Aplicacions per a caminar per a un envelliment actiu? Una revisió de la literatura i de múltiples fonts sobre el seu impacte en la mobilitat i el benestar de les persones majors

Pau Llopis, Oscar Oviedo-Trespalacios, Francisco Alonso, Mireia Faus, Sergio A Useche

Sustainable Futures.

Resum L'envelliment de la població és una tendència macrosocial amb implicacions creixents per a la mobilitat i la salut pública. En les pròximes dècades, s'espera que molts països experimenten un augment significatiu de l'edat mitjana de la població, fet que plantejarà nous desafiaments per als sistemes sanitaris i de mobilitat. En este context, la promoció de la mobilitat activa, àmpliament avalada per la literatura científica pel seu paper en el manteniment de la salut durant la vellesa, ha adquirit una major rellevància. Tanmateix, encara no està clar si les eines digitals disponibles, com les aplicacions d'estil de vida, contribueixen de manera efectiva a este...

Resum L'envelliment de la població és una tendència macrosocial amb implicacions creixents per a la mobilitat i la salut pública. En les pròximes dècades, s'espera que molts països experimenten un augment significatiu de l'edat mitjana de la població, fet que plantejarà nous desafiaments per als sistemes sanitaris i de mobilitat. En este context, la promoció de la mobilitat activa, àmpliament avalada per la literatura científica pel seu paper en el manteniment de la salut durant la vellesa, ha adquirit una major rellevància. Tanmateix, encara no està clar si les eines digitals disponibles, com les aplicacions d'estil de vida, contribueixen de manera efectiva a este objectiu. Mètodes Este estudi va analitzar l'eficàcia de les aplicacions i eines dissenyades per a fomentar la pràctica de caminar entre les persones majors mitjançant una revisió sistemàtica de la literatura, complementada amb altres fonts d'informació, inclosa una anàlisi del sentiment de les ressenyes dels usuaris. Resultats Moltes aplicacions per a caminar ofereixen funcionalitats com el recompte de passos i la personalització, però poques aborden simultàniament la promoció de l'activitat física i la reducció de l'aïllament social. L'evidència disponible apunta a possibles beneficis en la qualitat de la marxa, l'equilibri i la disminució del comportament sedentari en determinats contextos. A més, les opinions dels usuaris reflectixen un elevat grau de satisfacció, especialment amb les aplicacions que disposen d'interfícies senzilles i accessibles. No obstant això, la literatura científica que dona suport a estos resultats continua sent limitada tant pel que fa a l'abast com a la capacitat de generalització. Conclusions i implicacions pràctiques Esta revisió basada en múltiples fonts suggereix que les aplicacions per a caminar poden contribuir a promoure estils de vida més actius entre les persones majors, encara que l'evidència disponible no és, de moment, concloent. El desenvolupament futur d'estes aplicacions hauria de prioritzar la facilitat d'ús i incorporar funcionalitats orientades tant al benestar físic com al social, garantint alhora l'accessibilitat i un cost assequible per a un ventall més ampli de persones usuàries.

XVII Congrés Internacional Llatina de Comunicació

Mireia Faus, Cesáreo Fernández, Francisco Alonso, Estela Bernad

L'11 de desembre de 2025 es va celebrar el XVII Congrés Internacional Latina de Comunicació, en el qual l'INTRAS va participar amb la ponència titulada «Quan la publicitat busca salvar vides: percepció social comparada de les campanyes de comunicació sobre salut pública i la seua aplicació en la seguretat viària», presentada per Mireia Faus Real, Cesáreo Fernández Fernández, Francisco Alonso Pla i Estela Bernad Monferrer.

II Congrés Internacional de Psicologia de la Salut

Mireia Faus, Francisco Alonso, Cesáreo Fernández

El 9 de desembre de 2025 es va celebrar el II Congrés Internacional en Psicologia de la Salut, en el qual l'INTRAS va participar amb la ponència titulada «Campanyes de comunicació en prevenció de la sinistralitat viària: anàlisi psicosocial d'estratègies de protecció en usuaris vulnerables», presentada per Mireia Faus, Francisco Alonso i Cesáreo Fernández.

Trencar el cicle de manera sostenible: fins a quin punt estan relacionats els indicadors de desenvolupament i benestar dels països amb els seus resultats en seguretat ciclista?

Sergio A Useche, Francisco Alonso, Alev Aktaş, Kayck D Araujo, Predrag Brlek, Maria A Calota, Boris Cendales, Ruben Domenech, Mireia Faus, Andres Gené-Sampedro, Giuseppe Guido, Isti Hidayati, Sreten Jevremović, Katerina Koliou, Luciana C Lima, Irina Makarova, Milad Mehdizadeh, Mette Møller, Eduard Mukhametdinov, Dimitrios Nalmpantis, Mihai R Nita, Steve O’Hern, Puspa R Pant, Noleen Pisa, German M Rojas, Felix W Siebert, Ioanna Spyropoulou, Amanda N Stephens, Mats Torbjørnsen, Ana Trpković, Md Anwar Uddin, Serife Yilmaz, Javier Gene-Morales

Sustainable Futures. Num.Vol. 10

Tot i que el ciclisme urbà està guanyant protagonisme arreu del món com a mode de transport actiu i sostenible, diversos riscos relacionats amb la seguretat continuen amenaçant els ciclistes. En este sentit, alguns estudis suggereixen que els resultats relacionats amb el risc en el ciclisme podrien estar estretament vinculats amb indicadors de desenvolupament que van més enllà de la infraestructura ciclista, com ara la salut, els ingressos i els indicadors de benestar. Este estudi tenia com a objectiu analitzar les relacions entre diferents indicadors de desenvolupament a escala nacional (com el nivell d'ingressos, l'esperança de vida, l'accés a internet, la cobertura sanitària i la...

Tot i que el ciclisme urbà està guanyant protagonisme arreu del món com a mode de transport actiu i sostenible, diversos riscos relacionats amb la seguretat continuen amenaçant els ciclistes. En este sentit, alguns estudis suggereixen que els resultats relacionats amb el risc en el ciclisme podrien estar estretament vinculats amb indicadors de desenvolupament que van més enllà de la infraestructura ciclista, com ara la salut, els ingressos i els indicadors de benestar. Este estudi tenia com a objectiu analitzar les relacions entre diferents indicadors de desenvolupament a escala nacional (com el nivell d'ingressos, l'esperança de vida, l'accés a internet, la cobertura sanitària i la despesa nacional en salut) i els comportaments i resultats relacionats amb la seguretat dels ciclistes en 19 països amb contextos socioeconòmics diversos. Els resultats d'este estudi multinacional indiquen que els indicadors de desenvolupament dels països estan relacionats de manera significativa i consistent tant amb els comportaments de seguretat en el ciclisme com amb els registres de sinistralitat, una situació especialment marcada en els països de renda baixa i mitjana (LMIC). En conjunt, estes diferències posen de manifest, encara que no de manera estrictament lineal, la desigualtat i l'elevada vulnerabilitat que afronten els ciclistes als països amb nivells baixos o mitjans de desenvolupament econòmic. Això evidencia la necessitat d'implementar intervencions específiques en àmbits com l'accés a la informació, l'assistència sanitària i la formació en seguretat viària. Estes mesures poden contribuir a promoure el ciclisme i altres formes de mobilitat activa des d'una perspectiva centrada en les persones usuàries i, alhora, reforçar de manera multidimensional la bicicleta com a mitjà de transport sostenible, fomentant una major seguretat i equitat entre els diferents països.

Recerca de sensacions en el ciclisme i comportament de conducció autoinformat: dades per a avaluar els correlats demogràfics i individuals.

Sergio A. Useche; Francisco Alonso; Steve O'Hern

Data in Brief. Num.p. 112133

La escala de Recerca de Sensacions en el Ciclisme (SSC) representa la primera escala desenvolupada específicament per a mesurar este tret de personalitat relacionat amb el risc en el context del ciclisme urbà. Operativitza la tendència a buscar experiències noves o intenses mentre es pedala, abordant una variabilitat que les mesures genèriques de recerca de sensacions no capten en contextos específics de trànsit. Este article de Data in Brief (DiB) presenta i descriu un ampli conjunt de dades sobre l'aplicació transcultural de l'escala SSC, juntament amb informació sobre les característiques demogràfiques i individuals dels ciclistes, així com indicadors autoinformats del seu...

La escala de Recerca de Sensacions en el Ciclisme (SSC) representa la primera escala desenvolupada específicament per a mesurar este tret de personalitat relacionat amb el risc en el context del ciclisme urbà. Operativitza la tendència a buscar experiències noves o intenses mentre es pedala, abordant una variabilitat que les mesures genèriques de recerca de sensacions no capten en contextos específics de trànsit. Este article de Data in Brief (DiB) presenta i descriu un ampli conjunt de dades sobre l'aplicació transcultural de l'escala SSC, juntament amb informació sobre les característiques demogràfiques i individuals dels ciclistes, així com indicadors autoinformats del seu comportament de conducció. El conjunt de dades es va recopilar mitjançant un qüestionari estructurat d'autoinforme, amb respostes de 5.108 participants de 17 països distribuïts en quatre continents, que representen una gran diversitat de contextos de circulació, grandàries de ciutat, freqüències d'ús de la bicicleta i motius dels desplaçaments. Este treball presenta anàlisis descriptives i comparatives amb l'objectiu de facilitar que altres investigadors puguen dur a terme les seues pròpies anàlisis, més que no oferir interpretacions o inferències concretes sobre les dades.

X Congrés Iberoamericà de Justícia Terapèutica

Mireia Faus, Francisco Alonso, Cesáreo Fernández

El 26 de novembre de 2025 es va celebrar el X Congrés Iberoamericà de Justícia Terapèutica, en el qual l'INTRAS va participar amb dues ponències. La primera, titulada «Vint anys després. El permís per punts continua mostrant la seua eficàcia i la seua bona acceptació social», va ser presentada per Macarena Tortosa (VIU), Francisco Tortosa (UV) i Cristina Esteban (UV). La segona, titulada «Tecnologies emergents en comunicació preventiva: aplicacions en seguretat viària i salut pública», va ser presentada per Mireia Faus (UV), Francisco Alonso (UV) i Cesáreo Fernández (UJI).

Ciclisme més intel·ligent, ciclisme més segur? Acceptació dels sistemes avançats d'assistència al ciclista en 19 països europeus.

Nora Studer, Dorothea Schaffner, Steve O’Hern, Trond Nordfjærn, Francisco Alonso, Predrag Brlek, Mile Cavar, Katarzyna Gdowska, Javier Gene-Morales, Jozef Gnap, Giuseppe Guido, Milad Mehdizadeh, Mette Møller, Dimitrios Nalmpantis, Mihai R Niță, Ksenia Shubenkova, Sergio Traficante, Zermena Vazne, Katrina Volgemute, Sergio A Useche

Ergonomics. Num.p. 1-18

A mesura que el ciclisme guanya popularitat com a mode de transport sostenible a Europa, la seguretat dels ciclistes s'ha convertit en una prioritat. Els Sistemes Avançats d'Assistència al Ciclista (ACAS), inspirats en els sistemes avançats d'assistència a la conducció (ADAS), ofereixen un potencial important per a millorar la seguretat, però encara han sigut poc estudiats. Este estudi analitza l'acceptació dels ACAS entre 5.991 ciclistes de 19 països europeus, centrant-se en les percepcions de la població i en els factors que afavorixen la seua adopció. L'acceptació va variar entre països, amb nivells més elevats en aquells que disposen d'una infraestructura ciclista més desenvolupada....

A mesura que el ciclisme guanya popularitat com a mode de transport sostenible a Europa, la seguretat dels ciclistes s'ha convertit en una prioritat. Els Sistemes Avançats d'Assistència al Ciclista (ACAS), inspirats en els sistemes avançats d'assistència a la conducció (ADAS), ofereixen un potencial important per a millorar la seguretat, però encara han sigut poc estudiats. Este estudi analitza l'acceptació dels ACAS entre 5.991 ciclistes de 19 països europeus, centrant-se en les percepcions de la població i en els factors que afavorixen la seua adopció. L'acceptació va variar entre països, amb nivells més elevats en aquells que disposen d'una infraestructura ciclista més desenvolupada. La seguretat i la fiabilitat van ser aspectes valorats de manera generalitzada, encara que es van observar diferències segons el gènere: les dones prioritzaven la seguretat i la visibilitat, mentre que els homes donaven més importància a la facilitat d'ús i a les funcionalitats addicionals. Els resultats destaquen la importància de disposar d'una bona infraestructura ciclista, de tecnologies fiables i d'accions de sensibilització per a afavorir l'adopció d'estos sistemes.

El cost humà dels lliuraments ràpids: una revisió sistemàtica de la literatura sobre els riscos laborals i els resultats en matèria de seguretat dels treballadors del repartiment d'última milla.

Sergio A. Useche; Sergio Traficante; Francisco J. Llamazares; Cristina Marín

Journal of Transport & Health. Num.Vol. 44, p. 102133

Resum El ràpid creixement de l'economia de plataforma (gig economy) ha transformat els mercats laborals urbans en l'era de la digitalització, especialment en el sector del repartiment d'última milla. Malgrat esta expansió, les condicions laborals i els riscos ocupacionals als quals s'enfronten els treballadors del repartiment d'última milla continuen estant poc estudiats, amb una evidència sistemàtica limitada sobre els seus reptes psicosocials, de salut i de seguretat. Objectiu Este estudi té com a objectiu revisar de manera sistemàtica l'evidència empírica sobre els riscos laborals, els resultats psicosocials i la seguretat dels treballadors del repartiment d'última milla,...

Resum El ràpid creixement de l'economia de plataforma (gig economy) ha transformat els mercats laborals urbans en l'era de la digitalització, especialment en el sector del repartiment d'última milla. Malgrat esta expansió, les condicions laborals i els riscos ocupacionals als quals s'enfronten els treballadors del repartiment d'última milla continuen estant poc estudiats, amb una evidència sistemàtica limitada sobre els seus reptes psicosocials, de salut i de seguretat. Objectiu Este estudi té com a objectiu revisar de manera sistemàtica l'evidència empírica sobre els riscos laborals, els resultats psicosocials i la seguretat dels treballadors del repartiment d'última milla, centrant-se en com les condicions de treball, les modalitats de repartiment i els aspectes relacionats amb la seguretat viària influeixen en la seua salut i benestar. Mètodes Es va dur a terme una cerca sistemàtica en les bases de dades PubMed, Scopus i Web of Science dels estudis publicats fins a l'any 2025, seguint les directrius PRISMA. Els estudis inclosos es van avaluar quant a la seua qualitat metodològica mitjançant l'escala Newcastle-Ottawa (NOS) per als estudis observacionals i la llista de verificació CASP per a la investigació qualitativa. Resultats Es van incloure un total de 32 estudis, que abasten 38.682 treballadors del repartiment d'última milla. Les males condicions laborals (com la inseguretat econòmica, el control algorítmic o la pressió pels terminis de lliurament) es van associar de manera consistent amb resultats psicosocials negatius, com ara estrès, fatiga, esgotament professional (burnout) i una disminució del benestar mental. Els vehicles motoritzats de dos rodes van presentar un risc més elevat de sinistres i lesions que les bicicletes o els vehicles lleugers, principalment a causa de les majors velocitats i d'una exposició més gran al trànsit. Així mateix, els factors d'estrès psicosocial vinculats a la gestió algorítmica i al sistema de remuneració per tasca realitzada van influir significativament en els comportaments relacionats amb la salut i la seguretat, associant nivells elevats d'estrès i càrrega de treball amb pràctiques de conducció més arriscades. Conclusions Els resultats posen de manifest la necessitat d'implementar intervencions multidimensionals que aborden tant els riscos físics com els psicosocials als quals s'enfronten els treballadors del repartiment d'última milla. Entre estes mesures destaquen la creació d'entorns laborals més segurs, el desenvolupament d'iniciatives de salut laboral, el suport al benestar psicològic i la promoció de pràctiques de treball més sostenibles.

XVI Congrés (Inter)Nacional de Psicologia Jurídica i Forense, Barcelona

Macarena Tortosa, Mireia Faus, Francisco Alonso, Bosco Martí, Sergio Useche, Luis Montoro, Cesáreo Fernández, Cristina Esteban

"El 25 d'octubre de 2025 es va celebrar a Barcelona el XVI Congrés (Inter)Nacional de Psicologia Jurídica i Forense, en el qual l'INTRAS va tindre una destacada participació. El Dr. Francisco Alonso va presentar la ponència «Importància de la investigació retrospectiva per a la determinació de mesures jurídiques». A més, l'INTRAS va coordinar el Simposi 18, «Algunes dimensions jurídiques de la psicologia del trànsit i de la seguretat», amb les ponències següents: «Eficàcia de les intervencions psicoeducatives amb infractors i delinqüents viaris», de Macarena Tortosa, Mireia Faus, Francisco Alonso i Bosco Martí. «Riscos ""no convencionals"" per a la seguretat viària en el repartiment...

"El 25 d'octubre de 2025 es va celebrar a Barcelona el XVI Congrés (Inter)Nacional de Psicologia Jurídica i Forense, en el qual l'INTRAS va tindre una destacada participació. El Dr. Francisco Alonso va presentar la ponència «Importància de la investigació retrospectiva per a la determinació de mesures jurídiques». A més, l'INTRAS va coordinar el Simposi 18, «Algunes dimensions jurídiques de la psicologia del trànsit i de la seguretat», amb les ponències següents: «Eficàcia de les intervencions psicoeducatives amb infractors i delinqüents viaris», de Macarena Tortosa, Mireia Faus, Francisco Alonso i Bosco Martí. «Riscos ""no convencionals"" per a la seguretat viària en el repartiment d'última milla», de Sergio A. Useche, Francisco J. Llamazares i Cristina Marin. «Alcoholèmia i sinistralitat. Evidències per a la baixada del límit legal a 0,2 g/l», d'Ignacio Lijarcio, Sergio A. Useche i Luis Montoro. «Transformació de l'estratègia comunicativa en campanyes de seguretat viària espanyoles», de Mireia Faus, Cesáreo Fernández i Francisco Alonso. «Espai de dades en mobilitat i seguretat viària: desafiaments jurídics i de governança», de Francisco Alonso, Cristina Esteban i Mireia Faus."