plinio il Vecchio, Mondadori 2023.

Frederic Aparisi (Gandia, 1982) és des de 2021 professor ajudant doctor al Departament d’Història Medieval i CC. i TT. Historiogràfiques de la Universitat de València. El 2005 finalitzà la llicenciatura en Història a l’esmentada universitat. El 2006 treballà a l’Arxiu Històric de Gandia i va realitzar el Curs d’Adaptació Pedagògica. Entre 2007 i 2010 gaudí d’una beca predoctoral V Segles de la Universitat de València per a l’estudi de les elits rurals i les desigualtats internes de les comunitats camperoles en el regne de València durant l’edat mitjana. En 2013 obtingué una beca predoctoral de The Joint Centre for History and Economics, de la University de Cambridge i d’Harvard. El 2016 defensà la seua tesi doctoral a la Universitat de València, tesi per la qual va rebre el premi extraordinari de doctorat (2017). Ha format part com a docent i investigador de la Universitat Cardenal Herrera-CEU en 2011 i 2012 i, novament, en el període 2016-2018. Entre 2018 i 2020 gaudí d’una beca postdoctoral Juan de la Cierva-formació en la Universitat de Lleida. Ha realitzat diverses estades a universitats estrangeres com la Universidade do Porto la University of Cambridge o el King’s College de Londres. Ha impartit seminaris a diverses universitats com la Universitat de BArcelona o el EHESS de París. Al llarg de tots aquests anys, he estat guardonat amb diverses beques locals i premis, entre els quals destaca el Premio Internacional de Mudejarismo (2011) i el Premi d’Història de la medicina de la Fundació Uriach (2019) sobre el metge convers Lluís Alcanyís (2019). 

DURADA: 250 min