Quines són les característiques conductuals del ciclisme japonés? Identificació de fortaleses i febleses relacionades amb el risc en un context global.

Sergio A. Useche, Nagahiro Yoshida, Francisco Alonso, Javier Gene-Morales

El Japó compta amb una arrelada i estés cultura ciclista, però les dades empíriques sobre les conductes de risc dels ciclistes són encara relativament escasses. En particular, se sap poc sobre com els ciclistes japoneses perciben el risc, complixen amb les normes de trànsit i patixen accidents de ciclisme en comparació amb els ciclistes d'altres regions. Generar este tipus d'evidència comparativa pot ajudar a contextualitzar millor el cas japonés dins de les tendències mundials de seguretat ciclista i a orientar futures mesures preventives.Objectiu: Este estudi té com a objectiu tancar esta bretxa mitjançant la comparació de les infraccions de trànsit autonotificades, els errors i les...

El Japó compta amb una arrelada i estés cultura ciclista, però les dades empíriques sobre les conductes de risc dels ciclistes són encara relativament escasses. En particular, se sap poc sobre com els ciclistes japoneses perciben el risc, complixen amb les normes de trànsit i patixen accidents de ciclisme en comparació amb els ciclistes d'altres regions. Generar este tipus d'evidència comparativa pot ajudar a contextualitzar millor el cas japonés dins de les tendències mundials de seguretat ciclista i a orientar futures mesures preventives.Objectiu: Este estudi té com a objectiu tancar esta bretxa mitjançant la comparació de les infraccions de trànsit autonotificades, els errors i les conductes positives, la percepció i acceptació del risc, l'ús de la tecnologia mentre es conduïx i els accidents entre els ciclistes japonesos i una mostra internacional de ciclistes de cinc continents.Mètode: Un total d'11.276 ciclistes (691 japonesos i 10.585 d'altres països de cinc continents) completaren un qüestionari en línia sobre variables relacionades amb la seguretat viària en el ciclisme (Qüestionari de Comportament Ciclista – CBQ, Escala de Percepció i Regulació del Risc – RPRS, Escala d'Afinitat Tecnològica – TAEG, i patrons de ciclisme i incidents de seguretat autonotificats). Les comparacions entre grups es realitzaren mitjançant MANCOVA ajustant per edat i exposició, complementat amb les proves robustes de Welch per a les comparacions individuals entre grups.Resultats: Les conductes de risc més comunes entre els ciclistes japonesos foren saltar-se els semàfors en roig i circular en sentit contrari al flux del trànsit, mentre que la mala interpretació dels senyals i els xocs per distracció foren els menys freqüents. En comparació amb les tendències mundials, els ciclistes japonesos informaren d'una menor implicació en distraccions tecnològiques, com ara l'ús del telèfon mòbil o d'auriculars. No obstant això, també mostraren un ús del casc i una percepció del risc comparativament menors. A pesar de notificar menys accidents, la seua menor adopció de mesures de protecció i de conductes d'evitació suggerix potencials problemes de seguretat.Conclusió i implicacions: Estos rutes i troballes suggerixen que el comportament de l'usuari de la bicicleta japonés reflectix tant fortaleses com àrees de millora, probablement influenciades per factors culturals. Si bé el compliment estricte de les normes de trànsit i la mínima implicació en distraccions tecnològiques poden contribuir a un menor nombre d'accidents, les deficiències en les pràctiques de seguretat passiva i en els hàbits de comportament positius sorgixen com a preocupacions clau. Estas idees poden servir de base per a les polítiques de seguretat viària i les estratègies de promoció del ciclisme al Japó i més enllà.

Una perspectiva transcultural sobre el comportament de risc dels conductors joves: evidència procedent de 12 països

Sergio A Useche, Bridie Scott-Parker, Francisco Alonso, Boris Cendales, Sergio Traficante, Jeremias Tosi, Ruben Ledesma, Teodora Stefanova, Stella Karapa, Anna Emmanouel, Laura Šeibokaitė, Auksė Endriulaitienė, Kristina Žardeckaitė-Matulaitienė, Rusdi B Rusli, Gabriel Dorantes-Argandar, Bolajoko I Malomo, Maria de F Pereira da Silva, Mario Ferrer, Duy Q Nguyen-Phuoc, Ricardo Santa, James David Albert Newton, Xiaomeng Li, Natalie Watson-Brown, Oscar Oviedo-Trespalacios

Resum Els conductors joves constitueixen un dels col·lectius amb major risc de sinistralitat viària a escala mundial, i la seua sobrerepresentació en els sinistres de trànsit comporta una càrrega considerable per als sistemes sanitaris i econòmics. Estos sinistres solen estar associats a comportaments de conducció de risc, fet que posa de manifest la necessitat de disposar d'instruments fiables per a avaluar estos patrons de comportament. La Behavior of Young Novice Drivers Scale (BYNDS) va ser desenvolupada per a mesurar de manera integral diferents dimensions de la conducció de risc en persones conductores d'entre 17 i 29 anys; no obstant això, fins ara no havia sigut validada en un...

Resum Els conductors joves constitueixen un dels col·lectius amb major risc de sinistralitat viària a escala mundial, i la seua sobrerepresentació en els sinistres de trànsit comporta una càrrega considerable per als sistemes sanitaris i econòmics. Estos sinistres solen estar associats a comportaments de conducció de risc, fet que posa de manifest la necessitat de disposar d'instruments fiables per a avaluar estos patrons de comportament. La Behavior of Young Novice Drivers Scale (BYNDS) va ser desenvolupada per a mesurar de manera integral diferents dimensions de la conducció de risc en persones conductores d'entre 17 i 29 anys; no obstant això, fins ara no havia sigut validada en un context transcultural. Objectiu L'objectiu d'este estudi va ser dur a terme una validació transcultural exhaustiva de la BYNDS i analitzar les diferències en els comportaments de conducció de risc entre conductors joves procedents de països de renda baixa i mitjana (LMIC) i de renda alta (HIC). Mètode Les dades es van obtindre d'una mostra transversal de 3.989 conductors joves, amb una edat mitjana de 22,25 anys, dels quals el 52 % eren homes i el 48 % dones. Les persones participants van completar la BYNDS, un qüestionari de 44 ítems sobre comportaments de conducció, administrat en 12 països de cinc continents, dels quals el 48,6 % eren països de renda baixa o mitjana i el 51,4 % països de renda alta. Resultats Els resultats indiquen que la BYNDS presenta una estructura de cinc factors amb bons índexs d'ajust, càrregues factorials elevades, una fiabilitat acceptable i invariància entre països amb diferents nivells de renda. A més, la versió validada BYNDS-42 —formada per 42 ítems distribuïts en cinc factors— va demostrar capacitat per a diferenciar entre conductors que havien informat d'haver patit sinistres de trànsit o haver rebut sancions i aquells que no. Conclusions Este estudi aporta una evidència sòlida que dona suport a la validesa i la fiabilitat transculturals de la BYNDS, reforçant-ne el valor com a eina per a l'avaluació dels comportaments dels conductors joves. Els resultats proporcionen una base empírica útil per al disseny d'intervencions conductuals orientades a millorar la seguretat viària d'este col·lectiu.

Aplicacions per a caminar per a un envelliment actiu? Una revisió de la literatura i de múltiples fonts sobre el seu impacte en la mobilitat i el benestar de les persones majors

Pau Llopis, Oscar Oviedo-Trespalacios, Francisco Alonso, Mireia Faus, Sergio A Useche

Sustainable Futures.

Resum L'envelliment de la població és una tendència macrosocial amb implicacions creixents per a la mobilitat i la salut pública. En les pròximes dècades, s'espera que molts països experimenten un augment significatiu de l'edat mitjana de la població, fet que plantejarà nous desafiaments per als sistemes sanitaris i de mobilitat. En este context, la promoció de la mobilitat activa, àmpliament avalada per la literatura científica pel seu paper en el manteniment de la salut durant la vellesa, ha adquirit una major rellevància. Tanmateix, encara no està clar si les eines digitals disponibles, com les aplicacions d'estil de vida, contribueixen de manera efectiva a este...

Resum L'envelliment de la població és una tendència macrosocial amb implicacions creixents per a la mobilitat i la salut pública. En les pròximes dècades, s'espera que molts països experimenten un augment significatiu de l'edat mitjana de la població, fet que plantejarà nous desafiaments per als sistemes sanitaris i de mobilitat. En este context, la promoció de la mobilitat activa, àmpliament avalada per la literatura científica pel seu paper en el manteniment de la salut durant la vellesa, ha adquirit una major rellevància. Tanmateix, encara no està clar si les eines digitals disponibles, com les aplicacions d'estil de vida, contribueixen de manera efectiva a este objectiu. Mètodes Este estudi va analitzar l'eficàcia de les aplicacions i eines dissenyades per a fomentar la pràctica de caminar entre les persones majors mitjançant una revisió sistemàtica de la literatura, complementada amb altres fonts d'informació, inclosa una anàlisi del sentiment de les ressenyes dels usuaris. Resultats Moltes aplicacions per a caminar ofereixen funcionalitats com el recompte de passos i la personalització, però poques aborden simultàniament la promoció de l'activitat física i la reducció de l'aïllament social. L'evidència disponible apunta a possibles beneficis en la qualitat de la marxa, l'equilibri i la disminució del comportament sedentari en determinats contextos. A més, les opinions dels usuaris reflectixen un elevat grau de satisfacció, especialment amb les aplicacions que disposen d'interfícies senzilles i accessibles. No obstant això, la literatura científica que dona suport a estos resultats continua sent limitada tant pel que fa a l'abast com a la capacitat de generalització. Conclusions i implicacions pràctiques Esta revisió basada en múltiples fonts suggereix que les aplicacions per a caminar poden contribuir a promoure estils de vida més actius entre les persones majors, encara que l'evidència disponible no és, de moment, concloent. El desenvolupament futur d'estes aplicacions hauria de prioritzar la facilitat d'ús i incorporar funcionalitats orientades tant al benestar físic com al social, garantint alhora l'accessibilitat i un cost assequible per a un ventall més ampli de persones usuàries.

XVII Congrés Internacional Llatina de Comunicació

Mireia Faus, Cesáreo Fernández, Francisco Alonso, Estela Bernad

L'11 de desembre de 2025 es va celebrar el XVII Congrés Internacional Latina de Comunicació, en el qual l'INTRAS va participar amb la ponència titulada «Quan la publicitat busca salvar vides: percepció social comparada de les campanyes de comunicació sobre salut pública i la seua aplicació en la seguretat viària», presentada per Mireia Faus Real, Cesáreo Fernández Fernández, Francisco Alonso Pla i Estela Bernad Monferrer.

II Congrés Internacional de Psicologia de la Salut

Mireia Faus, Francisco Alonso, Cesáreo Fernández

El 9 de desembre de 2025 es va celebrar el II Congrés Internacional en Psicologia de la Salut, en el qual l'INTRAS va participar amb la ponència titulada «Campanyes de comunicació en prevenció de la sinistralitat viària: anàlisi psicosocial d'estratègies de protecció en usuaris vulnerables», presentada per Mireia Faus, Francisco Alonso i Cesáreo Fernández.

Trencar el cicle de manera sostenible: fins a quin punt estan relacionats els indicadors de desenvolupament i benestar dels països amb els seus resultats en seguretat ciclista?

Sergio A Useche, Francisco Alonso, Alev Aktaş, Kayck D Araujo, Predrag Brlek, Maria A Calota, Boris Cendales, Ruben Domenech, Mireia Faus, Andres Gené-Sampedro, Giuseppe Guido, Isti Hidayati, Sreten Jevremović, Katerina Koliou, Luciana C Lima, Irina Makarova, Milad Mehdizadeh, Mette Møller, Eduard Mukhametdinov, Dimitrios Nalmpantis, Mihai R Nita, Steve O’Hern, Puspa R Pant, Noleen Pisa, German M Rojas, Felix W Siebert, Ioanna Spyropoulou, Amanda N Stephens, Mats Torbjørnsen, Ana Trpković, Md Anwar Uddin, Serife Yilmaz, Javier Gene-Morales

Sustainable Futures. Num.Vol. 10

Tot i que el ciclisme urbà està guanyant protagonisme arreu del món com a mode de transport actiu i sostenible, diversos riscos relacionats amb la seguretat continuen amenaçant els ciclistes. En este sentit, alguns estudis suggereixen que els resultats relacionats amb el risc en el ciclisme podrien estar estretament vinculats amb indicadors de desenvolupament que van més enllà de la infraestructura ciclista, com ara la salut, els ingressos i els indicadors de benestar. Este estudi tenia com a objectiu analitzar les relacions entre diferents indicadors de desenvolupament a escala nacional (com el nivell d'ingressos, l'esperança de vida, l'accés a internet, la cobertura sanitària i la...

Tot i que el ciclisme urbà està guanyant protagonisme arreu del món com a mode de transport actiu i sostenible, diversos riscos relacionats amb la seguretat continuen amenaçant els ciclistes. En este sentit, alguns estudis suggereixen que els resultats relacionats amb el risc en el ciclisme podrien estar estretament vinculats amb indicadors de desenvolupament que van més enllà de la infraestructura ciclista, com ara la salut, els ingressos i els indicadors de benestar. Este estudi tenia com a objectiu analitzar les relacions entre diferents indicadors de desenvolupament a escala nacional (com el nivell d'ingressos, l'esperança de vida, l'accés a internet, la cobertura sanitària i la despesa nacional en salut) i els comportaments i resultats relacionats amb la seguretat dels ciclistes en 19 països amb contextos socioeconòmics diversos. Els resultats d'este estudi multinacional indiquen que els indicadors de desenvolupament dels països estan relacionats de manera significativa i consistent tant amb els comportaments de seguretat en el ciclisme com amb els registres de sinistralitat, una situació especialment marcada en els països de renda baixa i mitjana (LMIC). En conjunt, estes diferències posen de manifest, encara que no de manera estrictament lineal, la desigualtat i l'elevada vulnerabilitat que afronten els ciclistes als països amb nivells baixos o mitjans de desenvolupament econòmic. Això evidencia la necessitat d'implementar intervencions específiques en àmbits com l'accés a la informació, l'assistència sanitària i la formació en seguretat viària. Estes mesures poden contribuir a promoure el ciclisme i altres formes de mobilitat activa des d'una perspectiva centrada en les persones usuàries i, alhora, reforçar de manera multidimensional la bicicleta com a mitjà de transport sostenible, fomentant una major seguretat i equitat entre els diferents països.

Recerca de sensacions en el ciclisme i comportament de conducció autoinformat: dades per a avaluar els correlats demogràfics i individuals.

Sergio A. Useche; Francisco Alonso; Steve O'Hern

Data in Brief. Num.p. 112133

La escala de Recerca de Sensacions en el Ciclisme (SSC) representa la primera escala desenvolupada específicament per a mesurar este tret de personalitat relacionat amb el risc en el context del ciclisme urbà. Operativitza la tendència a buscar experiències noves o intenses mentre es pedala, abordant una variabilitat que les mesures genèriques de recerca de sensacions no capten en contextos específics de trànsit. Este article de Data in Brief (DiB) presenta i descriu un ampli conjunt de dades sobre l'aplicació transcultural de l'escala SSC, juntament amb informació sobre les característiques demogràfiques i individuals dels ciclistes, així com indicadors autoinformats del seu...

La escala de Recerca de Sensacions en el Ciclisme (SSC) representa la primera escala desenvolupada específicament per a mesurar este tret de personalitat relacionat amb el risc en el context del ciclisme urbà. Operativitza la tendència a buscar experiències noves o intenses mentre es pedala, abordant una variabilitat que les mesures genèriques de recerca de sensacions no capten en contextos específics de trànsit. Este article de Data in Brief (DiB) presenta i descriu un ampli conjunt de dades sobre l'aplicació transcultural de l'escala SSC, juntament amb informació sobre les característiques demogràfiques i individuals dels ciclistes, així com indicadors autoinformats del seu comportament de conducció. El conjunt de dades es va recopilar mitjançant un qüestionari estructurat d'autoinforme, amb respostes de 5.108 participants de 17 països distribuïts en quatre continents, que representen una gran diversitat de contextos de circulació, grandàries de ciutat, freqüències d'ús de la bicicleta i motius dels desplaçaments. Este treball presenta anàlisis descriptives i comparatives amb l'objectiu de facilitar que altres investigadors puguen dur a terme les seues pròpies anàlisis, més que no oferir interpretacions o inferències concretes sobre les dades.

X Congrés Iberoamericà de Justícia Terapèutica

Mireia Faus, Francisco Alonso, Cesáreo Fernández

El 26 de novembre de 2025 es va celebrar el X Congrés Iberoamericà de Justícia Terapèutica, en el qual l'INTRAS va participar amb dues ponències. La primera, titulada «Vint anys després. El permís per punts continua mostrant la seua eficàcia i la seua bona acceptació social», va ser presentada per Macarena Tortosa (VIU), Francisco Tortosa (UV) i Cristina Esteban (UV). La segona, titulada «Tecnologies emergents en comunicació preventiva: aplicacions en seguretat viària i salut pública», va ser presentada per Mireia Faus (UV), Francisco Alonso (UV) i Cesáreo Fernández (UJI).

Ciclisme més intel·ligent, ciclisme més segur? Acceptació dels sistemes avançats d'assistència al ciclista en 19 països europeus.

Nora Studer, Dorothea Schaffner, Steve O’Hern, Trond Nordfjærn, Francisco Alonso, Predrag Brlek, Mile Cavar, Katarzyna Gdowska, Javier Gene-Morales, Jozef Gnap, Giuseppe Guido, Milad Mehdizadeh, Mette Møller, Dimitrios Nalmpantis, Mihai R Niță, Ksenia Shubenkova, Sergio Traficante, Zermena Vazne, Katrina Volgemute, Sergio A Useche

Ergonomics. Num.p. 1-18

A mesura que el ciclisme guanya popularitat com a mode de transport sostenible a Europa, la seguretat dels ciclistes s'ha convertit en una prioritat. Els Sistemes Avançats d'Assistència al Ciclista (ACAS), inspirats en els sistemes avançats d'assistència a la conducció (ADAS), ofereixen un potencial important per a millorar la seguretat, però encara han sigut poc estudiats. Este estudi analitza l'acceptació dels ACAS entre 5.991 ciclistes de 19 països europeus, centrant-se en les percepcions de la població i en els factors que afavorixen la seua adopció. L'acceptació va variar entre països, amb nivells més elevats en aquells que disposen d'una infraestructura ciclista més desenvolupada....

A mesura que el ciclisme guanya popularitat com a mode de transport sostenible a Europa, la seguretat dels ciclistes s'ha convertit en una prioritat. Els Sistemes Avançats d'Assistència al Ciclista (ACAS), inspirats en els sistemes avançats d'assistència a la conducció (ADAS), ofereixen un potencial important per a millorar la seguretat, però encara han sigut poc estudiats. Este estudi analitza l'acceptació dels ACAS entre 5.991 ciclistes de 19 països europeus, centrant-se en les percepcions de la població i en els factors que afavorixen la seua adopció. L'acceptació va variar entre països, amb nivells més elevats en aquells que disposen d'una infraestructura ciclista més desenvolupada. La seguretat i la fiabilitat van ser aspectes valorats de manera generalitzada, encara que es van observar diferències segons el gènere: les dones prioritzaven la seguretat i la visibilitat, mentre que els homes donaven més importància a la facilitat d'ús i a les funcionalitats addicionals. Els resultats destaquen la importància de disposar d'una bona infraestructura ciclista, de tecnologies fiables i d'accions de sensibilització per a afavorir l'adopció d'estos sistemes.